Nascuda a Cuevas de Almanzora (Almeria) fa 22 anys, fa dos que resideix a Sabadell al barri de Covadonga i és estudiant de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les piulades d’Alysa Soler explicant el seu pas des de postulats propers al PP o Ciutadans cap a l’independentisme han revolucionat Twitter en els darrers dies.

Voy a explicar mi experiencia en Cataluña. Es una vivencia personal, y evidentemente cada persona es un mundo.

— Alysa (@mrsalysa) 25 de febrero de 2017

Soler resideix a Sabadell. iSabadell ha parlat amb ella aquest dimarts al costat de la biblioteca Vapor Badia.

Quines vinculacions familiars té amb Catalunya?
La meva besàvia va venir a viure Barcelona, al barri de La Bonanova, a la postguerra i va tenir els seus fills aquí. La meva àvia es va criar entre aquí i el poble de Antas, també a la província d’Almeria. El meu avi que era del mateix poble va venir aquí a acabar la carrera, es van casar i van anar a viure al poble. La meva besàvia va viure aquí fins es va jubilar i tots els altres fils es van quedar aquí. Recordo que la meva besàvia sempre parlava amb molta estima de Catalunya, sobretot de Barcelona.

Com va aprendre a parlar català?
Sempre he tingut molta facilitat pels idiomes. Ho he après pel meu compte, tot i que la gent, quan ho intentava parlar-ho i notava l’accent em parlava, en castellà. Un dia vaig decidir parlar a tothom en català. Des d’aleshores tracto de fer el meu dia a dia en català, sinó mai ho practicaria. Sempre dic ho he après perquè ningú m’ha obligat a aprendre-ho. Si algú m’hagués obligat potser no ho parlaria.

Quins són els prejudicis que hi ha a Espanya respecte a Catalunya?
En general el tema de la llengua i jo era la primera que tenia aquest prejudici. La gent et diu que a Catalunya la gent només et parla en català i que si parles en castellà no volen canviar d’idioma. Però a mi no em va passar això. Algú sempre té un cosí del cunyat que explica que no l’han volgut parlar en castellà. També hi ha el mite que els catalans es creuen superiors. Tot això està molt arrelat i la gent s’ho creu. A més perquè aquesta és la visió que reprodueixen tots els mitjans de comunicació.

I què pensen del procés independentista?
Es pensen que els catalans es creuen superiors, que són racistes, que no volen ser espanyols i que volen marxar perquè odien a Espanya.

Quan vostè va a Catalunya venir compartia aquest prejudicis? Què li va fer evolucionar cap a l’independentisme?
Sí que els compartia i més aviat estava a l’òrbita de PP i Ciutadans. Jo sempre m’he considerat liberal, tant en el sentit polític com social. Sobretot per la qüestió Espanya/Catalunya. Al principi em situava en el PP perquè a Andalusia és un feu del PSOE i tots sabem com funciona la cosa.  A més, Almeria no es gaire andalucista i em vaig fer del PP com alternativa al PSOE. De Ciutadans vaig veure que era un partit nou, que no era d’esquerres, que l’Albert Rivera era un noi maco i jove, que parlava molt bé, que era de Barcelona. Llavors vinc aquí i veig que tot el que m’havia explicat Rivera és mentida. Això ho vaig anar veient poc a poc.

Quan vaig arribar a la UAB hi ha haver una manifestació per la consulta del 9N i a classe tot estava ple d’estelades i banderes soviètiques. Em recordo que vaig trucar a una amiga indignada. Després vaig tenir contactes a tot el territori. La UAB és molt independentista i mai, en cap moment, em van mostrar rebuig i tot que jo anava amb el meu discurs d’Espanya unida i mai m’han dit fatxa. De fet, el que se’n retreu ara és la gent unionista que té coses personals contra mi.

Vostè encara milita a l’ANC de Sabadell?
No, perquè feia moltes coses alhora i havia de deixar alguna cosa. Tampoc estava molt d’acord en la forma que ells tenen de veure la independència, perquè no la volen per la mateixa raó que jo. No obstant això, valoro molt positivament la tasca que fan.

Vostè també va militar a la JNC?
Em va passar el mateix que a l’ANC pel seu biaix d’esquerres. Ara mateix  hi ha poques diferències entre la JNC i ERC. També perquè el meu independentisme no és de caràcter identitari sinó instrumental. Per a mi la independència és una eina per millorar la vida de la gent i per molta gent és un fi, sí o sí, sota qualsevol circumstància, encara que sigui per ser la Cuba d’Europa. Jo això no ho vull.

No entenc el motiu de defensar una Catalunya independent en clau liberal, quan a Espanya ja governa un partit liberal.
No. El PP no és liberal ni tan sols en matèria de política econòmica. El PP puja impostos, crea oligopolis, és corporativista. No s’ha de confondre mercantilisme o corporativisme d’Estat amb liberalisme. Les meves idees econòmiques van en la línia del Juan Ramón Rallo.

Vostè està integrada a la plataforma Catalans Lliures, què defensa aquesta plataforma?
Catalans Lliures es va presentar a l’octubre de l’any passat. És una plataforma apartidista que fem xerrades i sopars amb personatges com en Ramon Tremosa o Germà Bel i volem difondre les idees del liberalisme, però dins la societat civil per a influir després als partits.

Així vostè seria partidària de les tesis de Xavier Sala i Martí respecte al model econòmic d’una Catalunya independent?
Sí, Sala i Martí va ser i encara ho és una de les meves grans influències tant al que respecta a l’eix Catalunya/Espanya com a nivell econòmic. Jo em considero minarquista, en la línia de Rallo i Sala i Martí,  que consisteix en l’existència d’un Estat reduït al mínim. Tot i que conec, encara que no comparteixo, les teories del anarcocapitalisme que propugna l’abolició de l’Estat i el funcionament a través de la cooperació col·lectiva.

Suposo que no veurà amb masses simpaties el suport de la CUP al govern de Junts pel Sí?
En el seu moment vaig ser una gran defensora de la figura del president Mas, com una figura que aportava seny. Em recordo del famós Mas o març, i ara crec que haurien d’haver anat al març. Crec que la situació s’està anant una mica de les mans. La CUP sap que té la clau de la governabilitat i pot aprofitar això de forma molt perillosa. Sóc molt crítica amb això. També que es vulgui eixamplar la base de l’independentisme però només per l’esquerra.

No creu que la separació de Catalunya debilitaria tant a Catalunya com a Espanya?
A curt termini seria perjudicial per ambdues parts, però crec que a Catalunya, si es fa bé, a mig  i llarg termini li pot anar molt i molt bé. Catalunya té molts recursos i molt capital humà. Espanya entraria en una crisi política molt greu, però crec que li toca fer això i replantejar-se el model institucional.

Si hagués de triar entre la nacionalitat espanyola o catalana, per quina es decantaria?
Com que la meva idea és viure a Catalunya, a priori li diria que la catalana.

Foto portada: Alysa Soler, aquest dimarts a Sabadell. Autora: N. Bueno.