ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Perarnau, coordinador de l’Entesa per Sabadell
Del darrer informe trimestral de l’Observatori de l’Economia Local se n’extreu una dada positiva. L’atur registrat a Sabadell el desembre del 2014 (18.082 persones) va ser un 9 per cent inferior a un any abans. Tot i així, la inquietud no s’apaivaga. Una part del descens es deu a les persones que han marxat a fora a buscar feina; una altra a les que ja han desistit de registrar-se a les oficines de treball. A més a més, caldria que durant tota una dècada es mantingués el mateix ritme de descens, cosa realment improbable, per acabar amb l’atur a la ciutat. La meitat de l’atur registrat a Sabadell correspon a persones majors de 45 anys i també la meitat de les persones a l’atur fa més d’un any que es troben en aquesta situació. Són dades esfereïdores, perquè quan es diu que les previsions per a uns quants anys són de taxes d’atur elevades, s’està dient que una bona part d’aquestes persones es veuran (es veuen ja) abocades a la pobresa.
Actualment, la taxa d’atur registrat a Sabadell és del 17 per cent, per sobre de la comarca (15,9 per cent) i de Catalunya (14,7 per cent). Potser no es pot esperar que la ciutat escapi de la situació general, però sí que podem assenyalar clarament que ens trobem per sobre (i no per sota) de la taxa del Vallès occidental i de Catalunya. I aquest fet és una condemna sense pal·liatius de la falta de política del PSC-Bustos-Ayuso en l’àmbit de la creació d’ocupació. La incapacitat del PSC a l’hora d’apartar els corruptes i d’afrontar una imprescindible regeneració democràtica al partit i al govern municipal, s’estén també a l’àmbit de la promoció econòmica i la creació d’ocupació.
Si ens fixem en les dades que apareixen per districtes, veiem diferències notables en el descens de l’atur entre uns i altres. Així, mentre que el centre experimenta un descens del 12 per cent, a Poblenou/Torre-romeu i la Creu Alta/Can Puiggener la baixada és de la meitat (6,6 per cent i 6 per cent, respectivament). La crisi segueix anant per barris, colpejant més intensament a les classes populars.
D’altra banda, veiem que la modalitat de contractació que més ha pujat al llarg del 2014 han estat els contractes de menys d’un mes de durada, que ja arriben a representar el 49 per cent dels contractes fets. En definitiva, massa temporalitat, massa precarietat. Una situació econòmica massa feble per a presumir d’un canvi d’escenari en la situació de la immensa majoria de la classe treballadora. Així es comprèn per què la indignació i la ràbia de la gent no és una qüestió passatgera. Molta gent, massa gent, ho està passant realment molt malament. Gent treballadora que treu foc pels queixals perquè veu com polítics que diuen ser els seus representants segueixen emparant els corruptes, segueixen les pràctiques de sempre de fer-se la foto a tort i dret, segueixen fent servir l’engany i les falses promeses.
A Sabadell cal abordar el debat de què és el que no s’ha fet i que es podria fer pel que fa a crear treball. A més dels plans d’ocupació, cal dissenyar i portar a terme un ambiciós programa de foment i suport a les cooperatives de treball, emprar totes les escletxes legals (com les clàusules dels contractes) per forçar a les empreses a respectar i millorar els drets socials i laborals, promoure la reducció de la jornada laboral per repartir el treball,… L’objectiu que ens hauríem de fixar és que totes les persones disposin dels mitjans per poder dur una vida digna.
