ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Mena, portaveu del grup municipal de Sabadell En Comú Podem
El Grup Municipal de Sabadell En Comú Podem vam presentar en aquest ple del setembre una moció per exigir al govern de la Generalitat de Catalunya el compliment del conveni signat amb l’Ajuntament de Sabadell de l’any 2006. Aquest és segurament un dels debats que més vegades ha passat ple Ple de Sabadell. I això diu molt poc de com s’han fet les coses. Un equipament més que necessari, que està acordat des de l’any 2006 i que ben aviat farà 20 anys que es va prometent i no s’acaba de complir mai.
És honestament una vergonya que una ciutat com Sabadell, amb més de dos-cents mil habitants, i un dels nuclis més densament poblats de Catalunya, no tingui ni una sola plaça pública de residència per a la gent gran. I no només això, sinó que en quant a comparatives amb la resta del país estem gairebé a la meitat de la mitjana. A més, això s’agreuja si considerem que l’atenció a la gent gran en situació de dependència és segurament el servei que més s’hauria de garantir a la nostra gent gran. Gent que ha dedicat tota la seva vida a treballar i a cuidar de la família, i ara no li podem garantir aquest retorn social en forma de residència en els moments finals i més delicats de la seva vida.
Després de vint anys d’incompliments, Sabadell continua sent un solar buit (tan buit com el que podem veure a Diego de Almagro) en l’oferta de places públiques per atendre amb dignitat a la gent gran. Som una anomalia. Terrassa té 171 places públiques, Badalona 196 o L’Hospitalet 264. Al darrera d’aquestes dades el que hi ha és una exclusió de la gent que té menys recursos si no garantim l’atenció universal amb un model integral, públic i de gestió pública. El preu mitjà per tenir lloc a una residència privada a Catalunya, segons dades de les mateixes empreses que gestionen residències privades, ronda uns 2000 euros al mes a Catalunya. En canvi, l’IDESCAT en el seu últim informe per l’any 2022 indica que menys del 25% de la població́ que cobra una pensió́ supera els 1800 euros de renda, això̀ vol dir que una quarta part de les persones que potencialment poden necessitar una residència la podrien pagar. La meitat dels pensionistes cobren o pensions d’entre 700 i 900 euros o pensions d’entre 900 i 1200 euros. Es queden, per tant, molt lluny d’accedir a un servei bàsic com és aquest.
En Comú Podem vam presentar ara aquesta moció bàsicament per tres motius. Per agrair i reconèixer la feina feta pel moviment veïnal i les entitats del Sud de la ciutat, especialment del districte 6, que no han deixat mai caure aquesta bandera. Gràcies per tota la feina que han fet. I segurament quan pensem tots en la Residència del Sud, pensem en persones com Rafael Chinchón, president de l’AV Les Termes; Antonio González, president de l’AV Creu de Barberà; Antonio Ruzafa i Antonio Cuevas, de l’AV Espronceda; Diego Granero, president AV Campoamor; Adrià Miquel, president Coordinadora de Jubilats que va morir amb 101 anys… i moltes altres persones que van morir sense poder veure la residència en funcionament. Segurament algun d’ells també haurien sigut usuaris.
En segon terme, perquè tenim un nou govern a Catalunya, el govern del senyor Illa i del PSC, i està bé que rebi un missatge, si pot ser unànime i clar del Ple de Sabadell, per exigir el compliment dels acords que venen pendents de 2006. El nou govern ha de saber que aquest equipament és imprescindible per a la ciutat. I no llençarem la tovallola amb aquesta lluita. I, finalment, perquè hem d’anar encara més enllà. Tot i amb la residència de Diego de Almagro, no haurem posat Sabadell a la mitjana de places públiques de residències per a la gent gran. El conveni de 2006 també parla d’una segona residència a Can Llong. Hem de començar a treballar amb el nou govern de Catalunya perquè aquesta també esdevingui una realitat. Des d’En Comú Podem, i sent també decisius per aprovar pressupostos a Catalunya, condicionarem els comptes catalans a què Sabadell tingui la seva primera residència i comenci a planificar la segona i empenyerem al govern de Marta Farrés a no caure en el cofoisme i la contemplació ara que al govern de la Generalitat també governa el PSC.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
