‘Sabadell, el deute amb l’olimpisme’, per Josep Ramón Costa-Jussà

ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Ramon Costa-Jussà, periodista

Sabadell és una de les ciutats mes olímpiques d’Espanya atenent el nombre de residents. I aquí no es tracta d’un ‘monocultiu esportiu’ com pot ocórrer amb Terrassa o Badalona, ​​si bé és cert que la natació, el waterpolo i l’artística han tingut el seu pes però hi ha moltes altres disciplines: esquí, taekwondo, atletisme… Però, malgrat l’eslògan, encunyat es diu que pel propi Samaranch de Sabadell ciutat piloto del deporte español i que l’ajuntament de l’època va lluir amb orgull en la seva cartelleria oficial, la veritat i tangible és que la ciutat ha estat poc agraïda amb l’olimpisme.

Els Jocs Olímpics de 1992, la nostra gran fita col·lectiu, el somni de Barcelona i de tota Espanya, va tenir una història més aviat discreta pel que fa a la ciutat de Sabadell es refereix. El consistori de l’època no creia en els Jocs ni en l’esport d’alta competició. Amb aquesta perspectiva és comprensible que no brindés entusiasme a la condició de subseu que els organitzadors li van oferir. Problemes arquitectònics varen impedir la possibilitat que el pavelló de Sol i Padris fos escenari de les competicions de voleibol. Calia fer reformes costoses (les pagava el Coob 92) però tècnicament eren complexes, així que ens vam quedar només amb la Nova Creu Alta com a escenari d’alguns partits de futbol olímpic, no precisament massa interessants.

25è Aniversari Jocs Olímpics Barcelona'92. Autor: David B.
Record al 25è aniversari dels Jocs Olímpics Barcelona’92, el juliol de 2017, a la Nova Creu Alta. Autor: David B.

Això si vam ser també subseu d’entrenament de taekwondo i de waterpolo, per suplir la falta d’instal·lacions de Barcelona. El pas de la Torxa Olímpica per la ciutat va ser, si em permet l’expressió, cutre. L’historial esportiu de Sabadell requeria un altre rebuda, una altra mena de actes als merament protocol·laris que se li va brindar.

Personalment vaig tenir ocasió d’assistir a l’encesa de la Torxa a Olímpia, i a l’embarcament de la mateixa en la Fragata de l’Armada Espanyola “Cataluña” al port del Pireu. Vaig estar a pocs metres de l’arribada de foc olímpic a Empúries i vaig cobrir informativament seu pas per diverses ciutats catalanes i espanyoles, poblacions amb molta menor força que Sabadell, van ser mes generoses i es van bolcar a l’esdeveniment.
En el 25è Aniversari, simplement una foto a la Creu Alta, amb només dos esportistes locals alguna persona vinculada a la subseu de l’92. Va passar l’efemèride gairebé de puntetes. El nombre i qualitat d’esportistes olímpics que han sortit de les files de les entitats locals, mereixerien un gran reconeixement històric de la ciutat al moviment olímpic i per tant al que van suposar els Jocs Olímpics del 1992.

Hi ha moltíssim material històric, tant gràfic com literari de la gran cita del 92 i suggereixo als que vulguin aprofundir-hi visitar el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, a Montjuïc. Pels més estudiosos, a la Font del Gat, poden consultar els fons de la Biblioteca de Samaranch, personatge ara vituperat per l’actual classe política, però, a qui Barcelona li deu els Jocs. En el mateix arxiu es guarda tota la documentació del Coob 92.

Aquest any, en què es disputaran els Jocs de Tòquio 2020 i fa unes setmanes en s’han disputat els Jocs d’Hivern de la Joventut, seria un bon moment perquè Sabadell recordés a tots aquells esportistes d’aquí, que un dia van competir en uns jocs bé d’estiu bé d’hivern. Crec que és el deute contret per la Ciutat de l’Esport amb l’Olimpisme, ara per ara el major esdeveniment mundial per sobre de credos polítics o religiosos.

Comments are closed.