Sabadell

‘Tornarem a Bruges’: Les quatre derrotes

TORNAREM A BRUGES

Òbviament ens trobem en un moment complicat. Ja no són només les quatre derrotes consecutives: la preocupació ve més perquè els marcadors han estat molt contundents i perquè l’equip està registrant xifres golejadores molt pobres en els darrers partits (no marca un jugador que no sigui Lanza des del dia del Castilla).

Tot i això, no podem perdre una perspectiva més general i seria bo que intentéssim valorar la situació des de certa distància emocional -els rivals de baix, tret d’un Hércules que sí sembla reaccionar, estan sumant poc, i mantenim un marge de deu punts que ens hauria de donar certa tranquil·litat-. El propi entrenador i els mateixos jugadors reconeixen que aquests últims encontres han estat dolents, i el cert és que estan patint. Ningú vol perdre, i no hauríem de creure que, pel sol fet que nosaltres som del Sabadell de tota la vida i ells “només” professionals que han vingut a jugar aquí com haurien pogut anar a jugar a un altre lloc, els importa poc el que està passant. En absolut.

El jugador de futbol, per norma general, ha arribat a l’èlit perquè és competitiu, perquè s’ha près molt seriosament el joc des que va començar, i odia perdre. Ja sabeu com ho entenc, jo, això: crec que en les dificultats és més positiu deixar-se estar de retrets i intentar entre tots treure la situació endavant. Pel que han fet aquests jugadors i aquest entrenador des que són al club, considero que mereixen que en un moment difícil estem al seu costat. Personalment, m’ho prenc gairebé des d’un punt de vista ètic: jo no seré pas qui a Eibar s’abraça amb Carreras i després demana que el facin fora quan perd quatre partits amb resultats dolorosos. Si l’alegria es comparteix, el dolor també. Si tu m’has regalat els millors anys del Sabadell de la meva vida, jo t’ho tornaré sent fidel fins al final. Eibar no s’esborra. Eibar es retorna.

I ja no és només una qüestió de fidelitat. És que de debò considero que ens en sortirem. Per què estem perdent tants partits i ens fan tants gols? No ho sé, sincerament, és molt difícil a vegades saber per què guanyes o per què perds. Un cop coneixem el resultat i hem vist el partit, els “analistes” busquem motius i claus en el desenvolupament del joc; i potser assenyalem com a decisiu quelcom que també es fa de la mateixa manera quan un equip té el resultat oposat. S’ha dit molt que ens coneixen bé i que no modifiquem el nostre sistema, però considero que no és així. Analitzem una mica el que hem tret en les darreres derrotes i veurem que no hi ha pas tant immobilisme com es diu:

Contra la Ponferradina, sortim així:

———————-Nauzet———————-
Ramírez———Paz——–Goni———–Samu
———————-Llorente———————
————–Hidalgo———-Moha————–
Lanza—————-Aníbal—————-Eneko

Perdent 0-1, Carreras fa dos canvis al descans, modificant l’estructura habitual. Posa a Longás al lloc de Moha (posicions equivalents; estils no tant) i a Ulises al lloc d’Hidalgo. Aquest darrer canvi suposa que tota la segona part es juga de manera diferent a l’esquema clàssic d’un mig centre i dos interiors d’anada i tornada. L’equip millora amb aquests canvis, que suposen un risc defensiu lògic perdent a casa davant un rival que és bo però és “guanyable” -ens estem protegint només amb Llorente i Longàs al mig-. Tenim dues ocasions molt clares en una fase en què aconseguim generar bastant, però no fem gol. En una contra -que sabíem que podia passar-, ens quedem amb deu, porter expulsat, i s’acaba el partit.

Anem a Alacant i sortim així:

———————-De Navas———————–
Lao———–Paz———–Tortolero—-Ramírez
———————-Juanjo————————
————–Longás———-Moha—————
Lanza—————Ulises—————–Collantes

Observem algunes modificacions importants que crec que tenen molt a veure amb el rival que ens trobem. L’Hércules està a baix, juga a casa i necessita guanyar. Per tant, optem pels millors jugadors que tenim a la contra en atac (Uli i Collantes) i pel millor passador en profunditat de la plantilla (Longás). Ens surt bastant bé a la primera part i ens posem per davant. Ens empaten en una pèrdua i l’Hércules canvia per complet l’estat d’ànim. Durant molts minuts a la segona part es manté l’empat, però no creem perill i la idea del contraatac no acaba de donar fruits. Encara amb 1-1, Carreras dóna entrada a Aníbal, suposo que per tenir una opció jugant en llarg -ja que no arribem massa d’una altra manera-. Però ens fan gol ells aviat, es protegeixen molt en els darrers minuts i ens maten a la contra just després del 2-1.

 Ve Las Palmas a la Creu Alta. Un equipàs, especialment quan té espais. Sortim així:

 ————————Nauzet———————-
Ramírez——-Paz———–Goni———–Samu
————————-Juanjo———————-
—————–Hidalgo——–Moha—————
Lanza——————Aníbal—————-Eneko

Onze molt habitual. Entra Eneko, que té més treball defensiu, entenc que per ajudar en defensa davant un dels rivals més potents de la categoria. L’equip sap que ha de sortir intens per espantar una mica a Las Palmas i evitar que deixi molta gent a dalt pel contraatac. Juga Aníbal i no Uli: suposo que Carreras pensa que tindrem menys espais i que per tant necessita un punta amb més capacitat rematadora al primer toc. Es lesiona Goni, entra Tortolero de seguida. Ens queda un canvi menys. Tenim ocasions per avançar-nos, bastant clares. No fem gol. Ens fan el 0-1 en una contra i es complica moltíssim el partit pel tipus de rival que són. Ja no diguem després del 0-2 i l’expulsió. Se’ns plantegen dues alternatives: protegir el 0-2 per evitar una golejada o intentar jugar-nos les poquíssimes opcions que tenim de treure un bon resultat arriscant. Carreras opta per la segona, i em sembla molt bé. Surt malament, perdem 0-4, però prefereixo haver-ho intentat que no firmar un 0-2 que no serveix de res.

Anem a Córdoba, ja amb un ambient bastant complicat en el nostre entorn per les tres dures derrotes consecutives. Tenim moltíssimes baixes. Carreras busca exactament el mateix moviment que l’any passat al mateix camp, quan va canviar el sistema i va jugar 4-4-1-1, amb Luna de fals nou i Arteaga de mitja punta. Aquella vegada, va dir que el canvi de sistema ajudava al jugador a estar més concentrat, ja que era conscient que l’equip provava una cosa nova i això requeria una concentració extra. Ho torna a fer:

———————–Nauzet———————–
Lao————Paz———–Pablo———–Samu
Lanza———Hidalgo——-Llorente——–Eneko
———————–Gato————————–
————————Uli—————————

Uli i Eneko titulars per la seva velocitat als espais, intueixo (Eneko per davant de Collantes perquè els laterals del Córdoba tenen molta profunditat ofensiva i Eneko treballa més). Estratègia clarament d’estar junts, dificultar el joc entre línies del Córdoba i sortir ràpid. Gato titular en una posició idònea perquè busqui a Uli a l’espai. Aguantem bastant bé fins l’1-0, tot i rebre algunes ocasions: lògic al camp d’un equip fort que sap que se li escapa l’últim tren cap al play-off. No generem massa perill, però no es pot dir que estiguem malament del tot. L’1-0 abans del descans és molt trascendent, perquè suposa tenir menys opcions de desenvolupar la idea del contraatac. Carreras no té massa opcions a la banqueta per les baixes i aposta pel desequilibri individual de Collantes. Tenim alguna bona situació amb 1-0, però de nou no fem gol. Ens maten a la contra.

En resum: no pretenc justificar tot el que fa el míster. Segur que s’equivoca en algunes decisions, però això s’ha de donar per descomptat: tothom s’equivoca. Però no estic d’acord en què sigui immobilista o en què hagi perdut els papers. Cada plantejament ha tingut un sentit, ha estat diferent en funció de com se suposava que seria el partit i ha buscat millorar amb els canvis durant els encontres adaptant-se al resultat i a la situació. Hem perdut, però això a vegades depèn també de l’encert. Aquelles ocasions amb 0-1 contra la Ponfe, aquelles ocasions amb 0-0 contra Las Palmas… Una mica més d’encert o una mica menys d’inspiració dels porters… I potser estaríem parlant d’una altra cosa.

Foto portada: El Sabadell, abans de jugar contra el Córdoba, aquest dissabte. Autor: M.A.García.