ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista
Deu ser cert que no es tractava d’assolir una majoria sinó d’assaltar el poder. El nou govern municipal pot tenir més de presidència que de parlament, per tant més de direcció imperial que de primer ministre. I en concret serà un duumvirat*.
Aquest poder haurà de repartir carnassa al 70 per cent que en queda fora: a tu això, a aquell allò. És versemblant reeixir-hi. Més Roma que Atenes. Un poder que s’organitzarà en cercles de proximitat a la presidència, encara que aparenti dues bancades de dreta i esquerra. Les combinacions de sobirania i societat generen quatre camps, no dos.
Com a Roma, el poble s’expressa al marge del patriciat i una bona part en règim assembleari, el qual genera necessàriament tribuns del poble, finalment líders més que expressió simple de la massa. No és democràcia directa -Atenes-, sinó representativa i de masses -Roma- i amb tota la complexitat del poder.
Arreu, el 2015 és tant fundacional del municipalisme com el 1979. I com llavors, Sabadell se situa a l’esquerra de Terrrasa. El camp és obert i on s’arribi dependrà de la capacitat de córrer, que vol dir saber on es vol anar i posar-hi velocitat. Depèn ara bàsicament dels líders, de la seva capacitat i força. Foc nou, nova etapa històrica. Un moment de record per a Toni Farrés i nou cicle endavant.
Els ‘indepes’ i el Bemba al poder.
* Duumvirat: règim polític en el qual el govern és encomanat a dos magistrats o duumvirs.
