ARTICLE D’OPINIÓ
Margarita Pérez Costa. Membre de Sabadell En Comú Podem.

La paraula residu té el seu origen en el mot llatí ‘residuum’, que es refereix a les deixalles que produïm.

A Catalunya la separació dels residus és de competència municipal i es separen en origen en cinc fraccions: vidre (color verd), paper-cartró (color blau), envasos lleugers (color groc), fracció orgànica (color marró) i resta (color gris).

Hi ha diferents sistemes de recollida, però el més habitual és el de contenidors, ja siguin en superfície o soterrats, als quals hem de portar nosaltres les deixalles. Però també existeixen sistemes de recollida porta a porta, és a dir, que hem de deixar els residus a la porta de casa uns dies determinats i passen a recollir-los, i altres com els punts verds, que poden ser fixos o mòbils (acostumen a estar en una ubicació propera al domicili un dia a la setmana).

En la gestió dels residus, s’inclouen aquest passos: recuperar els residus (mitjançant contenidors), transportar-los i gestionar els residus amb diferents tractaments i tècniques. Per tot aquest procés hem de pagar dues taxes: (1) A l’Ajuntament per recollir i transportar les deixalles (en 2023 va suposar un volum de 56.239 tones: Envasos un 4%, vidre un 4%, orgànica un 6%, paper un 7% i resta un 62%) i (2) al Consell Comarcal del Vallès Occidental (Taxa europea) per delegació de la gestió que va fer l’Ajuntament a finals d’any passat, obligatòria i que correspon al tractament i reciclatge dels residus.

Gràcies a la traçabilitat i el control dels gestors de residus es pot saber on van a parar. Per això, es duen a terme controls a través d’empreses auditores externes i mitjançant processos de seguiment, perquè el reciclatge és un procés controlat des que es recullen els residus dels contenidors fins que es converteixen en un nou recurs. Gràcies al reciclatge, els residus es poden convertir en materials nous a partir d’una sèrie de processos industrials. Finalment, aquells que no es poden reciclar van a la incineradora, o a un dipòsit controlat (abocador).

En el moment actual la quantitat de residus que generem és cada vegada més gran. Som una societat on el consum està promocionat; utilitzar i llençar és un fet habitual. Ens cal una reflexió profunda de model de consum i, en conseqüència, de model social. El canvi climàtic és un toc d’atenció que ens ha de fer pensar que el problema és molt greu. La reducció dels residus hauria de ser una fita a perseguir. I, per suposat, el reciclatge també. Sembla que no som prou conscients que val la pena fer l’esforç!

A Sabadell no fem una bona separació, tot i que cada vegada hi ha més informació sobre els tipus de contenidors que tenim a l’abast, i que hem recordat abans. Només un 37’8 per cent dels residus es dipositen per separat. Caldrà més conscienciació, més informació… però també cal una millor gestió administrativa per part de l’Ajuntament. L’objectiu ha de ser educatiu per millorar la separació, cal incentivar el reciclatge i no només recaptar. Si ho fem més bé pagarem menys. La Taxa de tractament de residus va en funció del percentatge de la bona pràctica, del volum de residus que es recullen separats. A d’altres ciutats ja estan utilitzant contenidors intel·ligents o sistemes de recollida porta a porta. Com hem dit, la traçabilitat dels residus ens dona dades de què es fa amb ells. Per això sabem que no ho estem fen bé. Cal tenir en compte que no costa tant.

Els serveis de la ciutat els gestionen els polítics que vàrem votar, però som nosaltres, mitjançant els impostos, els qui paguem aquests serveis. Tots i totes volem llum als carrers, escoles i hospitals públics… això no seria possible sense els impostos, però una altra cosa és com es gestionen i si es té en compte els ingressos, la renda, les vulnerabilitats… no tothom pot pagar la mateixa quantitat, per tant, tornem a dir que la gestió ha de tenir en compte la redistribució i el pagament en funció de les possibilitats de cadascuna de les persones que conformen la ciutadania. Sempre.

Foto portada: cartró a l’exterior d’un contenidor de paper i cartró, a la Creu de Barberà. Autor: J.Muñoz.