ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués, membre del PSC
La victòria electoral del PSC a les darreres eleccions municipals de Sabadell i la posterior constitució del govern de coalició PSC-Podem no ha estat ben rebuda des de l’inici pels partits que van formar part del govern quatripartit a la legislatura passada. Tot va començar a l’acte de presa de posició quan a la sortida de l’Ajuntament els integrants del nou equip de govern i els seus acompanyants, de forma vergonyosa i antidemocràtica, van ser increpats i insultats per grups de persones properes a l’anterior govern i la tònica s’ha mantingut a un nivell més institucional en els plenaris a través d’una oposició força dura, que a la pràctica només ha canviat quan considerava que el tema plantejat era resultat de la feina ben feta del “govern de
transformació” anterior.
De les quatre forces polítiques que integren l’actual oposició, La Crida principalment, però també Esquerra Republicana, que formaven part de l’anterior govern, han seguit aquesta dinàmica tan poc constructiva, mentre Junts x Sabadell i Ciutadans han mostrat una actitud
més positiva, prioritzant els interessos de ciutat per sobre dels de partit. Cal destacar en aquest sentit l’esperit de col·laboració entre la coalició de govern i Junts x Sabadell, que es va concretar en el suport del segon a l’aprovació de les ordenances fiscals i del pressupost municipal del 2020.
Es podria pensar a priori que la greu crisi sanitària, econòmica i social generada per la Covid-19
aglutinaria a tota l’oposició al voltant del govern per donar un missatge de cohesió i fortalesa a
la ciutat, però la realitat no ha estat així, sobretot per part de La Crida, però també d’Esquerra
Republicana, tal com es va posar en evidència en els moments més durs amb les seves critiques a les intervencions públiques de l’alcaldessa per liderar la resposta ciutadana, qualificant-les de populisme i afany de protagonisme, i al fet que sol·licités el suport de l’exèrcit en la desinfecció de residències i en el muntatge de l’hospital de la pista coberta d’atletisme.
Però el que ha estat més greu és no haver aconseguit en el darrer ple municipal una majoria
més amplia en la votació del pla de xoc de la Covid-19 com a resposta d’emergència als estralls de la pandèmia. Per elaborar el pla, l’equip de govern va escollir un sistemàtica de treball consistent en recopilar primer totes les aportacions dels equips tècnics de l’Ajuntament, dirigits i coordinats pels diferents responsables polítics, i després sotmetre el document resultant a la consideració de les entitats, grups municipals i ciutadania en general per valorar el seu contingut i fer totes les propostes addicionals que consideressin necessàries.
El resultat ha estat que d’una pla inicial de 329 propostes s’ha passat a un final de 785 amb un pressupost de vuit milions i amb la participació dels grups municipals i de 62 entitats, que en conjunt han fet 850 propostes, de les que 456 han estat incorporades, 156 estan en estudi i 238 s’han rebutjat.
El procés d’elaboració del pla s’hagués pogut fer amb una metodologia diferent i amb un altre
enfocament, però això no qüestiona la seva validesa per tres motius principals:
1) Pel nivell de satisfacció de les entitats que hi han participat.
2) Per la seva capacitat d’adaptació a una situació de crisi força canviant i desconeguda a priori.
3) Perquè només és un pla d’emergència limitat en el temps amb data de finalització a 31/12/2021.
En una segona fase i a proposta SBD Cercle d’Entitats, a partir del setembre es crearà una taula de concertació per establir les línies de futur del model de ciutat que volem. Des del començament de la pandèmia tant La Crida com Esquerra Republicana han intentat imposar el seu esquema de treball per a debilitar al govern de coalició PSC-Podem i aconseguir un major protagonisme i en aquest sentit van les seves propostes de “Taula de Ciutat” i “Pacte de Sant Roc”, respectivament, que el que en realitat buscaven era discutir-ho tot des de l’inici (emergència i pla de futur) i acabar imposant els seus programes electorals de forma indirecta.
La seva votació en contra del pla de xoc sense arguments sòlids confirma aquest objectiu. L’actuació de Junts x Sabadell ha estat més responsable, votant a favor del pla, i la Ciutadans, que ha votat en contra, cal emmarcar-la en el fet de no haver aconseguit ser el soci preferent de govern en la present legislatura.
És una llàstima, però un cop més en un moment molt greu per a la ciutat s’ha posat de manifest la falta de voluntat clara de sumar per part d’alguns grups municipals de l’oposició, més preocupats per defensar la seva parcel·la ideològica i el seus interessos de partit. Esperem que en el futur això pugui canviar, especialment a partir de setembre quan es posi en marxa la Taula de Concertació per a definir el futur de Sabadell.
