‘Pobresa energètica, dret a l’habitatge’, per Ernest Espinós (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud

Durant les darreres setmanes i especialment fruit del temporal  hem pogut veure les dues cares més angoixants per una societat com la nostra, on moltes famílies a més de patir les terribles conseqüències de la pandèmia han hagut de suportar els talls en el subministrament de la llum, amb el que això comporta en ple hivern. Les companyies elèctriques, però, han augmentat el preu de la llum respecte l’any passat un esgarrifós 36 per cent, mentre el suposat govern progressista espanyol s’excusa com sempre i manté la reforma elèctrica en suspens, com tantes altres promeses incomplertes. I és que no podem obviar la gran quantitat de portes giratòries entre els grans partits a les grans empreses -desenes d’ex polítics del PSOE i el PP com a assessors o alts càrrecs-, com els interessos o lobbies que treballen per a aquestes.

Tornant al fil dels talls, hem pogut observar casos per tot el territori, des de Mataró o Figueres, a Badalona i Barcelona, fins a la nostra pròpia ciutat, amb més de 800 famílies afectades especialment als barris de Ca n’Oriac i Can Puiggener -on alguns clients van estar fins a més d’un dia sense electricitat-, però s’han detectat casos a l’Eixample, Cifuentes, Torre-Romeu, o la Plana del Pintor. També podem recordar el cas del bloc del carrer Lepant on 25 famílies se’ls hi va tallar el subministrament sense previ avís.

La companyia elèctrica ho redueix tot a suposades connexions irregulars, ja que un mecanisme de seguretat de la xarxa detectaria la sobrecàrrega i s’activa per protecció. Però aquests talls o baixades de tensió són tant esteses i reiterades que és impossible que parlem només de connexions irregulars, sinó de manca d’inversió a la xarxa i d’una infraestructura deficient, agreujada pel temporal. Només cal passejar-se per la ciutat per veure l’estat de les línies o els transformadors que es poden veure a simple vista, rovellats i sent un perill pels veïns i veïnes, fallant sempre que hi ha molta demanda, en moments de molt fred o calor. Tant és així que l’Ajuntament s’ha hagut de reunir amb Endesa i portar-la a Fiscalia, tal com ho han anat fent diversos consistoris per la comarca i a tot el país, exigint inversions, manteniment, i garantir el subministrament a la ciutadania.

Malauradament les bones intencions -o les accions propagandístiques- se les emporta el vent, aquesta empresa monopolista seguirà sense complir les seves funcions amb els abonats, guanyant milions amb el beneplàcit dels grans partits, fent negoci d’allò que hauria de ser un dret i estar sota control públic. De fet, aquest és només un exemple més, com ja hem apuntat en anteriors ocasions, de la poca capacitat real que tenen els Ajuntaments amb les seves competències, havent d’esperar l’actuació d’altres institucions que van encara més lentes, mentre les problemàtiques es van acumulant.

Com mai ens cansarem de dir, no és si no amb la força del veïnat -tal com han fet en alguns barris les associacions de veïns- com es pot forçar a canviar les coses, en aquest cas amb les grans companyies com Endesa, que a més té una seu al centre de la ciutat on es podria traslladar el conflicte per fer-lo visible. En cas contrari ens trobarem com cada any es repetirà la situació en els mesos de més calor o fred, tant els talls de llum com les dificultats per pagar el rebut que cada cop és més car.

En aquest sentit un estudi recent assenyala només a Barcelona més de 170,000 habitants que no han pogut pagar almenys un rebut o que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada per viure en ple hivern. O bé el drama que es pot veure als nostres carrers amb la quantitat de persones que passen la nit a la intempèrie, dins d’algun vehicle, local o naus com la que es va incendiar a Badalona. Tot plegat contrasta amb els més de 27.000 pisos buits a Catalunya només de grans tenidors, o els milers de milions que guanya cada any Endesa.

Potser va sent hora de canviar la correlació a favor nostre.