ARTICLE D’OPINIÓ
Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell
Un any després que sortís a la llum la investigació sobre el cas Mercuri, amb greus imputacions per delictes contra l’administració pública, cap dels regidors i regidores del PSC ha abandonat la doctrina Bustos, cap se n’ha separat ni un sol centímetre. Tots, el nou alcalde inclòs, continuen defensant l’obra de govern i les decisions i accions desenvolupades en el període investigat, malgrat cada cop és més evident que les imputacions estan més que justificades.
El motiu probablement cal cercar-lo en el propi sumari. Els noms de Cristian Sánchez, la nova regidora Anna Carrasco, o la parella de la tinenta d’alcalde Marta Farrés, apareixen entre els beneficiaris de la trama de favors protagonitzada per Manuel Bustos. I no és pas forassenyat pensar que altres noms no hi apareixen perquè han tingut la sort que els favors no es van explicitar per telèfon o que eren anteriors a les dates de les escoltes.
La llarga mà de Bustos continua exercint el poder. Si més no, ell mateix gaudeix d’un càrrec a la Diputació que li permet cobrar ni més ni menys que 85.400 euros anuals –a més de la percepció com a regidor- i els altres dos imputats, Paco Bustos i Joan Manau, s’han convertit en assessors a l’Àrea Metropolitana, una entitat que destina dos milions d’euros anuals als sous de personal eventual designat a dit pels partits polítics.
Aquestes pràctiques vergonyants, que permeten que els partits –especialment el PSC i CiU– tinguin una extensa xarxa d’alliberats pagats amb diners públics, és un dels elements més denunciables de l’actual sistema polític, en què les elits polítiques primen la fidelitat i l’afinitat política –en altres paraules, tenir el carnet– per sobre de les qualitats i actituds professionals a l’hora d’accedir a les places de responsabilitat a l’administració pública o a l’hora de premiar amb places eventuals i de lliure designació.
Cal reconèixer que sr. Manuel Bustos és un mestre en l’art de la col·locació. Només cal fixar-nos en la sentència a favor de la secció sindical de CC.OO l’any 2009, que havia denunciat la contractació sense cap tipus de concurs de 16 treballadors i treballadores que anteriorment havien estat personal de confiança. O bé fer un repàs de les darreres llistes electorals del PSC o de l’executiva de la seva agrupació local, per comprovar com la major part dels seus integrants, si actualment no exerceixen com a regidors, ‘treballen’ en algun organisme públic o al propi Ajuntament, on han arribat de la mà del sempre atent Manuel Bustos.
Aquesta xarxa, amb una clara equiparació a les pràctiques mafioses, és la que ha permès que durant més de 14 anys l’estil Bustos regnés. El silenci davant de la mala praxi, la complicitat –per acció o per omissió– de tants regidors de confiança, càrrecs de confiança, tècnics de confiança… és terreny abonat per al delicte. El convenciment de què tothom té un preu i la capacitat de trobar-lo té unes conseqüències dramàtiques en un món –el de la política institucional– que actualment està denigrat, empobrit èticament, pervertit, perquè està ocupat en gran part per persones sense escrúpols, amb un nul interès pels projectes col·lectius i un interès molt marcat per la seva carrera individual o partidista.
La incapacitat del PSC de fer neteja i iniciar una nova etapa lliure del bustisme serà la seva fi. Amb la renúncia de Manuel Bustos tenien una oportunitat per fer foc nou, però l’han desaprofitat. Refermant-se en les decisions de l’etapa anterior i actuant amb prepotència en les decisions noves, per exemple negant-se a consensuar un nou director per Ràdio Sabadell i menyspreant els consells d’administració de les empreses municipals, l’alcalde Joan Carles Sánchez i els seus regidors estan immersos en un espiral que preveu un futur més que incert.
Un any després de l’esclat del cas Mercuri la situació de l’Ajuntament és més que preocupant. El govern és el mateix. Part de l’oposició no va tenir la valentia d’encarar una moció de censura per fer net i acabar amb tota sospita de corrupció. La ciutat en patirà les conseqüències durant molt de temps, però alguns en seran més responsables que altres.
