ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Monge, membre de l’Associació Cultural Sabadell Israel (ACSI) i membre de la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme (LICRA) de Catalunya
L’ajuntament de Sabadell ha votat ‘No’ a una moció de boicot discriminatori contra les dones i els homes israelians. La disjuntiva a Sabadell es trobava entre triar el camí del diàleg per a la resolució de conflictes, com ho va fer Martin Luther King, el gran líder negre, sionista, defensor dels drets humans i Premi Nobel de la Pau, com ara ha fet l’ajuntament de Sabadell, o bé escollir la via de la confrontació, com féu el dirigent Malcom X, que era racista, antisionista, antisemita, homòfob, sexista i antidemòcrata, com fa el boicot contra Israel de la Plataforma Sabadell amb Palestina.
Fixeu-vos en allò que diu una representant de la Crida per Sabadell quan sosté que Israel “té molts tentacles i els fa servir… arreu del món”. No s’adona que parlar de ‘tentacles’ és parafrasejar el pamflet antisemita de Mein Kampf d’Adolf Hitler i calcar el pamflet antijueu Els Protocols dels Savis de Sió dels tsars de Rússia. Així doncs, no és estrany que avui en dia l’esquerra radical, l’extrema dreta i l’islamisme gihadista comparteixin el boicot contra Israel. Però la majoria dels ciutadans i les ciutadanes de Sabadell no som extremistes. Som persones que cerquem el diàleg.
Origen i estratègia del BDS
La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel és, com indica el seu propi nom, contrària a tot un país, Israel, i no pas a favor dels dos pobles, el palestí i l’israelià, que cal que convisquin en pau des del diàleg. BDS rebutja l’existència de l’Estat democràtic del poble jueu, és a dir, està en contra de l’únic país democràtic al Pròxim Orient i del dret a l’autodeterminació del poble jueu. Però el pitjor de tot és que BDS adopta la posició fanàtica de Hamàs a Gaza, contravenint el diàleg que defensen els àrabs israelians, els jueus israelians i els palestins de Cisjordània. Per tant, BDS és una campanya que pretén radicalitzar Sabadell i Catalunya, sota el fanatisme de la dictadura de Hamàs a Gaza.
Diguem-ho clar i català, el triple objectiu del BDS i la Plataforma Sabadell amb Palestina és, primer, trencar el diàleg entre palestins i israelians; en segon lloc, vulnerar el dret a l’autodeterminació del poble jueu i, per últim, destruir l’Estat d’Israel. Per això propugnen un boicot excloent, discriminatori i fanàtic, que ha dut, fins i tot, a prohibir l’organització BDS a França.
L’origen del BDS es troba històricament en dos fets del passat. Primer, els ‘3 no’ de les dictadures àrabs de la resolució de Khartum aprovada l’1 de setembre del 1967: ‘No a la pau amb Israel, no al reconeixement d’Israel i no a la negociació amb Israel’. Així és el BDS, que fa boicot en comptes de cercar el diàleg entre els dos pobles. Segon, el discurs del BDS té el seu origen ideològic en l’estalinisme antisionista, que és qui ha generat les idees principals del nou antisemitisme.
Sabadell és europea
El que ha guanyat al darrer plenari de l’ajuntament de Sabadell és el mateix que succeeix en gairebé tots els partits democràtics d’Europa. Per exemple, Alexis Tsipras de Syriza ha visitat Israel i Palestina, essent dialogant amb tots dos, i rebutjant els boicots excloents. Allò que ha fet el president de Grècia és el mateix que ha fet ara l’ajuntament de Sabadell. Sabadell és una ciutat europea.
Mirem Alemanya: tant els socialdemòcrates del SPD i els verds de Die Grünen com la democràcia cristiana de la CDU i els socialcristians del CSU, i també els liberals de FDP, tots plegats, defensen el compromís amb l’assoliment de pau i seguretat per a dos Estats per a dos pobles: Israel i Palestina. Els únics que tenen postures radicals són l’extrema dreta del Nationaldemokratische Partei Deutschlands (NPD) i el sector estalinista de l’esquerra radical Die Linke. Neonazis i neoestalinistes junts rebutgen a Israel, com el 1939 Hitler i Stalin pactaren junts. Encara que ambdós eren d’ideologies polítiques antagòniques, l’un dins de la família del feixisme i el segon dintre de la família comunista, Stalin i Hitler tenien en comú tres característiques: eren antisemites, antisionistes i totalitaris.
El vot contrari dels socialistes sabadellencs és igual que el dels socialdemòcrates alemanys. El vot en contra de Convergència és idèntic al que haguessin fet els liberals de FDP. El vot ‘No’ del PP és indistingible del que hagués tingut la democràcia cristiana. El vot negatiu de Ciutadans és el mateix que el dels liberals del FDP. Llavors, allò insòlit és ERC, que en comptes de tenir un vot contrari, com fan els seus homòlegs europeus, es va abstenir. Així i tot, Esquerra Republicana va pronunciar un discurs dialogant i constructiu i, tanmateix, el seu vot s’entén pel context local de Sabadell i la seva governabilitat. Allò que també hauria d’estranyar segons els paràmetres europeus és el vot a favor del boicot d’Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, que caldria que estiguessin a favor del diàleg palestinoisraelià, com ho fan els verds alemanys i els grecs de Syriza. Però aquí han optat per un boicot propi de l’estalinisme i el maccarthisme.
Diàleg entre Israel i Palestina
Sortosament, encara que no ha arribat l’hora que tots els partits sabadellencs treguin targeta vermella al boicot i l’extremisme, malgrat això, tot adoptant una actitud valenta, la majoria de l’ajuntament de Sabadell, sense recular quan el fanatisme ensenya la seva radicalització, ha situat la ciutat en la lluita a favor del diàleg i d’una pau justa a Palestina i a Israel.
Algun dia, com va passar a Irlanda del Nord, les hemeroteques trauran els colors als qui encara donen suport a les postures fanàtiques d’un bàndol o de l’altre, mentre el món mirava cap a una altra banda, aquell dia serem allà per recordar-los quin paper van escollir jugar.
El BDS i la Plataforma Sabadell amb Palestina escullen el fanatisme i l’extremisme, amb el suport d’Unitat pel Canvi, la Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell; mentre la majoria de formacions democràtiques de Sabadell, l’Associació Cultural Sabadell Israel (ACSI) i la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme (LICRA), amb la voluntat d’oposar-nos a un boicot discriminatori, triem el diàleg i la pau entre Israel i Palestina.
