ARTICLE D’OPINIÓ
Antoni Llorca, president de l’Associació Cultural Junts per Sabadell i Lluís Matas, portaveu del grup municipal de Junts per Sabadell.
A la nostra ciutat, com a tot arreu, cada vegada veurem circular tantes cadires de rodes elèctriques com patinets. No sabem en quina proporció, però el que és segur és que ambdós hauran d’aprendre a conviure i a compartir l’espai públic. Per això hem de veure com l’adaptem, com planifiquem i ordenem l’espai urbà perquè uns i altres hi han d’estar còmodes.
Les ciutats estan pensades per a gent jove i sana però el món no para de girar i a cada quart de volta apareixen canvis, es plantegen noves necessitats i la importància de polítiques públiques que aportin solucions és intransferible i inposposable. Les estimacions diuen que els nascuts l’any 2019 tenen una esperança de vida de 84 anys i la projecció al 2050 és de més de 3 milions de persones centenàries a Espanya. D’aquí només 28 anys.
Però centrem-nos en Sabadell. Avui dos de cada deu sabadellencs tenen més de 65 anys i el que ens preocupa és si la nostra ciutat està preparada per acomodar tots els avis. Els que tenim i els que serem, els avis joves, els avis, i els avis molt vellets. Tres col·lectius amb necessitats diferents transitòriament, però que en el futur seran mancances compartides.
L’investigador del CED de la UAB, Joan Garcia, sosté que l’envelliment no és negatiu, no posa en risc el sistema de pensions, però és necessari dotar a la ciutat d’una assistència social, mèdica i lúdica potent. L’objectiu és viure més i millor, aquest és l’èxit de l’augment de l’esperança de vida, l’envelliment és una tendència ineludible del creixement demogràfic. Com diu el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, donem vida als anys, no anys a la vida. Per això hem de procurar tenir ciutats acollidores, accessibles, segures i intergeneracionals. Com que la majoria voldríem formar part d’aquest grup de centenaris, no podem posposar el replantejament global de l’espai que tenim, i hem de començar a treballar ara perquè sigui allò que volem quan abans millor.
Sabadell ha de ser gran
Les persones grans tendeixen a replegar-se, redueixen el seu espai, escurcen el radi de desplaçaments, per tant cada vegada donen més importància al barri, tenen topofilia, senten amor pel seu entorn. Cal, doncs, tenir cura de la ciutat i del barri. Per aconseguir més autonomia han de poder trobar de tot, per tant, una primera actuació és el petit comerç, que cada barri mantingui una xarxa comercial suficient per abastir als veïns propers. Evitar la vida en soledat és un dels grans reptes i l’espai públic es converteix en el lloc primordial de convivència i sociabilitat, places, parcs i llocs enjardinats adquireixen un nou protagonisme. També per la pràctica esportiva, fer exercici a l’aire lliure afavoreix el sistema immune i connecta amb la natura, i quan no sigui possible necessitem instal·lacions més pensades per aquest col·lectiu, piscines, gimnasos, pistes on practicar esports d’equip, centres on treballar habilitats i destreses.
Els riscos de tràfic, el soroll i la contaminació, la informació visual, les voreres insegures, estretes amb esvorancs, motos aparcades, cavallets publicitaris, etc. fan paisatges de por, ja sigui un risc real o percebut, la qüestió és que incrementa la sensació de vulnerabilitat. Hem de treballar per eliminar barreres i crear un Sabadell amable.
La nostra gent gran ha acumulat informació, saviesa i moltíssima resiliència, només els hi hem de garantir la mobilitat, l’accés a serveis, procurar, en definitiva, mantenir la seva autonomia personal i per tant disminuir en el possible la dependència. La ciutat ens ha d’aportar autoconfiança, això ens donarà alegria i bon humor, ganes de viure, per celebrar els 100 anys -i algun més si pot ser- però ha de ser amb comoditat, integritat i sobretot ens hem de sentir persones lliures fins al final. Fem que la qualitat de vida dels sabadellencs no estigui marcada per l’edat. Fem que Sabadell sigui una gran ciutat, també per la gent gran. Nosaltres hi estem dedicats.
