ARTICLE D’OPINIÓ
Virgínia Domínguez. Entesa per Sabadell
He de dir que l’oposició té raó quan es queixa d’haver tingut poc temps per estudiar el pressupost, tot i que alguns tenen ben poca memòria, perquè el cert és que més o menys han tingut la documentació amb la mateixa antelació de sempre, que era entre dues i tres setmanes abans del Ple com a màxim. És obvi que això cal canviar-ho, perquè els grups municipals que realment tinguin voluntat de mirar-s’ho a fons disposin del temps necessari, però sobretot perquè tots hagin de fer l’esforç de bastir una crítica seriosa sobre el projecte de pressupost.
El regidor de Nova Economia, Albert Boada, va entomar la crítica a la manca de temps i va convidar els grups a començar a fer propostes pel Pressupost 2017, perquè la seva intenció és començar-lo a treballar ja ben aviat, un cop estigui en marxa el que va qualificar com un “pressupost de reordenació”, és a dir, per posar ordre en el caos que va trobar el nou govern. També va assumir que gran part de la despesa ja està compromesa, però amb el marge que queda s’ha posat l’èmfasi en l’emergència social, tenir una ciutat digna i planificada i recuperar el lideratge des de la transparència.
Lamentablement els portaveus del PP, Esteban Gesa, i de CiU, Carles Rossinyol, van preferir banalitzar l’estil Bustos assimilant-lo a un estil Fernàndez, que segons ells implica manca de diàleg. No es poden dir coses com aquesta alegrement al Ple. No es pot confondre la crítica democràtica, plenament legítima, amb la trajectòria populista i delictiva de Manuel Bustos. L’estil Bustos és clientelisme, amiguisme, és utilitzar l’Ajuntament i altres organismes per col·locar mig partit i mitja família. L’estil Bustos compta ja amb una condemna en ferm i segurament en vindran més i seria molt d’agrair que els actuals representants polítics no caiguin en l’error de minimitzar-lo com un element més del discurs.
Per la seva part, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va parlar d’un presumpte “increment desmesurat de la pressió fiscal” i va arribar a acusar el govern municipal de fer enginyeria financera, que segons ell és “més vella que el caminar” i consisteix en inflar els ingressos per quadrar el pressupost. Es referia potser al que feia ell quan era regidor d’Economia? No, Sr. Ayuso, el nou govern no ha caigut en aquestes pràctiques, ha fet un esforç per calcular els ingressos reals a partir de la recaptació de 2015, perquè no té cap interès fer-se trampes al solitari.
Un altre element recurrent en les crítiques va ser confondre participació amb negociació de despatx. Si bé el govern ja va explicar que enguany no es podria fer un pressupost participatiu, perquè això requereix molt més temps del que teníem (recordem que la pròpia oposició ha qüestionat reiteradament no tenir pressupost a 1 de gener), els grups municipals han tingut l’oportunitat de preguntar i fer propostes en les comissions informatives i les entitats de la ciutat han pogut participar, com la resta de la ciutadania, a les sessions que s’han organitzat als districtes, per cert menyspreades pel PSC que va qualificar-les de “bolos”. Certament no hi ha hagut mercadeig de despatx, una pràctica habitual del govern anterior, el de l’estil Bustos que alguns sembla que trobin a faltar, on els debats no es feien a les comissions informatives obertes a tots els grups municipals, sinó en reunions a porta tancada bàsicament entre el PSC i el PP i/o CiU. Poc importava a canvi de què, només importava assolir la majoria suficient.
