Són ja vuit dies els que porten caminant desenes de persones a Catalunya en defensa de l’educació pública. Es tracta de professors, estudiants, mares i pares, gent de lluites diverses… que reivindiquen, com diu el seu principal eslògan, “una educació pública, sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble”. I ho exigeixen per a totes les etapes educatives, des de l’escola bressol fins a la universitat. No podem permetre que la educació esdevingui, com ja està succeint, un privilegi només accessible a qui s’ho pugui pagar.
Des del Prepirineu català, a Ribes de Freser, municipi en què va començar la marxa a l’albergar la segona residència de la consellera d’ensenyament Irene Rigau, fins a Barcelona, on arriba avui, centenars de persones han participat en una caminada de 135km que ha permès teixir xarxes de solidaritat i suport mutu en el territori. Escoles a punt de ser desmantellades, altres que lluitaven en solitari… han sentit la força de ser molts a l’acollir els caminants, i aquests últims han rebut el suport dels que s’han anat sumant al recorregut, fent tangible aquesta, tan certa, consigna del 15-M de: “Juntes podem”. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca els va rebre a Granollers al crit de “Sí que es pot” i històries similars s’han donat al llarg de la marxa, que ha transitat per municipis com Ripoll, Vic, Cerdanyola, Badalona, entre d’altres.
Mas, Merkel i Wert
El govern de CiU ha demostrat ser el millor alumne de la Sra. Angela Merkel i estar al capdavant de les retallades a l’Estat espanyol. Tot i que el ministre José Ignacio Wert no s’ha quedat curt. L’educació, juntament amb la sanitat, són les principals víctimes d’una crisi que està donant sucosos beneficis al capital privat. La LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i el Reial decret llei 14/2012, del 20 d’abril, són les bèsties negres, i amb raó, dels marxants. Unes mesures que es tradueixen en privatització del 1r cicle d’educació infantil, massificació de les aules amb un augment del 20 per cent dels seus alumnes a primària i a secundària, més precarietat i acomiadaments, desaparició d’organismes de govern col·legiat, augment de les taxes en els cicles formatius, graus i màsters, enduriment dels requisits per obtenir beques, etc.
L’èxit del sector privat resideix en desmantellar el públic. Si l’educació pública no funciona, no queden aules o estan massificades… el negoci de la privada és clar. Encara que no tothom s’ho pot permetre: quants nadons requereixen d’una plaça a les escoles bressol i no n’hi han? Quants nens i nenes necessiten de beques menjador i aquest curs els seran denegades? Quants joves voldrien anar a la universitat i no poden pagar-se els estudis?
I mentre retallen amb una mà, amb l’altra, com fa el Sr. Artur Mas, es financen escoles d’elit, que segreguen els seus alumnes per sexe. Es calcula que un total de 22 milions d’euros són els que han rebut aquests centres via subvenció, mentre el govern de CiU ens diu que no hi ha diners per l’escola pública. Ni més ni menys que la doble moral d’una classe política que no té escrúpols.
Assemblea Groga
Al capdavant de la mobilització, l’Assemblea Groga, punt de trobada dels qui lluiten per l’educació pública a Catalunya, des de la més tendra infància fins a l’edat adulta. Com diuen en el manifest de la marxa: “Per construir una nova societat, l’educació és el principal camí”. Que no ens la prenguin.
Article a Público.es, 31/08/2013
