Jaume Funes és un psicòleg, educador i periodista nascut a Calatayud al 1947. Expert en temes relacionats amb l’adolescència, ha treballat en diverses administracions públiques i ha col·laborat amb programes centrats en la renovació pedagògica, les drogues o els conflictes socials.
En els 40 anys que porta estudiant els adolescents, ha escrit diversos llibres sobre el tema, com 9 ideas clave. Educar en la adolescencia o, més recentment, Álex no entiende el mundo. Aquest dijous ha visitat Sabadell de la mà de l’entitat Salut Mental Sabadell, en una xerrada que ha generat un alt interès, especialment entre la comunitat educativa. Minuts abans d’iniciar-la ha parlat amb iSabadell.
Podries fer un retrat de l’adolescent actual?
Porto dedicant-me a l’adolescència gairebé 40 anys i ha canviat molt. Vaig començar als anys 70 del segle passat, i entre els nois que s’estimbaven amb el cotxe a les costes del Garraf i els de l’Instagram d’avui la variació és molta. Sempre hem de pensar sobre quins adolescents parlem, no és el mateix un hippie, un punk o un radical. Són estils de vida molt diferents. Són nois i noies que tenen temps de ser adolescents entre les primaveres de primer de la ESO i de primer dels estudis postobligatoris, on no han de fer res més que dedicar-se a ser adolescents, però això varia segons les persones.
I com ha variat aquest perfil al llarg del temps?
Quan comença a parlar-se d’adolescència massiva es parla d’un adolescent que pot estudiar, llegir poemes o pensar, és l’adolescència de les classes mitjanes dels anys 70. Les altres adolescències s’han de posar a treballar molt aviat. L’adolescència, al final, consisteix en poder descobrir que ja no ets la criatura que eres i construir una nova manera de ser, gestionar la felicitat en un món que creu que sempre s’ha de ser feliç. No deixa de ser una etapa per descobrir la societat i veure si en formes part, és una època de pensar en projectes. Fins que arriba un moment en què penses que no val la pena ser adolescent i es canvia la manera de pensar. Però alguns aspectes duraran eternament.
Com han de gestionar els pares l’adolescència dels fills?
Probablement la primera actitud que haurien de tenir és no perdre l’esperança. Si recordessin com van ser ells s’haurien de preguntar per què els fills no poden ser igual o millor. La segona actitud és controlar l’angoixa. Tots pensen que el seu fill acabarà malament o que acabarà delinquint. Han d’assumir que s’equivocarà, prendrà riscos i a vegades no ho farà bé. Després ve una actitud de saber que eduquem en un temps, l’adolescència, en què sempre hem de quedar darrere, en la penombra. Tot adolescent creu que ho sap tot, que no li passarà res, i requereix un adult que estigui disposat a ensenyar sense que li reconeguin. Finalment, no s’han de buscar conflictes innecessaris, s’ha de saber gestionar la tensió. Des de les autoritats fins als pares ens capfiquem en què calen normes i amb això només busquem conflictes.
Hi ha una mena de sobreprotecció per part dels pares?
És una sobreprotecció en el sentit que els adolescents no deixen de ser fills d’una generació amb poca infància i quan arriben a l’adolescència es té la sensació que no s’han d’espatllar perquè són pocs. Hi ha aquesta ambigüitat entre sobreprotegir-los i alhora no deixar-los que decideixin, que s’arrisquin. Se’ls hi limita i mana tot però després no se’ls deixa decidir. És una sobreprotecció amb molta contradicció i a vegades l’únic que genera és més conflicte i més tensió amb l’adolescent.
Quin impacte tenen les xarxes socials en els adolescents?
Avui en dia és impossible ser persona, construir-se la identitat, aprendre o relacionar-se sense tenir en compte l’impacte del món digital. Tothom està convençut que no es pot ser adolescent sense tenir un smartphone. Bona part de la xarxa de relacions humanes de l’adolescent es construeix digitalment, i la pèrdua de la imatge en el món digital acaba sent molt dura, més que un insult presencialment. Oblidar què són personatges interconnectats permanentment és oblidar-se de la realitat.
Ha dit alguna vegada que no hi ha una raó concreta que introdueixi als adolescents en el món de la droga. Llavors, per què en consumeixen?
La seqüencia és molt diversa, però a vegades s’ha de dir que un adolescent és un explorador reprimit que intenta descobrir que més enllà de l’escola hi ha vida, que hi ha moltes experiències. Per què beuen alcohol? Perquè han vist que els millors anuncis estan promovent el seu consum, perquè els atrau descobrir si darrere del producte hi ha aquella felicitat que hem construït els adults. Els atrau perquè volen demostrar que són adolescents. A més, són fills d’una generació que ha descobert que tot estat d’ànim pot ser modificat amb alguna substància, han vist com la seva mare prenia una pastilla pel mal de cap o bevia cava per celebrar alguna cosa. Saben molt bé que sempre existiran substàncies que poden canviar l’estat d’ànim. Com que aprenen dels adults acaben dedicant-se a experimentar i provar, fins a un límit, amb un cert ordre.
Diu que són exploradors reprimits. Qui els reprimeix?
Els adults. L’adolescent descobreix que hi ha una selva amb moltes hipotètiques experiències, ell se sent gran però al darrere té una autoritat o un pare que li prohibeix, enlloc de tenir un adult al costat per ajudar-lo i que aprengui de l’experiència. L’adolescent s’haurà de donar cops per aprendre, però l’adult ha d’ajudar a evitar-ne alguns. Hauria de ser un explorador, però acompanyat, no un explorador al que abandonen i només s’ocupen d’ell per dir-li que s’ha equivocat.
El tema de les drogues com s’ha de tractar amb ells?
Sense negar la complexitat de la qüestió. Hi ha una cosa que no sempre volem aprendre els adults o les autoritats, i és que gairebé sempre mata més allò que va amb la droga que la pròpia droga. Per tant, han d’aprendre a protegir-se, han de saber com no fer servir les drogues. Quan a un adolescent se li diu que si beu no pot conduir és perquè ha d’aprendre a gestionar aquests factors. Simplificant, han de saber protegir-se, saber que és millor viure amb poques drogues que amb moltes i que el més important és saber com utilitzar-les. El missatge és que la seva vida no ha de donar voltes al voltant de la droga, hi ha d’haver altres formes de ser feliç.
Quan hi ha un estereotip negatiu al voltant de l’adolescent, com l’afecta?
Sortosament, bona part dels nois passen dels estereotips negatius dels adults, però senten especialment la incomprensió. Tot adolescent sent allò de que “el meu pare no m’entén”, però a més es troba amb un adult que li nega tot. Ahir em preguntaven si tindria sentit que votessin als 16 anys, i si se’ls forma per pensar i raonar sí que podrien fer-ho. No és un problema de maduresa, sinó de tenir arguments per a que els adults vegin que també pensen i tenen idees i arguments. Si veuen que els pares no creuen que són adolescents, que són només drogoaddictes, al final acabaran sent això últim perquè ells mateixos s’ho creuran.
