ARTICLE D’OPINiÓ
CDR Creu Alta-Can Puiggener de Sabadell

Avui ens hem despertat amb la notícia que un acte vandàlic ha destrossat l’embricada. Les persones que l’1 de juliol ens avisaven dient, penja-ho més amunt que sinó ens ho trencaran, tenien raó.

Ara passejant pel carrer Montllor i Pujal de Sabadell, no queda rastre dels desitjos de la gent, tan sols (i no és poca cosa), segueix quedant el fons groc de tires penjades onejant al vent, que ens segueixen recordant la crua realitat de persones injustament empresonades,…de democràcia  constantment maltractada.

Deixeu-me que us ho expliqui més bé:

Ara fa dos mesos ens vàrem reunir un grup de persones a l’entorn d’una trobada del CDR de la Creu Alta – Can Puiggener,  dos barris de Sabadell. Es va plantejar la idea d’agafar l’1 de juliol per plantejar un acte on recordar el que havia succeït 9 mesos abans, l’1 d’octubre on la ciutadania de Catalunya havia demostrat la seva convicció ferma com a societat democrática, votant en un referèndum d’autodeterminació. Un acte on recordar la dura realitat de tenir els nostres polítics presos per fer-ho possible.

D’aquí va néixer l’embricada. Des d’aquell moment es treballà per aconseguir que els veïns de la ciutat de Sabadell ens portessin els seus desitjos escrits en un brick i nosaltres els penjaríem fent un sostre en un carrer de la nostra ciutat. Demanàvem que la gent agafés un objecte tan senzill, de consum quotidià com és un brick, el pintés del color que li convingués i escrivís a les seves cares el resultat de reflexionar sobre quina societat desitjava pel seu futur.

L’objectiu era reivindicar l’espai públic de la ciutat com a lloc per expressar lliurement els anhels, desitjos i somnis què om vol. La proposta s’adreçà a tota la ciutadania de Sabadell, sense menystenir l’opinió de ningú, ni censurar cap desig.

Varen ser setmanes intenses de comunicar la idea, d’agafar els bricks aportats per la gent als diferents punts de la ciutat on s’havien col·locat caixes amb aquest objectiu  , de pintar bricks en tallers oberts als veïns, de recollir els desitjos de les persones escrits sobre caixes de cartró pintades.

Vàrem aconseguir 512 desitjos. 512 somnis que vàrem enfilar en cable d’acer i la tarda del diumenge 1 de juliol, al mig d’un seguit d’actes culturals que s’allargaren durant més de tres hores, es penjaren els desitjos de la façana del carrer. Eren 42 metres amb les il·lusions de persones que creuen que les coses es poden fer d’una forma diferent. Persones que tenen ganes de construir alguna cosa. Gent que s’enfoca a col·laborar per fer una societat més justa, més solidaria, més tolerant.

El resultat de la seva feina va quedar exposat perquè la gent que caminés per aquell carrer, pogués aturar-se i llegir que pensen els seus veïns sobre el què està passant a la nostra societat i així potser també reflexionar què desitja ell o ella que passi.

L’embricada restà penjada 20 dies. Després algú decidí que els somnis i desitjos de la gent es poden tirar a terra i trepitjar. Algú va pensar que és lícit trencar els anels de les persones.

Que fàcil resulta destrossar!!

El projecte EMBRICADA volia construir alguna cosa entre tots i totes. És evident que hi ha persones que no volen que això passi, però això des de l’1 d’octubre en som molt conscients.

Ara la pregunta com ens recorda la cançó és, Tu de quin costat estàs?

Del costat dels què volen fer callar als altres, dels què criden per no escoltar, dels què trenquen el què fan els altres

O ben al contrari.

Estàs al costat dels què tossudament s’aixequen per dir amb claredat, això que està passant no està bé. Hi ha un altre manera de fer les coses. Som-hi, treballem per canviar-ho…

En sou conscients que no hi ha terme mig?