Foto portada: el director general de FUNDIT, Antoni Garrell, aquest dimarts al Gremi de Fabricants. Autor: David B

‘Robòtica, productes intel·ligents i aprenentatge’, per Antoni Garrell

ARTICLE D’OPINIÓ
Antoni Garrell i Guiu, Director Fundació ESDi

La setmana passada, atès que ESDI és una escola pionera en disseny d’smart products, ens varen convidar a participar en un debat sobre robòtica i productes intel·ligents en l’àmbit de la llar. Sens dubte el camp de les aplicacions en aquest àmbit són enormes atès tres aspectes: el primer és el relatiu a la robòtica (amb un major o menor grau d’interacció i IA) ja està present des de fa molt temps. El segon està associat a l’augment de l’esperança de vida de les persones, en gran part gràcies als avenços farmacològics. I el tercer per l’increment percentual del natius digitals quant el total de la població.

El debat, que s’enquadrava amb activitat motivades per MWC (fins l’any passat Mobile World Congress),  es va iniciar amb un breu repàs, per part del conductor de la trobada, sobre els robots ja presents o disponibles a les llars, Alguns d’ells amb més de 50 anys de presència com és el cas del robot aspirador. Altres robots són molt més recents, com els que freguen els terra, netegen vidres, planxen la roba, tallen la gespa o netegen les piscines. Sense oblidar els robots socials que tenen per finalitat fer companyia, evitant la solitud, o els que es destinen a activitats d’entreteniment o aprenentatge o, aquells altres, que estan trucant a la porta com són els robots destinats a ajudar a moure les persones i objectes, maletes capaços de seguir al propietari en qualsevol lloc i entorn, sense oblidar els robots exoesquelitics, que possibilitessin la mobilitat o recuperen la capacitat autònoma a persones amb paràlisi, lesions o les associades a l’envelliment

Sens dubte, la introducció hagués pogut obrir un debat molt ampli amb múltiples enfocaments. No obstant això, el primer ponent va llançar una pregunta a l’aire “delegaries a un robot l’aprenentatge de fills o néts?“. Després d’un breu silenci, el ponent va citar el robot Danovo, concebut per ser utilitzat en centres preescolars o en la llar, per reforçar el aprenentatge dels nens de forma divertida. Per a aquest propòsit, Danovo disposa de personalitat, és capaç de percebre i moures al voltant de persones i interactuar usant recursos multimèdia. Aquesta intervenció va focalitzar el debat les nostres intervencions i les qüestions dels assistents en els robots socials i molt especialment en les destinades activitats d’entreteniment o d’aprenentatge. Em vaig sorprendre moltíssim de la contundència amb què, la majoria d’intervencions, van ser contràries a utilitzar robots i intel·ligència artificial en els processos d’aprenentatge dels menors. El subconscient ludista emergir manifestant del seu opositor a incorporar en el seu estil de vida l’automatització i la computarització. Sens dubte una actitud ludista que nega la realitat.

Avui dia cada minut milions de nens i adolescents juguen amb videojocs que potencien certes actituds, no sempre en positiu, a Google es realitzen més de 3,7 milions de recerques, s’efectuen 375 mil descàrregues d’aplicacions, es visualitzen 4,3 milions de vídeos a YouTube, es veuen 266 mil hores de continguts en Netflix, etc. Tot un seguit d’operacions controlades i gestionades, encara que de vegades sembla que preferim ignorar-ho, per programaris dotats d’intel·ligència artificial. Uns softwares amb capacitat de condicionar les actituds de les persones, de manera directa i indirecta, ja que són capaços de conèixer amb extremada precisió a cadascun dels usuaris.

Negar que el futur de la humanitat és robòtic i que la robòtica s’ha de posar al servei de les persones per augmentar la seva capacitat intel·lectiva, potenciar la seva les habilitats sensorials, espacials o la psicomotricitat, així com la seva capacitat d’anàlisi, d’actuar amb autonomia, de diferenciar la veritat de la falsedat, de saber afrontar el desconegut i adaptar-se a la incertesa i als canvis permanents, és acceptar configurar persones influenciables i manipulable i això, sens dubte, només ajuda als que en lloc de ciutadans lliures volen persones submises o esclaus dels poderosos.