iSabadell.cat
Opinió de Virgínia Domínguez (Entesa): ‘Tot en ordre a Can Balsach’

Per tercer cop en poc més d’un any va tornar al Ple municipal la proposta de cessió de Can Balsach al Casal El Tallaret.

El primer cop va ser el febrer de 2015 quan es va aprovar per unanimitat del Ple una moció que havien presentat conjuntament tots els grups municipals. Rellegint l’acta d’aquella sessió tot són elogis i paraules d’ànim i suport al projecte d’El Tallaret, una entitat que aplega l’Associació de Veïns de la Creu Alta, la Coordinadora Jove de la Creu Alta Llamps i Trons, l’Esplai la Branca, els Diables i Banyetes de la Creu Alta i els Gegants i Grallers de la Creu Alta.

El govern del PSC va recollir llavors el mandat del Ple i va començar a negociar els termes de la concessió, procés que a partir del mes de juliol va continuar el nou govern.

Així, al gener de 2016 es va portar al Ple l’aprovació inicial del Plec de Clàusules per a la concessió administrativa de Can Balsach i llavors van començar a sentir-se les veus discrepants, bàsicament del PSC, que juntament amb Ciutadans es va abstenir amb l’argument de presentar al·legacions.

Arribem ja al Ple del passat dijous on es va aprovar definitivament el Plec de clàusules, després de desestimar les al·legacions presentades pel grup municipal del PSC. I alguna cosa se’m deu escapar, perquè no acabo d’entendre la insistència del PSC en posar pals a les rodes en un projecte que diuen defensar i que és un mandat democràtic del Ple.

Les seves al·legacions anaven en la línia de qüestionar la durada de la cessió, de 21 anys, del fet que sigui una concessió gratuïta, que no hi hagi pública concurrència i que no es canviï la qualificació urbanística d’ús esportiu del Pla General d’Ordenació de Sabadell.

Abans de res cal recordar que estem parlant d’un local abandonat, sense cap ús des del moment que va passar a ser de titularitat municipal i reivindicat des de fa gairebé quatre anys per les entitats del barri. Però sobretot, cal tenir en compte que el Casal El Tallaret, si finalment obté la concessió, haurà de fer una inversió que al dictamen del Ple es fixa en 200.000 euros. Tenint en compte aquesta elevada quantitat, no s’acaba d’entendre el qüestionament de la durada de la concessió, perquè és evident que l’entitat haurà d’amortitzar aquesta inversió. Per posar un exemple ben clar, a quants anys es donaria avui dia una hipoteca de 200.000 euros? De ben segur que a més de 21!

També crida l’atenció aquest qüestionament perquè, si mal no recordo, la darrera concessió de característiques molt similars que es va fer a la ciutat va ser al maig de 2012 en favor d’una entitat de cultura popular amb un termini de 30 anys prorrogable 10 més, és a dir, gairebé el doble del termini que es fixa ara. També es va fer de manera gratuïta, és a dir, sense requerir un cànon, i fent una aportació municipal de 40.000 euros. El motiu? Donar un ús a un espai municipal abandonat a favor d’una entitat de la ciutat amb un projecte de convertir-lo en un local social. Exactament el mateix que passa ara amb Can Balsach.

Per últim, la qüestió de la qualificació d’ús. Certament Can Balsach està qualificat com a ús esportiu dominant –que no exclusiu–, però a l’extracte recollit al dictamen de l’informe del Cap de Servei de Planificació Urbanística de 5 d’abril, diu que només es cedeix el 12 per cent de l’equipament i que l’ús associatiu és compatible amb l’esportiu, no contradictori. I suposem que el PSC no qüestiona els tècnics i tècniques municipals tal com ha demanat durant anys i panys a l’oposició quan ells eren govern.

En resum, si els informes tècnics avalen la cessió, si el Tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, i l’Alcalde de la ciutat, Juli Fernández, expressen al Ple municipal que després de fer totes les consultes administratives i jurídiques l’expedient conté tots els requisits, em pregunto quin motiu porta al PSC a voler paralitzar aquesta cessió. Ja dic jo que em sembla que se m’escapa alguna cosa.

O més d’una, potser, perquè tampoc sembla que hi hagi cap element perquè algú –es desconeix fins ara qui- interposés una denúncia al Jutjat d’Instrucció núm.2, de la qual el govern va informar fa pocs dies. Això sí, si bé altres portaveus van mostrar en les seves intervencions prudència sobre aquest fet, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, no es va estar d’afirmar que el Jutjat té dubtes sobre si s’ha fet bé. Potser anava una mica lluny en les seves conclusions, tenint en compte que el Jutge encara no ha tingut temps material per examinar l’expedient.

En definitiva, el govern va mostrar novament la seva voluntat de transparència, el dictamen es va aprovar amb l’abstenció de CiU i PP, que demanaven que no es retirés aquest punt del Ple “per prudència”, sense tenir en compte que hi ha uns terminis per respondre les al·legacions, i de C’s, “per coherència amb el vot a l’aprovació inicial”, i el vot negatiu del PSC.

S’ha avançat una passa més, però les entitats de la Creu Alta no tenen encara concedit aquest local. El tema haurà de tornar novament al Ple quan correspongui per tal que es pugui fer efectiva la concessió definitiva al Tallaret.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: expsuquero a maig 31, 2016 | 10:42
    expsuquero maig 31, 2016 | 10:42
    Si, Virgínia, los 200.000 euros de la obra equivalen a una hipoteca. Pero Can Balsach no es un piso que valga 200.000 euros, como los que están cercanos a esa fábrica y no son grandes ni lujosos. Ni la superfície construida, ni su porte, ni el emplazamiento que pronto ganará con la estación ferroviaria a doscientos metros, ni nada de nada justifica esa comparación. Esos 200.000 euros que dedicarían salen a algo menos de 10.000 euros por año de concesión (algo más con intereses, pues el gasto se hace al inicio), cuando el alquiler mensual de Can Balsach seguro que vale mucho más a precios de mercado (que se pregunte a los restaurants etc. de las inmediaciones). Aparte de ello, si el protocolo firmado les permite destinar alguna superfície a un café, a un teatro etc. con pagarían de largo el coste de las obres y parte de los costos de suministros. No me opongo a que se cedan espacios públicos a instituciones recreativas, vecinales, etc. en modo alguno. Me niego a que nos instalemos en "los anteriores lo hicieron peor". Subrayo la contradicción entre la defensa de lo público hasta que se alcanza el poder... y que entonces falte el tiempo para privatizar patrimonio público (ya sea por venta o por cesión durante décades) en favor de quienes nos parezcan afines. Por su ubicación, próxima al Eix, a otros espacios municipales de cultura, con la renacida centralidad que puede permitir la cercana estación ferroviaria a Can Balsach ¿No sería una mejor defensa de los intereses de todos -no del interés de iniciativas de colectivos que nos parezcan bien a unos u otros- que fuese el municipio quien incurriese en los gastos que se citan (200.000 euros, un 5% de lo recientemente comprometido en instalaciones que no son municipales), y que ceda espacios a esas instituciones con la generosidad que se desee, però sin un compromiso de permanencia como el citado. Entre tanto, y compatibilizándolo con lo anterior ¿Falta a nuestros políticos, instituciones varias y ciudadanos la capacidad de sonar? ¿Les falta la ambición de explorar la posibilidad de ir centralizando allí otras acciones que -compatibilizándolo con el servicio a esas entidades u otras que surjan en la zona- transformen Can Balsach en otro centro "de Ciudad" (como el casal Pere Quart) y no exclusivamente en un centro privatizado de facto por algunas entidades privadas?
  2. Icona del comentari de: expsuquero a maig 31, 2016 | 13:11
    expsuquero maig 31, 2016 | 13:11
    He expresado hace un rato una posición crítica respecto a la cesión de can Balsach a colectivos concretos más o menos simpáticos a quien gobierne en un momento dado por 21 años (de facto será difícil revertir ese uso privado) como algo muy alejado de mi ideal de aplicación del patrimonio de todos. Está muy bien ceder el uso de esos espacios comunes, pero no con esos plazos. Otros colectivos en el futuro u otras mayorías municipales no merecen esta privatización de un espacio público que por su ubicación y calidad merece compatibilitzar esa cesión a esos demandantes, o a otros Nuevos en el futuro, con desarrollar otras actividades municipales "de Ciudad" semejantes a las que se realizan/exponen en Pere Quart. ¿Sólo tienen cabida en iSabadell reflexiones favorables a alguna línea editorial? Lo entendería, pero si es así estaría muy bien anunciarlo.
    • Icona del comentari de: Redacció a maig 31, 2016 | 15:43
      Redacció maig 31, 2016 | 15:43
      No, señor expsuquero. En iSabadell caben todas las reflexiones pero desde hace casi dos años los comentarios se moderan uno por uno y no se aprueban hasta que pasen por el moderador. Si el moderador, que además de esta función tien otras, tiene una mañana informativamente compleja, como es el caso de este martes, pues sencillamente tarda más en aprobar los mensajes. Saludos y gracias por participar.

Respon a Redacció Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa