ARTICLE D’OPINIÓ
Carlos Torres, número 7 de la llista de la Crida per Sabadell a les eleccions del 2023

Aquest curs polític que ara comença serà el darrer d’aquest mandat 19-23. Toca, doncs, començar a fer balanços de la feina feta i, també, de la no feta per part del Govern Municipal. En aquest primer article ens centrarem en un dels temes que més incidència té sobre la ciutadania: les polítiques d’habitatge.

Per tal de fer-se una idea de quines han estat les prioritats d’aquest govern en aquest àmbit és potser interessant fixar-se en quina ha estat, fins el moment, la principal i més sonada iniciativa política de l’alcaldessa en matèria d’habitatge: bàsicament, liderar una autèntica ofensiva mediàtica i política per, en les seves pròpies paraules, endurir “la normativa processal per tal de garantir i donar cobertura a l’actuació policial per a les desocupacions d’aquells immobles ocupats il·legalment.”

Parapetada rere l’alarma social generada per programes com Espejo Público o  els anuncis de Securitas Direct, l’Alcaldessa va creure convenient començar la seva iniciativa anti-okupa amb un article titulat Diem prou a les ocupacions d’habitatges on, entre altres coses, demanava “una reforma urgent de la normativa processal a fi de garantir i donar cobertura a l’actuació policial per a les desocupacions”; o, també, “una reforma urgent de la normativa penal “a fi de clarificar la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació”.

Certament, també feia una diferència entre les “ocupacions derivades d’una necessitat” (la gran majoria segons tots els estudis) i aquelles “lligades a altres activitats il·lícites” (una minoria intencionadament amplificada). Cal dir que, òbviament, en cap cas neguem el patiment i les molèsties d’aquelles famílies que conviuen en entorns conflictius, i pensem que és aquest un tema que cal abordar amb seriositat i dotant de recursos els àmbits corresponents (el Servei d’atenció a les comunitats desestructurades del Servei d’habitatge i la Policia Municipal). Però de quina manera s’ho volia fer l’Alcaldessa per tal que l’anhelat enduriment jurídic recaigués només sobre la minoria (màfies i ocupacions conflictives) i no sobre la gran majoria (persones vulnerables i no conflictives) és, a dia d’avui, un autèntic misteri. Com també és un misteri, per cert, el perquè no es van posar les mateixes energies polítiques i mediàtiques en assenyalar les causes profundes i estructurals que fan que l’habitatge sigui una quimera per milers de veïns i veïnes de la ciutat.

Mesos després del citat article anti-okupa un jutge amb més de 10 anys d’experiència va haver de sortir a posar una mica de criteri, a tirar per terra tant populisme alarmista i a deixar una mica en ridícul la nostra alcaldessa:

“Les eines legals que tenim són correctes, funcionen perfectament. […] Quan hem tingut un problema real d’ocupació, en el que a un propietari li violenten el seu habitatge, el desallotjament es realitza de manera immediata. […] La legislació i els instruments que tenim a la nostra disposició […] són vàlids” resolia el jutge Diego Álvarez.

Durant aquest mandat l’alcaldessa Farrés s’ha vist enfront una dicotomia. Va haver de triar entre la política populista espejopubliquista (desitjosa de generar alarma social per beneficiar els de sempre) i la política amb majúscules que busca solucions i anar a l’arrel del problema (plasmada, per exemple, al Pla Local de l’Habitatge, aprovat inicialment l’anterior mandat i que no han volgut consolidar). Malauradament per la ciutat va triar la primera opció: va decidir sumar-se a l’alarmisme populista i va deixar al calaix els bons projectes que va heretar, entre d’altres, de la Glòria Rubio (regidora d’habitatge de la Crida a l’anterior mandat).

Sabem (ho hem viscut) que traduir la bona gestió en vots és una tasca sovint complexa; i que deu ser alta la temptació d’anar a buscar un electorat de centre dreta que ara pul·lula al voltant del cadàver en descomposició que és Ciutadans. Però li demanem a l’alcaldessa que abandoni el populisme punitivista i faci servir les bones eines i projectes que va heretar del mandat anterior. Sabem que deu ser difícil (i més en any electoral), però milers de veïns i veïnes de la ciutat li ho agrairem.

Foto portada: Carlos Torres. Autor: Crida.