ARTICLE D’OPINIÓ
Ferran Ruz, secretari nacional d’Ecologisme del Jovent Republicà

Els plans de Ca n’Argelaguet, el bosc de Can Deu, el torrent de Colobrers, Togores… Segur que tots els sabadellencs tenim algun record en aquests i molts altres espais del nostre rodal: un Dijous Gras de petits amb l’escola, els entrepans de petador després d’una bona excursió amb bici o, per exemple, els aplecs de la Salut. Tot i el distanciament a què ens aboca la vida moderna, la nostra relació amb els espais naturals de la plana vallesana és antic, ben estret i ben viu.

El Vallès és el nostre bressol i espai de referència, i des de Sabadell i Granollers, com a capitals, tenim el deure de conèixer, estimar i liderar aquest territori. Aquest lideratge ha de tenir en compte la diversa realitat vallesana i, alhora, la seva conservació, perquè les característiques paisatgístiques i patrimonials pròpies configuren la nostra realitat social i cultural, és a dir, la nostra identitat. És per això que hem d’estar obertament en contra dels projectes urbanístics o infraestructures que poden posar fi a allò que fa del Vallès l’espai històric, geogràfic i singular que tots coneixem.

Malgrat que el Vallès actual dista força d’aquella comarca agrícola i forestal esquitxada de torrents i rieres que ens versava Pere Quart, encara som capaços de trobar-hi espais d’un valor natural i paisatgístic incalculable. Ara bé, es troben immersos en múltiples amenaces: el centre direccional de Cerdanyola, l’ampliació de la carretera de Santiga o les mossegades a Gallecs i al Calderí de Mollet, entre d’altres. Tot i així, entre tots ells, destaca, per envergadura i potencial desencadenador d’altres impactes, el Quart Cinturó.

Aquesta autovia ideada durant el tardofranquisme projecta la connexió de Vilanova i la Geltrú amb Mataró a través del Penedès, Martorell i el Vallès. A casa nostra, està planificada passant pel nord de la plana, entrant per Ullastrell i Viladecavalls, i tot passant pel nord de Terrassa i Sabadell fins arribar a Granollers, on enllaçaria amb la C-60. Fer-la comportaria una ferida enorme al nostre territori: una via d’alta capacitat fragmentant tota la plana i destruint-ne centenars d’espais en regressió amb un gran potencial agrícola i de foment de la biodiversitat.

El Quart Cinturó no és una via pensada per a la mobilitat dels vallesans, sinó un eix per facilitar el trànsit esquivant el pinyol d’una regió metropolitana molt densament poblada. Aquesta drecera provocaria un augment enorme de circulació i emissions de gasos contaminants, tot estenent la contaminació acústica i atmosfèrica i agreujant els problemes de salut pública que se’n deriven.

També seria un perillós promotor d’un ampli reguitzell de projectes urbanístics i d’indústria logística sense valor afegit que aprofitarien l’obertura de la via per instal·lar-s’hi al voltant. Cal conservar aquests espais fins ara poc freqüentats pel seu valor ecosocial i, sobretot, tenint-ne en compte el paper estratègic de cara als propers anys per al foment de la sobirania alimentària. Us imagineu una carretera com l’AP-7 passant pel Parc Agrari de Sabadell?

La lluita contra el Quart Cinturó és de les més hegemòniques, històriques i unitàries del Vallès, i, tot i així, el govern sociovergent de Sabadell i els d’altres ciutats vallesanes sembla que hagin oblidat unes reivindicacions que, davant la crisi social i ecològica que vivim, són més actuals que mai. Per això, malgrat la pausa dels darrers anys, cal tornar a mobilitzar-nos des de cada racó del Vallès per fer que els nostres governs locals i totes les institucions es posicionin clarament i oberta en contra d’aquesta bogeria vinguda de Madrid. Ni volem ni ens podem permetre un sol tram d’aquesta autovia; hem d’aturar-ne urgentment les obres en tots els trams i recuperar els espais naturals i agrícoles afectats per les obres iniciades.

Com el Vallès no hi ha res; creiem-nos-ho i protegim-lo. Apostem d’una vegada per totes pel respecte als nostres pagesos, per la conservació de la nostra biodiversitat i del nostre paisatge, i per una mobilitat més sostenible que faciliti la connexió de les nostres viles i ciutats. Volem un Vallès socialment actiu, culturalment viu i ecològicament ric. Ara és l’hora de posar el Vallès al centre; ara és l’hora de deixar enrere els projectes faraònics i caducs: DIEM NO AL QUART CINTURÓ!