ARTICLE D’OPINIÓ
Marisol Martínez, tinenta d’alcalde de Promoció de la Ciutat i Innovació
“Tot és molt sòlid a Sabadell, però el que Sabadell té de més sòlid és el canvi”
Josep Pla
Fa més d’un any vam anunciar que estàvem treballant en l’elaboració d’una marca de ciutat que sorgiria d’escoltar la ciutadania i que apuntaria un nou relat de ciutat. Volíem assolir un fil conductor que ens permetés mirar-nos al mirall i explicar-nos a través d’aquest relat.
Al llarg d’aquests mesos, més de 500 persones s’han implicat en el procés de reflexió sobre què passa a Sabadell, com ens veiem i com ens veuen, com ens agradaria veure’ns i quins valors ens representen com a ciutat. Ens ha ajudat en tot aquest procés un equip de persones investigadores i professionals de l’ESDi.
El passat dijous vàrem presentar el resultat a la ciutat i a totes les persones participants. Una marca que expressa la nostra identitat i que s’ha de convertir en un motor per a la promoció de la ciutat. I, per fer-ho, primer calia diagnosticar què ens passa, identificar què tenim en comú i a partir d’aquí definir què hem de fer per recuperar un cert orgull de ciutat i posicionar-nos com una ciutat generadora d’oportunitats.
Hem de ser persones valentes i assumir la diagnosi que surt de la ciutadania, perquè expressa una realitat de sentiments de tot tipus, però també obre camins per a un futur engrescador.
Sovint ens acompanya un sentiment ambivalent en referir-nos a Sabadell. D’una banda, molta gent que ens visita ens en dona una opinió amable i positiva. Ens l’estimem i no volem deixar de viure-hi i quan viatgem a fora diem sempre que som de Sabadell. D’altra banda, pensem que hem perdut la nostra essència i caminem cap a una ciutat dormitori. Amb permís del poeta, ens estimen aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada ciutat.
Es tracta de quedar-nos amb allò de bo que tenim a Sabadell, projectar-ho i, alhora, treballar per millorar allò que encara ha de millorar.
És cert que històricament ens hem obert poc a l’exterior però, en canvi, som referents internacionals en molts camps i no en fem bandera o la ciutat sovint ho ignora. Fa molts anys que tenim una crisi d’identitat i “a Sabadell cadascú va per ell”.
Els projectes amb valor –que en tenim molts– no els hem sabut sumar a una idea comuna. No els destaquem, ni els sabem potenciar. I és senzill. La solució passa per posar en joc els valors que ens representen com a ciutat.
En primer lloc, l’opinió recollida ens diu que Sabadell ha de posar en valor el seu dinamisme. No en va, la ciutat es caracteritza per la implicació en el progrés, en les lluites, en els processos de canvi. El seu dinamisme s’expressa en la riquesa de l’associacionisme i de l’emprenedoria de la ciutat. Si la ciutat s’atura, la ciutat es mor. Fa uns anys que estem a ralentí i ens cal dinamització.
En segon lloc, Sabadell és una ciutat molt diversa, té barreja, acull a tothom, vingui d’on vingui, parli el que parli, pensi com pensi. La pluralitat és un gran valor que cal preservar. Si entenem la ciutat com un espai uniforme ens equivoquem totes i tots i la trenquem. Per caminar plegats hem d’entendre aquesta diversitat i incloure tothom en el relat que volem compartir.
En tercer lloc, també som una ciutat on l’esport, la cultura, l’emprenedoria i la innovació tenen projectes excepcionals que no difonem prou, que no exportem prou i que no valorem prou.
En darrer lloc, la situació territorial de Sabadell es converteix en una oportunitat. Hem de reivindicar la nostra singularitat, reivindicar el Vallès i gaudir dels espais naturals que ens envolten… Preservar la ciutat tranquil·la que tothom valora tan positivament i exercir la capitalitat metropolitana.
Sabem que no hi ha solucions màgiques, però volem fer un trajecte plegats, institució i ciutat. Sense partidismes. El camí passa per cooperar entre nosaltres, per mirar-nos a la cara i per exercir de ciutat amb caràcter, amb identitat pròpia. I això explica la marca: Sabadell és. Una declaració d’intencions, una reivindicació i una afirmació de la ciutat. Una ciutat amb identitat pròpia i una marca que esperem que s’ompli de present i de futur.
Com vaig acabar les meves paraules al Teatre Principal: sortim a guanyar?
