ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor. PSC Sabadell

En el marc del Pla Territorial General de Catalunya, a l’abril del 2010 es va aprovar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), que comprèn les comarques d’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, i és en aquest espai geogràfic on cal afrontar els grans reptes actuals que requereixen un enfocament global més enllà de l’àmbit municipal: infraestructures, habitatge, mobilitat, transició energètica, digitalització, canvi climàtic i polítiques econòmiques i socials.

Al Juny del 2020 l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el context del projecte Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, va convidar a tots els municipis integrats en el PTMB a reflexionar durant dos anys de forma conjunta i en condicions d’igualtat sobre la possibilitat de transitar de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), formada per 36 municipis i 3,2 milions d’habitants, a la Regió Metropolitana de Barcelona, que incorporaria tot el territori del PTMB, amb 164 municipis i 5,1 milions d’habitants, i que assumiria i podria ampliar les seves funcions.

Com a resposta a aquesta iniciativa i amb una posició de lideratge per part de Sabadell i de la seva alcaldessa, Marta Farrés, els darrers dies s’ha anunciat la creació l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, formada por 9 municipis de la segona corona de Barcelona (Sabadell, Terrassa, Rubí, Mataró, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès) i amb 900.000 habitants, que amb el seu entorn d’influència aglutina una població de 2 milions de persones. Aquesta associació, que a curt termini té la voluntat d’incorporar altres ciutats, s’ha constituït per posar en comú interessos compartits i tenir veu pròpia davant la presa de decisions que els afectin.

Més enllà de les estructures administratives actuals o futures i dels debats que es puguin plantejar, la Regió Metropolitana de Barcelona és una realitat que no es pot obviar, com ho posa de manifest la gestió de la contaminació ambiental, del transport públic o de l’habitatge, només per citar alguns exemples. Els efectes nocius per a la salut de la contaminació de l’aire no queden delimitats per les fronteres municipals, el transport públic s’ha de plantejar com a xarxa integradora de tot el territori i les polítiques d’habitatge requereixen una planificació global per evitar la distribució irracional de la població, amb fenòmens com la gentrificació de determinades zones de Barcelona o la degradació de barris de la pròpia capital o de les ciutats del seu entorn.

Dit això, cal remarcar que la discussió no està en la necessitat o no d’abordar plegats els grans reptes del territori comprés en el PTMB, sinó en la forma de plantejar aquesta necessitat, en l’estructura administrativa que es pugui crear i en els nivells de representació i participació dels municipis implicats. Per tothom queda clar la significació i el pes específic de Barcelona, així com la importància d’aprofitar el dinamisme de la capital, però això no pot implicar situar a les altres ciutats en un segon pla. No es tracta de crear la “gran Barcelona” a costa de la resta del territori, sinó de treballar de forma coordinada i en igualtat de condicions per assolir objectius comuns.

La creació de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità va en la bona direcció, perquè reforça el protagonisme de les ciutats de la segona corona per defensar de forma conjunta els interessos del seu territori i per actuar com contrapès davant la força aclaparadora de Barcelona.

En aquest procés que s’inicia hi ha dos riscos rellevants que cal fer un esforç per evitar, el primer és la generació de duplicitats administratives, amb la seva càrrega de complexitat i increment de despesa pública, i el segon és el predomini de determinats interessos localistes que només es justifiquen per la por a perdre quotes de poder.   

L’objectiu està clar, donar la resposta adequada a les problemàtiques que afecten al conjunt d’aquest espai de 164 municipis i 5,1 milions d’habitants, que, com a realitat territorial ja existent, constitueix la Regió Metropolitana de Barcelona. Ara ens hem de posar d’acord en la forma de fer-ho.