iSabadell.cat
Opinió d’Isidre Soler (Entesa): ‘L’Audiència avala la corrupció?’

ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler, membre de l’Entesa per Sabadell

La inconcebible decisió de l’Audiència de Barcelona d’arxivar la causa que investigava una setantena d’alcaldes i exalcaldes, per un presumpte delicte contra l’administració pública pel cobrament de sobresous il·lícits de la Federació de Municipis de Catalunya, no ha fet més que posar en dubte la neutralitat i el paper d’aquest òrgan judicial.

L’Audiència, amb una inusual celeritat que posa en dubte el respecte al procés judicial en fase d’instrucció, ha tallat de soca-rel la investigació penal i la possibilitat d’arribar a judici. Ha pres la decisió menystenint la jutgessa instructora i el fiscal, a partir únicament de l’interessat recurs dels imputats. Ha resolt a pocs dies que una vintena més de regidors i exregidors declaressin en qualitat d’imputats i s’afegissin als altres 48 electes també imputats.

Pretendre justificar l’arxiu de la causa amb l’artifici de que la FMC és una entitat privada, no aporta credibilitat a la decisió i deixa en entredit el rigor de l’Audiència. De fet, que l’entitat municipalista tingui l’estatus de privada, des del punt de vista jurídic, no pot fer obviar que tots els recursos que disposa són recursos públics i que qui els ha de gestionar de manera escrupolosa són representants públics.

La Federació de Municipis de Catalunya es nodreix exclusivament de les aportacions directes dels ajuntaments, de la Diputació, Consells Comarcals i de la Generalitat. Els municipis aporten a raó de 0,197 euros anuals per habitant, que en el cas de Sabadell equivalen a uns 40.000 euros anuals.

El versemblant malbaratament a la FMC no afecta doncs a uns recursos privats, sinó a diners públics, de tots els contribuents. Per això el Jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell va obrir la investigació de possible delicte, no contra l’entitat, sinó contra els càrrecs públics encarregats de gestionar-los i que presumptament se’n van beneficiar.

Com pot l’Audiència de Barcelona obviar les evidències de cobraments il·lícits per part dels membres del comitè executiu de la FMC? Segons consta en el sumari, els propis encausats eren conscients que estaven cometen irregularitats. En una de les converses el gerent de l’entitat, Adolfo Moreno, comenta a Manuel Bustos sobre les transferències mensuals de 1.989 euros que rebia en concepte de sobresou:

Te puede costar el puesto decir una mentira…y al final sabran lo que cobras, no te engañes, lo sabrán. Tu tienes cada mes una transferencia. Se enterarán joder, y el día que te enganchen con una mentira así, te van a hundir. Hazme caso…”

Segons la Fiscalia, la suma de les quantitats presumptament malversades durant el període entre 2004 i 2010 per part dels alcaldes i alcaldesses que havien format part del Comitè executiu de la FMC ascendeix a l’escandalosa quantitat de 570.705 euros.

Ara hem sabut que els diners públics de la Federació de Municipis també servien per a pagar regals, compres particulars i banquets del seu president, Manuel Bustos, com el realitzat el 4 de maig de 2011 en un luxós restaurant d’El Vendrell per celebrar el seu 50è aniversari: àpat per a deu persones del seu entorn amb un cost de 860 euros facturats a l’entitat.

Sembla doncs que per l’Audiència de Barcelona aquesta meridiana malversació de diner públic no té cap mena d’importància. És més, amb la seva decisió gairebé invita a continuar dilapidant els recursos públics que van a parar a aquesta entitat. I anima als seus membres, tots càrrecs electes, a omplir-se les butxaques impunement i afartar-se a costa del contribuent.

Lamentablement, en lloc d’estimular la lluita contra la corrupció i de perseguir l’ús irregular del diner públic, aquest tribunal dóna carpetada a un procés que té totes les evidències d’un ús il·lícit per part de representants públics.

Amb aquesta desencertada decisió l’Audiència de Barcelona fomenta encara més la imatge de manca d’independència dels òrgans judicials, que semblen actuar més aviat a favor de determinats interessos polítics i, el què és més greu, dóna la sensació que avala possibles pràctiques corruptes.

Foto portada: judici de la peça Montcada del cas Mercuri, al TSJC, fa unes setmanes.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Paola a març 24, 2015 | 12:30
    Paola març 24, 2015 | 12:30
    Em trec el barret davant aquest article.
  2. Icona del comentari de: Antonio a març 24, 2015 | 13:36
    Antonio març 24, 2015 | 13:36
    Dice el adagio Latino: “Hágase justicia, aunque sucumba del mundo”. En este asunto la Audiencia Provincial de Barcelona, la sección Tercera en concreto, se ha asomado al precipicio, le ha dado vértigo el Tsumani que podría provocar seguir con el tema adelante imputando a tantos alcaldes de todos los partidos a las puertas de unas elecciones municipales y ha preferido salvar al mundo aunque sucumba la justicia. La argumentación jurídica dinero público - dinero privado es muy floja y si la extrapolamos al temas como el narcotráfico, la trata de blancas o el comercio de armas, podríamos llegar a la conclusión de que el dinero negro procedente del delito, deja de ser negro en el momento en que entra en el sistema bancario, cosa cierta desde el punto de vista material, pues cuanto sacas dinero del cajero automático nadie puede saber su origen, pero totalmente incierta desde el punto de vista jurídico-legal. Con base en el principio de que el dinero negro no pierde su condición de tal, el Estado se apropia de los bienes adquiridos con ese dinero, p.e. las mansiones de los mafiosos adquiridas con dinero del delito, p.e. las lanchas rápidas y vehículos de gran cilindrada, que acaban siendo utilizados por los servicios policiales del Estado para la persecución de los mismos delitos con cuyos beneficios fueron adquiridos. En fin, que de generalizarse este criterio de la sección tercera de la APB, nos cargamos de un plumazo lo mucho que se ha avanzado en los últimos años en la persecución de los beneficios del crimen organizado. Ello no obsta a que en el caso concreto de la FMC se sea muy escrupuloso mirando caso por caso y no como una causa general.

Respon a Paola Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa