Foto portada: un dels camins per darrere del Joaquim Blume, aquest dimecres. Autor: David B.

‘Per una ciutat més verda’ (II), per Ernest Espinòs

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinòs, Moviment Veïnal del Sud

Durant aquests mesos de confinament la naturalesa sembla que s’ha recuperat, paralitzada l’activitat industrial, la mobilitat d’automòbils a la ciutat i per carretera, així com el transport aeri i marítim. Aquest dies hem tingut l’oportunitat de veure reportatges de com diferents cetacis es movien tranquil·lament per les costes del nostre país, com passejaven per dins les ciutats alguns animals, com han estat els senglars per la nostra zona del futur parc de Can Rimbles o per la  baixada a la bassa de Sant Oleguer, però el veïnat de l’entorn de la foneria Suñer -situada al barri de Covadonga, a tocar de Sol i Padrís- no han estat tant afortunats, doncs només van poder gaudir de respirar aire net i dormir sense sorolls quinze dies.

Es un veïnat molt sacrificat que pateix les conseqüències de mantenir industria al bell mig de la ciutat, com ho són també al carrer Bonavista amb l’antiga foneria Sagrera, com d’altres veïns que han suportat massa temps en silenci les agressions de les grans artèries de comunicació com la gran via, l’eix Macià, el passeig Espronceda, l’avinguda de Matadepera, el carrer Sol i Padrís, etcètera.

Per aquest darrer sector, i per tota la ciutat, en Pau Avellaneda va desenvolupar un estudi de mobilitat, que ja va presentar en diversos fòrums de debat on participaren diversos regidors de l’actual govern de la nostra ciutat, però dubto que aquest ajuntament sigui prou valent per posar-ho en marxa, doncs es necessita un procés de diàleg amb tots els sectors implicats; entitats socials, mediambientals, moviment veïnal, també com no, comerciants. Un debat com el que és dugué a terme l’any 2007 liderat per l’entitat Sabadell Cruïlla i liderat per en Manel Larrosa, una altra persona molt vinculada als moviments per un sol Vallès, contra el quart cinturó i amb projectes de mobilitat intercomarcal.

Però ara voldria tornar a recordar -i que enllaça amb tot el que anem situant- que després de la reunió de principis d’any que vam tenir el Moviment Veïnal del Sud i una comissió d’afectats amb la direcció de l’empresa Suñer i la regidora Maria del Mar, aquests es comprometeren a estudiar la sortida de l’empresa del casc urbà. Si revisem les mesures del famós pla de xoc de la covid-19 es veu l’interès de facilitar, o el menys això es diu, l’entrada de noves empreses i suposem traslladar empreses contaminants com aquestes dues foneries en noves zones i segurament amb incentius econòmics.

També hem de dir però que la foneria Suñer en el passat ja van valorar si es traslladaven a un altre indret i analitzar si aquesta operació els hi sortiria rentable com ells voldrien, es veu que no suficientment, ja que des del 2007 tenen comprats uns terrenys en un polígon industrial de Castellar, esperem que ara ho facin efectiu.

El veïnat ja sap que malgrat totes les promeses fetes de millores i de controls la solució només pot venir, tal com han fet fins ara, per pressionar per mediació dels mitjans de comunicació, i visualitzar el malestar del veïnat, com s’ha fet en aquest conflicte mitjançant pancartes en el entorn o talls de trànsit al carrer Balmes, i d’altres iniciatives que la pandèmia ha aturat temporalment. És clar que el veïnat encara no ha perdut del tot l’esperança de que l’ajuntament en aquesta nova situació, i tal com plantegen en aquest nou pla, aprofitin per accelerar el procés i trobin una solució a un problema que ara fa 20 anys que es ve denunciant i què ja masses veïns han hagut de marxar i canviar d’habitatge a altres barris per malalties respiratòries.

Sigui com sigui, nosaltres, juntament amb el veïnat, seguirem treballant i lluitant per fer realitat una reivindicació tant lògica com aquesta, que és traslladar la industria o les fàbriques a zones habilitades fora del casc urbà, i construir entre tots una ciutat més verda i sostenible.