ARTICLE D’OPINIÓ
Montserrat Capdevila, diputada del PSC al Parlament
L’augment de les desigualtats econòmiques i socials a Catalunya en els darrers anys és una realitat quotidiana que veiem a partir de l’escletxa entre les persones riques i pobres del nostre país. Catalunya cada any que passa està més lluny d’Europa: si fins el 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors als de la resta de l’Estat i als del conjunt d’Europa, a partir del 2010 l’índex de Gini (mesura de desigualtat) augmenta i al 2011 observem un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més accelerat a Catalunya que a la resta d’Espanya i al conjunt d’Europa.
Lluny d’abandonar les idees que ens han portat a una crisi financera i posteriorment a una crisi social, la dreta s’ha aprofitat de la conjuntura de la crisi per aprofundir en el seu projecte. Això ha suposat austeritat que ha portat a retallades als serveis públics, a la sanitat, a l’educació, a les pensions, a les prestacions d’atur, i a la dependència. Això, sumat a la menor capacitat adquisitiva, ha provocat una forta pujada en els nivells de pobresa.
Aquestes són algunes de les reflexions després del ple extraordinari sobre la pobresa i l’increment de les desigualtats fet a petició del PSC, d’ICV-EUiA i les CUP, celebrat aquesta setmana al Parlament.
Des del grup socialista hem denunciat aquesta situació i proposem: un nou pacte social europeu per garantir el benestar universal i la plena ocupació, una reforma fiscal més justa, i negociar amb l’Estat un nou finançament que garanteixi més recursos.
Els barris
L’impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat està tenint un efecte dramàtic en algunes ciutats i està accentuant les desigualtats entre la població benestant i la població amb menys recursos. Per això cal conèixer les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, ingressos mínims, educació i accés als serveis públics bàsics per fer-hi front.
L’ocupació
Sobre ocupació, és evident que a Catalunya estem vivint els pitjors moments en dècades, amb més de 820.000 aturats (EPA 4T), agreujat per l’aplicació de la Reforma Laboral aprovada pel PP i CiU. Per això, cal derogar-la, i alhora fer un pla de xoc contra l’atur perquè les empreses contractin persones aturades sense prestació que no disposin de la titulació d’ESO o equivalent, per formar-se en competències bàsiques alhora que treballen.
La infància
Una de les poques bones notícies del ple extraordinari sobre la pobresa és que acabés amb l’acord al voltant de l’accés a les beques menjador per a les famílies catalanes, una de les prioritats màximes que va fixar el primer secretari del PSC, Pere Navarro durant el debat. Hem aconseguit el replantejament dels criteris per accedir a aquestes beques i la simplificació de la seva tramitació, així com la possibilitat d’accedir a una beca en qualsevol moment del curs (l’anomenada beca viva, és a dir, quan aparegui la necessitat).
Renda mínima i habitatges
És obligat garantir l’accés a la renda mínima d’inserció a totes les famílies vulnerables amb fills a càrrec per tal de prestar una atenció adequada i assegurar la igualtat d’oportunitats dels menors. És vital, ja que la situació econòmica de moltes famílies està generant que no tinguin llar o que moltes persones es vegin obligades a viure en condicions precàries o a abandonar els seus habitatges per manca de poder adquisitiu per pagar els lloguers o hipoteques.
A Catalunya és on es practiquen més desnonaments de tot l’Estat. El 2013 van representar la cinquena part de tots els practicats a Espanya. El Govern de la Generalitat hauria de procurar que els habitatges buits dels bancs es destinin a les famílies desnonades sense recursos, ampliar el parc d’habitatges d’emergència social i destinar els pisos buits al mercat de lloguer social.
Malauradament el ple va acabar amb resultats ben pobres, i va demostrar la poca sensibilitat del Govern i d’ERC per acceptar propostes valentes per combatre la pobresa, amb l’excusa que no hi ha instruments. No compartim aquesta justificació –els ajuntaments, per exemple, fan deu vegades més esforços vers la pobresa que no la Generalitat– com tampoc no ho comparteixen les entitats que s’enfronten cada dia amb aquest problema i que diuen, com la plataforma Vàlua de Sabadell, que Catalunya té prou recursos per fer front a la pobresa, només cal que les coses es facin diferent.
