ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, diputat del PSC al Parlament de Catalunya
En aquests primeres setmanes després del 26J hem viscut el que es podria anomenar pressingPSOE, per tal de “facilitar” la investidura de Mariano Rajoy. Després del ja famós pressingCUP, ara ens ha tocat a nosaltres. Bé, això va com va. Ara bé, el PSOE hauria de donar suport, facilitar, fer possible (o com se li vulgui dir) que el candidat del Partit Popular sigui escollit president del Govern? Hi ha quatre conceptes que per mi són bàsics per donar resposta a aquesta pregunta:
- Oportunitat. Els ciutadans i ciutadanes han posat als socialistes com a segona força a Espanya, i primera força de l’esquerra. S’ha evitat el tan mencionat sorpasso, més propi de les enquestes que de la realitat, i això ens deixa davant d’un escenari per fer la feina que tenim pendent. Tenint en compte que en l’eix de l’esquerra hi ha fluctuacions electorals constants, cal aprofitar aquesta oportunitat per bastir un projecte potent de transformació des de l’esquerra progressista, obrint els espais de debat i participació, i adaptant les maneres de fer, formes i estils als moments que vivim. I, sobretot, aplicar els principis de la socialdemocràcia per tal de gestionar els problemes del present. Les males llengües diuen que la socialdemocràcia té molt bona salut, som els socialdemòcrates els que no estem a l’alçada. Potser és hora de tornar-ho a estar.
- Egoisme. No hi ha un govern de progrés i reformista per què un tal Pablo Iglesias va avantposar l’interès partidista a la possibilitat, real i factible, de formar el govern de canvi que tant necessita el nostre país i, sobretot, els nostres veïns i veïnes. Cal deixar-ho clar. A partir d’ara, si hi ha un Govern del Partit Popular que continua o profunditza en les retallades, la precarització i la re-centralització de competències, haurem de lamentar l’ocasió que alguns van deixar passar després del 20D. I això recau sobre la consciència de cadascú.
- Responsabilitat. La paraula més emprada per justificar actuacions sovint poc justificables. La primera responsabilitat que té un partit polític és ser coherent amb el que ha dit i els motius pels quals ha demanat la confiança de la ciutadania. Sense aquesta coherència, la confiança dels nostres conciutadans s’esvaeix, amb tota raó. Dubto molt que hi hagi cap votant del PSC o del PSOE que penses en el seu vot com una eina que acabi facilitant un president del PP a la Moncloa. Per tant, la primera responsabilitat passa per la coherència.
- Principis. El darrer govern de Mariano Rajoy representa el que molts intentem combatre políticament i socialment. LOMCE, “Ley Mordaza”, Reforma Laboral, i un llarg reguitzell d’atacs als drets i les llibertats assolits durant anys de feina i lluita. I això no es queda en un simple discurs. Aquestes mesures han afectat diàriament i directament a milions de persones, que han vist els seus sous retallats, la seva llibertat minvada i la seva educació utilitzada com a arma llancívola. I, per si fos poc, ens trobem davant del primer partit imputat com tal, exemplificant la corrupció sistèmica que campa pel Partit Popular.
Podríem seguir una bona estona, però calen més motius? Darrerament està de moda citar l’origen de les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia. És una bona manera de contextualitzar l’ús que se’n fa, i ens ajuda a conèixer millor la nostra llengua. Però hi ha una paraula que utilitzem molt, a vegades en excés, i que no s’acostuma a conèixer el seu origen. Es tracta de la paraula “NO”.
“No” ve del llatí non, que significa “ni una cosa”.
Doncs el Partit Popular no es mereix “ni una cosa” per part nostra.
