ARTICLE D’OPINIÓ
Ramon Burgués i Salse, mestre d’educació primària
La infantesa és una etapa importantíssima a les nostres vides. Les persones que d’una manera o altra estem en el món de l’educació ho sabem, per això en tenim cura i l’acompanyem de la millor manera que podem i ens reafirmem en el caràcter i naturalesa educativa del primer cicle de l’educació infantil.
Avui dia, malgrat que alguns encara volen obviar-ho, ja no cal discutir més sobre si l’etapa 0-3 ajuda als nens i nenes a un millor desenvolupament personal i, per tant, millora l’escolarització posterior. Els estudis realitzats sobre els resultats acadèmics i l’experiència dels darrers anys a casa nostra ens ho demostra sobradament. No hi ha debat!
És per això que cal reprendre com a objectiu polític de primer ordre, l’empenta, promoció i corresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a aquesta important etapa educativa. Per la responsabilitat de país, no s’hi val a deixar l’educació 0-3 únicament a les mans de les administracions locals o a la lliure competència del mercat. La Generalitat no pot restar al marge ni impassible d’aquesta qüestió si no vol incórrer en una inacció inadmissible sobre competències directes. També ha de ser la seva responsabilitat i obligació.
Ens trobem en una conjuntura política que hem d’aprofitar. Tots desitgem que el nou Govern de Catalunya posi, per fi, fil a l’agulla i comenci, desprès de molt temps d’estancament, a afrontar els problemes reals que té el nostre país. En aquest sentit, és una bona notícia que el senyor Bargalló hagi estat designat com a conseller d’Educació i que, a la vegada, hagi nomenat al senyor Carles Martínez com a Secretari de Polítiques Educatives.
Podríem dir que en Carles és un dels “pares” de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Com a membre de la Comissió Mixta Departament d’Educació-Entitats Municipalistes vaig estar present en les múltiples reunions per fer una llei moderna i útil pels ciutadans. I la LEC, ens en vàrem cuidar molt des de les Entitats Municipalistes, garanteix el finançament per part de la Generalitat de Catalunya de les Escoles Bressol.
Per un altre costat tenim un nou govern a l’Estat Espanyol, encapçalat pel Partit Socialista que, en repetides ocasions, s’ha compromès a tornar a subvencionar la construcció i sosteniment de l’educació de zero a tres anys. Per tant, sembla que els vents tornen a bufar favorables de les escoles bressol, i Sabadell s’ha de sumar apostant clarament per aquesta etapa educativa.
El Primer Pla d’Escoles Bressols de Sabadell (2005-2009) va possibilitar donar un fort impuls a aquest tram educatiu. Va permetre disposar d’escoles bressol distribuïdes per tots els sectors de la ciutat i un augment de 800 places en quatre anys. L’avenç era significatiu quantitativament, però també qualitativament. Nous equipaments, serveis diversos que ofereixen flexibilitat horària d’acord amb les necessitats de les famílies i que han volgut depassar l’àmbit del nen o la nena i arribar a les famílies oferint-los diversos programes de suport en l’educació dels seus fills i filles.
Ara toca, i no hi ha excusa possible, apostar per un nou impuls en la implementació d’escoles bressols que prioritzi la creació de nous centres a tots els barris de Sabadell. I fer-ho a partir del rigor i l’anàlisi de l’evolució demogràfica, així com de les necessitats socials i de l’oferta i la demanda actuals.
L’educació és la base del present i del futur i apostar econòmicament per l’educació no és gastar més, és invertir millor. I, sens dubte, la inversió en educació infantil, i especialment en l’etapa 0-3, és una bona aposta de futur que Sabadell pot liderar com va fer anys enrere.
Foto portada: infants entrant a l’escola bressol Joaquim Blume. Autor: J.d.A.
