Fa poc més d’una setmana que ha llançat al carrer la primera edició de Cafè amb llet en paper per a tota Catalunya: la publicació amb més tirada del país, assegura. Ve a Sabadell per participar en un cicle de conferències de la Universitat Popular de Sabadell i el Procés Constituent. Pronuncia una ponència sobre la corrupció a la sanitat davant una setantenta de persones.
Dante va néixer a Bahía Blanca, a la província de Buenos Aires de l’Argentina. El seu pare és enginyer de camins i va venir a Catalunya perquè hi havia feina arran de les olimpíades. Després li va sortir feina a l’allargament de l’autopista de Mataró a Blanes i va fer venir tota la família. Ara viu a Breda (La Selva) i és conegut per ser director de la revista Cafè amb Llet, que s’ha especialitzat en denunciar casos de corrupció a la sanitat catalana. Atèn iSabadell abans de pronunciar la conferència per a la Universitat Popular de Sabadell i el Procés Constituent.
Ja van 10 anys de Cafè amb llet, com valoreu tot aquest temps?
Doncs d’una forma molt positiva perquè va començar sent un mitjà local i 10 anys després hem aconseguit fer una tirada superior a la de La Vanguardia. Cafè amb llet va començar sent una revista de dues planes, un DIN A3 amb lletra per davant i per darrere sobre temes locals. Quatre anys després va haver un punt d’inflexió que ens va posar davant d’un tema que anava més enllà del nostre àmbit, el local. Va ser el tema de la corrupció a la sanitat catalana. Aquest fet ens va donar popularitat i ens va animar entre altres coses a donar un pas endavant.
Aquest 14 d’abril hem pogut llançar el primer número mensual del que serà la publicació amb més tirada de Catalunya. De moment ja hem superat la tirada diària de La Vanguardia, que és de 143.700 exemplars aproximadament. El que està clar es que moltes vegades es des de el periodisme local des d’on es pot arribar als temes grans. En el nostre cas, el tema de la sanitat, el vam poder anar estirant des dels hospitals més propers a nosaltres fins a destapar un tema que afectava a tota Catalunya.
Cafè amb llet va començar una investigació sobre la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme arran de les retallades a la sanitat. A partir d’aquest moment, van començar a establir lligams i un mix d’interessos entre operadors públics i privats que van anar denunciant mica en mica mitjançant vídeos, textos i un llibre, On són els meus diners. Van ser denunciats Josep Maria Via, alt càrrec del govern catlaà i assessor del president de la Generalitat, i van ser condemants a pagar 10.000 euros per publicar el vídeo El major robatori de la història de Catalunya a Youtube. Aquesta sentència va provocar un cert ressò mediàtic estatal (El País, ABC, Ara) i internacional, per exemple, al diari The Washington Post. L’Audiència Provincial de Barcelona els ha absolut aquest febrer. La lluita contra el que consideren opacitat informativa de l’administració va fer perillar la seva revista però els va fer guanyar prestigi i reconeixement.
Acabeu de publicar el primer número del que vol ser la publicació amb més tirada de Catalunya. En què consisteix aquesta?
Doncs en principi seran quatre números: abril, maig, juny i juliol. Cada publicació tindrà dotze pàgines i serà d’una tirada de 145.000 exemplars. Hem superat en exemplars a La Vanguardia i poso aquest exemple perquè nosaltres volem ser tot el contrari. Tot el contrari al que és el diari més subvencionat d’Espanya. Un diari que podem trobar a qualsevol tren, universitat, lloc de treball… I això és el que permet que puguin transmetre a tanta gent la seva versió de la realitat. La idea del nostre diari es contraposar-nos a això.
Una cosa innegociable del nostre mitjà és que no hi ha crèdits de bancs ni partits politics posant diners, tampoc hi ha publicitat institucional ni subvencions. Jo estic d’acord amb les subvencions per part de l’Estat per garantir la pluralitat entre altres aspectes però precisament a Catalunya aquestes subvencions només serveixen per enfortir les grans empreses. El que nosaltres volem fer és un mitjà pagat entre tots.
Sobre quins temes tractareu?
Hem definit tres eixos. En primer lloc volem parlar de la corrupció. La corrupció no és una cosa que cau del cel, és tot un sistema que volem explicar. La corrupció política i la corrupció empresarial. Per altra banda volem fer visible la lluita social. Els grans mitjans no donen veu a aquestos problemes. El Periódico per exemple posa la fletxa verda al a l’empresari Ramón Bagó i la roja a Ada Colau. Això no és casual. El becari no s’ha equivocat de fletxa. És important fer visible tot això perquè hi ha molta gent que està a l’atur o ha està desnonada per exemple i no sap com pot solucionar els seus problemes. Llavors, a partir de la nostra revista volem que la ciutadania s’informi sobre els diversos moviments socials.
El tercer eix és donar visibilitat a les alternatives. Hi ha molta gent que està construint coses noves com el multireferèndum, per exemple. Nosaltres volem donar veu a aquestos moviments i explicar-los a la gent. Després hi ha un quart eix que és transversal amb el qual tractarem d’analitzar el paper que estan jugant els mitjans de comunicació en tot això: la corrupció i la lluita social. És a dir, per què posen fletxes verdes a Abertis, La Caixa, el BBVA… sobretot intentarem centrar-nos en àmbits on hi ha poca informació.
La distribució de la revista és una mica especial…
Nosaltres podem pagar una rotativa però preferim fer la distribució nosaltres mateixos, amb dues furgonetes. Ha sigut una feina dura però hem aconseguit el nostre objectiu: arribar a tota Catalunya. Amb aquesta publicació més que crear informació volem fer un pont per a que la gent arribi a la informació que hi ha a Internet.
Aquesta publicació és una eina de lluita. Volem que la gent s’assabenti de les coses importats. Que un desnonat sàpiga que fa el banc que l’ha deixat al carrer i fer visibles els moviments socials. Agraïm molt la feina de la gent que ens ha ajudat a repartir. Perquè no només hem repartit nosaltres els exemplars. Moltes organitzacions com la CUP o l’ANC ens han ajudat. Però també gent anònima a les escoles, les universitats, les oficines…
Va ser difícil destapar els casos de corrupció a la sanitat catalana?
Sí, va ser difícil. Bé, ja s’havia fet alguna cosa, sobretot als anys 90. Però en aquells anys passava una cosa: Internet no era el que és ara. Nosaltres fa deu anys no haguérem pogut fer tot això sense Internet. Va ser difícil perquè mai ens havíem trobat amb un ‘monstre’ com aquest. A més, hi havia molta gent treballant perquè això no sortís a la llum. I vam haver de pressionar molt. Òbviament fa molts anys que no rebem publicitat dels ajuntaments de la zona. A la llarga ens ha sortit bé però en aquell moment va ser difícil la decisió.
Arran d’aquest cas de corrupció vau ser demandats per atemptar contra l’honor de Josep Maria Via, assessor de sanitat de la Generalitat. Com va anar?
Doncs va ser una situació molt difícil. Però arrel d’això ens ha conegut molt la gent. I a aquests els va sortir malament. Segurament una altra vegada s’ho pensaran millor. És molt difícil denunciar casos com aquests però gràcies a la xarxa això està canviant.
Heu finançat aquest primer número només amb les aportacions dels lectors però encara hi ha molta gent que creu que no s’ha de pagar per la informació. Com podem conscienciar als ciutadans de que val la pena pagar per una bona informació?
Doncs hem de deixar clar que la informació val diners perquè darrere d’aquesta informació hi ha uns periodistes que treballem per fer-la possible. Si la gent no paga per la informació, aquesta informació la pagarà La Caixa, el Partit Socialista, l’empresa x… Quan la gent deixi d’apostar per la bona informació, aquesta desapareixerà.
Esteu rebent una bona resposta per part dels ciutadans?
Sí. Nosaltres hem tret els diners per fer quatre edicions a partir només del mecenatge. Vam aconseguir 37.000 euros a partir del que la gent ha aportat. Això ens ha permès fer dotze planes en comptes de vuit.
Han sigut 1.619 persones les que han aportat 37.000 euros, això són més de 20 euros cada persona. Però el que més sorprèn és que tota la gent que ha contribuït té Internet, aquesta gent ja té accés a la informació. Per això, el més emocionant és que ells estàn pagant perquè altra gent s’assabenti d’aquesta informació. Normalment quan tu et compres un diari el compres per a tu però aquesta gent el benefici que obté és el fet de poder compartir la informació amb la resta de ciutadans.
Què li diries als periodistes per fer una bona informació i canviar tot aquest panorama?
Doncs que hem de ser transparents amb els ciutadans i hem de buscar la complicitat amb els lectors per mostrar-los que la feina que fem és per ells.
