Míriam Ferràndiz. Autor: Cedida

‘Totes a la vaga feminista!’, per Míriam Ferràndiz (Crida)

ARTICLE D’OPINIÓ
Míriam Ferràndiz, regidora a l’Ajuntament de Sabadell per la Crida per Sabadell

Embarassada de 37 setmanes i pendent de si podré assistir al ple per no perdre un vot, tenint en compte que hi van punts importants. Sí, aquesta és una de les contradiccions que ens pot tocar viure a aquelles que formem part d’organitzacions polítiques que tenim clar que la nostra aposta és situar la vida al centre però ho estem batallant en terrenys sexistes i masclistes. I ho dic sense ànim de victimitzar en absolut, sinó d’exposar i de posar sobre la taula com l’àmbit de la política institucional esdevé un espai hostil per a les dones i per aquelles persones que fugen del model de masculinitat hegemònica. I també afegir que puc trobar-me vivint aquesta contradicció perquè he tingut la sort de tenir un bon embaràs sense cap problema de salut. Però no deixa de ser alarmant la desprotecció de les dones electes en aquests casos.

I és que si resulta que ets regidora d’un ajuntament i decideixes fer una cosa tant transgressora com poder seguir amb normalitat la teva vida personal i optes per tenir una criatura durant el mandat, resulta que estàs escollint una opció no contemplada en la normativa municipal de la gran majoria d’ajuntaments. I què significa això? Doncs significa que si per motius de salut has d’agafar la baixa abans de parir no pots assistir al ple i es perd un vot i que una vegada has parit i tens dret a fer la baixa de maternitat ningú et substitueix a la feina i a les responsabilitats polítiques que tenies delegades, sinó que és una feina que han d’assumir de més a més les teves companyes del govern o del grup municipal. Quan ja has parit i no es tracta d’una baixa mèdica, sinó d’un permís de maternitat sí que pots assistir al ple i per tant el vot aquell no es perdria, però qui garanteix que en aquell moment de postpart amb una criatura de setmanes a càrrec puguis o vulguis assistir al ple? De fet, el més normal és que en aquells moments de puerperi i els posteriors mesos l’última prioritat de la mare sigui l’assistència al ple. En aquest sentit, si realment som conseqüents amb la idea de posar la vida al centre i donar al treball de cures la importància que té el que cal que fem és respectar les necessitats i voluntats de la mare electa i si es perden votacions saber ser capaces de fer-ne la lectura política per evidenciar la situació de discriminació que patim les dones en propi Reglament Orgànic Municipal.

Veient aquest panorama, és evident que l’opció més còmoda seria fer córrer la llista, que deixi l’acta de regidora la dona que ha decidit ser mare i que entri una altra de la llista electoral. Una opció evidentment legítima si això és el que vol la dona en qüestió però poc conseqüent amb la idea de poder normalitzar la presència de les dones en edat reproductiva a l’àmbit de la política institucional sense que això hagi de suposar renúncies ni sacrificis. Perquè sí, sembla estrany, però en la política municipal l’acta de regidora és personal i intransferible i per tant, no s’hi val l’opció de què durant un temps et substitueixi una altra persona, si hi renuncies ja no tens opció de reincorporar-te. Això provoca inevitablement que el model majoritari de regidor (i ho dic expressament en masculí) sigui el de l’home sense responsabilitats familiars o de cura o si més no, sense donar-se molt per eludit en aquestes.

Es tracta d’una exigència de mínims, que les dones, independentment de si decidim tenir fills/es o no, puguem participar activament en la política institucional amb unes mínimes condicions i garanties. I ja hem dit moltes vegades que quan vam decidir entrar en la política institucional sabíem que no era el nostre terreny de confort per tot el que significava i les dinàmiques que s’hi generaven però és que és escandalós que encara ens haguem d’estar plantejant temes tant de mínims com és aquest.

I el que encara ho fa més surrealista és que ens empara la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes (17/2015) que entre moltes altres coses, en l’article 1, on s’estableix l’objecte i les finalitats de la llei diu que «garantirà que les polítiques públiques permetin que dones i homes, des de la diversitat, participin en condicions d’igualtat efectiva en la vida familiar, política, social, comunitària, econòmica i cultural». Però és clar, és un peix que es mossega la cua, si la política pública i la norma reguladora de la institució es fa des d’una visió androcèntrica, des dels homes i cap als homes, serà molt difícil subvertir aquests impediments.

En aquest sentit, el mínim, és aconseguir trobar els mecanismes, com s’ha pogut fer en el Parlament de Catalunya o s’està en camí de fer en altres ajuntaments del país o de l’estat, per poder eliminar aquest greuge flagrant cap a les mares electes.

És per això que aquest 8 de març cal que les dones parem el món, estem convocades a una vaga general que també és una vaga de cures i una vaga de consum. Si la mobilització hagués de ser proporcional al que vivim tenim clar que el que caldria és una vaga general indefinida com a mínim. De moment anem a la vaga general feminista, una oportunitat per visibilitzar tot aquell treball invisible que fem les dones, una oportunitat per seguir evidenciant totes les opressions que patim i per fer sentir les nostres exigències i la defensa dels nostres drets. Totes a la vaga feminista!

Comments are closed.