Opinió de Manel Larrosa: ‘Sabadell 1974’

ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista i arquitecte

Aquest dibuix (fet meu) és de l’any 1974-75, aproximadament. Es va fer un moment que l’ajuntament Burull preveia edificar un nou edifici d’ajuntament, al solar de l’actual Ateneu, a ponent de la plaça de Sant Roc, amb la possibilitat d’enderrocar l’actual edifici de l’Ajuntament. El nou edifici, de set plantes, era força simple i banal, fet que ens va moure a fer una campanya en contra, que va triomfar, sobretot perquè no hi havia calers per fer tanta despesa.

La primera franja del dibuix vol ser el centre ciutat de la república i dels primers anys de segle, la segona reproduïa el centre d’aquell moment i la tercera era una previsió de com seria el centre ciutat en el canvi de segle, si els coses continuaven com apuntaven. Les tres imatges són del nucli antic, des de la Rambla al passeig Manresa, en una vista a ponent.

Dibuix. Clica a sobre per veure'l més gran. Autor: M.L
Dibuix. Clica a sobre per veure’l més gran. Autor: M.L

En el primer es veu, d’esquerra a dreta, l’antic cafè Catalunya, al fons el Casino, la placeta del Dr. Robert amb les palmeres modernistes, l’Ajuntament i la façana inacabada de Sant Fèlix, el quiosc modernista, les illes de cases dels Pedregars, les Peixateries i la Plaça Vella, o Major. La plaça conté el seu fanal i es veu el començament del carrer de Manresa, estret, que tanca la plaça. Per damunt hi sobrevolen ocells.

El segon dibuix ja conté el nou edifici d’oficines al vell Catalunya, el Casino enderrocat i substituït per un banc, l’edifici vermell de la plaça sant Roc, que va ser molt polèmic a l’època (per imatge, alçada i color). Segueix la façana de Sant Fèlix, acabada en la postguerra juntament amb la “creu dels caiguts”. Han desaparegut el quiosc modernista, les illes dels Pedregars i les Peixateries. I al final hi ha el gran Passeig de Manresa, obert als anys 60 i un seguit d’edificis alts a l’alçada de la La Moda, que simplement aprofitaven l’amplada de carrer per edificar com si fossin a la Gran Via, amb tota la benedicció municipal (i l’autor d’algun dels edificis era arquitecte municipal). Pels carrers la pressió dels vehicles i dels bussos fumejants.

Aquest dibuix destaca una preocupació que ara és ben patent sobre la desfiguració del centre, al qual s’afegia el temor del nou ajuntament. És a dir, fa 40 anys el centre ja ens feia patir!

En la perspectiva d’obres com la que ens oferien la Gran Via i el nou ajuntament, entrevèiem un centre amb edificis alts, més cotxes, per sobre i per sota, més espai buit sense ànima i ja no sobrevolaren ocells sinó avions. Aquest centre no s’ha fet com aquest auguri anunciava, però la transformació ha seguit. S’han aturat les alçades exagerades, però la manca d’ànima és l’anunciada, per exemple ara amb el nou i super modern edifici Euterpe.