ARTICLE D’OPINIÓ
Ignasi Giménez Renom, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès.
Els mitjans de comunicació ens mostren darrerament certs símptomes de recuperació de l’economia. Baixa l’atur, es creen noves empreses, la construcció repunta… Podria semblar que la situació de crisi econòmica s’acaba i que tot plegat agafa embranzida. Però aquestes dades xoquen amb la realitat de moltes famílies que viuen una situació precària i que tenen veritables problemes per poder accedir als serveis bàsics com l’alimentació, l’habitatge o l’energia. La dada és esfereïdora: al Vallès Occidental, més d’un 22 per cent de la població viu en situació de pobresa. I això vol dir que un de cada cinc vallesans i vallesanes necessita ajuda per poder tirar endavant. Aquesta dada ens ha d’interpel·lar a tots i totes i ens ha de fer reflexionar i actuar decididament per lluitar contra la pobresa i per assolir un pacte comarcal per fer-hi front.
Per encàrrec del Consell d’alcaldes i alcaldesses, l’Observatori Comarcal ha elaborat un informe que analitza els diferents indicadors de pobresa i les mesures que s’estan portant a terme actualment. I l’anàlisi de les dades ens mostra com, tot i els indicis de recuperació econòmica, la desigualtat i la pobresa estructurals persisteixen a la comarca i, a més, es consolida i augmenta una nova pobresa severa. La crisi ha tingut un fort impacte i el resultat n’ha estat una societat més desigual i polaritzada on s’intensifica la pobresa i altres formes de vulnerabilitat social, especialment en determinats col·lectius com els infants, les dones i les persones estrangeres.
Entre el 2011 i el 2016 la pobresa extrema ha passat del 3’5 per cent al 7’7 per cent. Un augment de més del 100 per cent que ha suposat haver d’incrementar la despesa social dels ajuntaments en un 36 per cent en dos anys. Darrera de cada xifra hi ha famílies i actualment hi ha més de 14.000 famílies vallesanes que han d’acudir als rebost solidaris per aconseguir aliments i, segons dades de 2015, més d’un 14 per cent de la població és atesa pels Serveis Socials.
La situació actual ens fa parlar d’una nova classe social, en moltes ocasions invisible: el precariat. I és que el 27 per cent de les persones treballadores de la comarca tenen uns ingressos inferiors a 12.000 euros l’any. El sou que guanyen no els permet cobrir les necessitats bàsiques i sovint es troben amb problemes per accedir a les ajudes públiques pel sol fet de treballar, encara que sigui en unes condicions socials i econòmiques nefastes. D’altra banda, la durada de l’atur també és una dada preocupant. Gairebé la meitat de les persones aturades porten més d’un any sense treballar. I prop del 44 per cent de les persones aturades no reben cap prestació.
Davant totes aquestes dades, les administracions locals no podem quedar impassibles. El que ens diu aquest estudi és que estem sortint de la situació de crisi econòmica però sortim pitjor del que vàrem entrar. Sortim més pobres, més desiguals i més precaris. Per tot això hem de ser capaços de poder analitzar aquestes dades i fer propostes en relació de quina manera podem atendre aquesta situació. Per això estem preparant un paquet de mesures per tal de tornar a posar aquest tema a l’agenda de la comarca. Hem de reformular programes i ajudes i plantejar-ne de nous. Hem de valorar, per exemple com pot afectar la renda garantida a tots aquests col·lectius, també hem de ser conscients que tenim un problema greu amb els salaris i cal que plantegem qüestions decisives en matèria d’habitatge. A més hem de fer un treball conjunt en relació al que estem fent des dels Serveis Socials.
Només treballant conjuntament des dels ajuntaments, amb la complicitat i implicació de les entitats socials i les administracions superiors, podrem afrontar el canvi que necessitem per fer una societat més justa i igualitària.
