Lluis Carreras

‘Tornarem a Bruges’: El nostre entrenador

TORNAREM A BRUGES

Vam perdre a Lugo però ja ningú parla dels partits. És lògic, i en certa manera és una sort. Múrcia i Rácing, que tenen una magnitud social molt superior a la nostra, van posar ahir un peu i mig a Segona B. Oviedo, Tenerife, Alavés… lluiten per pujar a Segona i encara no saben si pujaran. Ens podem comparar amb el Girona, l’Alcorcón i la Ponferradina per argumentar que podríem estar millor, però sobren arguments per creure que podríem estar molt pitjor. Conformisme? Paciència. Passivitat? Serenitat. Generositat excessiva? Agraïment i fidelitat.

Tothom sap què en penso del nostre entrenador i per tant no ho repetiré. La gent que mana al club sap què penso del nostre entrenador i sap que no comparteixo la seva visió al respecte. Des de fa temps. Però jo sóc un simple soci i accionista i la decisió l’han de prendre ells. La decisió que prenguin la respectaré, tot i que probablement no la comparteixi. El president i la seva gent saben que els tinc apreci i els el seguiré tenint. Són el meu president i la meva junta.

Només vull demanar-los una cosa, si se’m permet. Si Lluís Carreras ha de sortir d’aquest club aquest estiu, Lluís Carreras mereix saber-ho abans de l’últim partit a casa per poder-se acomiadar de l’afició. I l’afició mereix poder-se acomiadar de Lluís Carreras.

El millor entrenador del club als últims vint anys no mereix llegir als diaris que no es compte amb ell abans de rebre una comunicació oficial al respecte. De fet, el millor entrenador del club als últims vint anys no mereix moltes de les coses que ha hagut de llegir i sentir aquesta temporada.

Foto portada: Lluis Carreras, entrenador del Sabadell des de la temporada 2010-2011.