ARTICLE D’OPINIÓ
Xavi Belmonte i García, Secretari d’igualtat i drets civils d’ERC-Sabadell
Fa seixanta-set anys, un 10 de Desembre, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida justament a París, aprovà la “Declaració Universal dels Drets Humans” tres anys després d’haver sofert un dels fenòmens mundials més traumàtics per l’espècie humana: la Segona Guerra Mundial.
La comunitat internacional, sota una perspectiva humanista especialment sensibilitzada i encoratjada, aixecava la veu quasi a l’uníson amb una màxima inapel·lable: totes les persones naixem iguals en drets i en dignitat. Aquesta revelació del sentit comú ens dotava d’aquestes virtuts de manera inherent, igualitària i natural a totes les persones.
Ens trobem a finals de 2015 i des d’una òptica autocrítica, objectiva i empírica, hem de reconèixer el fracàs. Continuem en un paradigma preocupant en un món que compta per desenes els conflictes bèl·lics a petita i gran escala; monstres grans i que trepitgen fort.
A diari presenciem campanyes mediàtiques i proclames basades en el discurs de l’odi envers el diferent. Aquests fenòmens són la llavor que sovint ha esdevingut maquinària per la vulneració sistemàtica dels DDHH, instrumentalitzada al servei dels interessos més perversos.
Des d’ERC-Sabadell volem reivindicar insistent i enèrgicament que la Convenció de Ginebra de 1951, en la qual s’estableixen els estatuts del refugiat, ha de ser rescatada i blindada. Exigim als estats del segle XXI no més infants soldats, ni violacions a la dignitat de la dona, ni discriminacions envers les persones amb diversitat funcional, ni per raó d’origen, edat, sensibilitat política, raça, minoria ètnica, cultura, religió o estatus social de qualsevol tipus. Reivindiquem la lluita contra aquests atemptats a la dignitat i condemnem els responsables que els encapçalen de forma directa o els fomenten indirectament. Manifestem el nostre recolzament i reconeixement a les entitats, associacions i persones que donen alè i perseverança a la salvaguarda d’aquests drets, que són inalienables i donen sentit a la nostra essència i existència.
Aquesta és l’única alternativa per aconseguir construir entre totes i tots l’escenari definitiu, el desenvolupament sostenible, l’eradicació de les desigualtats davant la llei i de les exclusions socials. Aquest és, probablement, l’únic camí per a la pau perpètua. La única bandera que tot ho podrà davant el fonamentalisme bèl·lic d’alguns estats i/o grups del terror, siguin del continent que siguin.
Per aquests raó celebrem el dia d’avui i mostrem la nostra voluntat més ferma en prendre part de totes aquelles causes que tenen per finalitat la protecció i reconquesta de tots els drets humans que ens han estat usurpats i ens pertanyen.
