A FONS
Nascut a Barcelona al 1971, és llicenciat, especialitzat en dret urbanístic i ambiental. Militant d’ICV des del 1991, ha estat Coordinador Nacional de Joves amb Iniciativa (1996-2000) . El 2004 va encapçalar la llista d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats. Des de la novena assemblea de ICV, celebrada a Sabadell el 2008, és secretari general de la formació, i el 2013 és renovat com a coordinador nacional amb Dolors Camats.
Herrera va liderar la coalició a les generals de 2008. A les autonòmiques del 2010 fou candidat a la presidència de la Generalitat, raó per la que va deixar el seu escó al Congrés. Ara és el president del grup parlamentari de ICV-EUiA al Parlament de Catalunya
L’entrevisto al centre cívic de Can Rull on té previst realitzar una trobada amb militants i simpatitzants de la formació per a tractar de temes sanitaris. Després anirà al centre cívic de Can Llong per respondre a les preguntes del públic assistent.
¿Quina diferència hi ha entre el dret a decidir i el dret d’autodeterminació?
Segurament el dret a decidir és una mica més ampli, però jo els defenso tots dos. És una manera diferent de dir el mateix.
Al darrer Consell Nacional d’ICV es va decidir recolzar el Sí a que Catalunya sigui un Estat i donar llibertat de vot respecte a la independència. En aquest primer Sí es defensa que Catalunya sigui un Estat, però quina mena d’Estat: federal, confederal, lliure associat?
Podria ser qualsevol d’aquestes fórmules. En qualsevol cas es tracta d’un nou marc de relació que ha de passar per la bilateralitat. És a dir, s’ha acabat la forma de l’Estat de les Autonomies i del cafè per a tots. Però també hi gent que pensa que la millor de les opcions és la independència i ha gent que pensa que no. No es que donem la llibertat de vot, doncs la llibertat la té tothom, nosaltres apostem per la pluralitat de vot.
Aquesta llibertat de vot és una fórmula de compromís per salvar les diferències internes dins la seva formació?
En altres formacions les expressions plurals respecte al debat nacional han provocat trencadisses. Entre nosaltres, no ha estat així. El motiu és que hi han coses que estan per damunt del model que cadascú de nosaltres plantegem. Fer qualsevol altre cosa seria fer que una part de la gent d’Iniciativa, de la base militant, però també de la base electoral, no s’identifiqués. Per tant, crec que és la millor manera i la forma més sensata de respondre a la pluralitat interna.
Marc Carrillo, membre de Consell de Garanties Estatuàries i Quim Brugué, de la Comissió de Control, tots dos a proposta d’ICV, han manifestat les seves discrepàncies respecte a la manera que s’està duent a terme el procés sobiranista. El primer mitjançant un vot particular contrari a la Llei de Consultes, el segon dimitint de la Comissió de Control per manca de garanties democràtiques. Com valora aquestes presses de posicions?
Jo respecto totes les decisions. Ara bé, jo com a polític tinc l’obligació d’aprofitar totes les escletxes per tal de garantir la consulta amb garanties democràtiques. En el cas de Quim Brugé s’apropa a la consulta des d’una perspectiva de politòleg.
Falta un mes per la consulta i hauríem d’estar discutint sobre els avantatges i prejudicis de les diferents opcions i no sobre si farem o no la consulta. Això evidencia que falten condicions democràtiques. Tinc la responsabilitat, amb mi mateix i amb els meus electors, d’esgotar fins l’última escletxa. Ara, quan aquesta possibilitat s’hagi esgotat i es vegi que la consulta no es pot fer, tinc la responsabilitat de dir-ho, de dir la veritat a la ciutadania.
Creu que es celebrarà la consulta?
Tenim un escenari complicat. No puc dir: segur que la farem. En tot cas, crec que la solució no pot ser cremar la consulta. Aquí hi ha dues victòries per al PP: no fer res o fer una cosa que faci malbé la consulta. No penso donar aquesta victòria al PP. Crec que s’ha de mantenir el pols i si podem votar el dia 9 tant de bo. Però, si no és possible, hem de guanyar la consulta, perquè no hi ha solució sense consulta.
En cas que no es celebrés la consulta hi han diverses opcions sobre la taula com les eleccions plebiscitàries o la Declaració Unilateral d’Independència. Què en pensa?
Les plebiscitàries i la Declaració Unilateral formen part del mateix relat. Jo defensaria unes plebiscitaris sobre tot els temes com la privatització de l’aigua o les facilitats donades a La Caixa per fer una targeta per poder saber com et mous i amb qui vas, la qual cosa em sembla una barbaritat. Vull discutir de la política fiscal i la manca de polítiques redistributives… i unes eleccions són sobre això. Jo no li faig fàstic a unes eleccions per canviar-ho tot i per canviar al govern. Només contemplo un escenari en que els catalans podem decidir el nostre futur envers les relacions amb l’Estat. Haurem de definir una nova estratègia atenent a l’horitzó dels propers mesos, dels propers anys i del proper cicle electoral. Tenint pressent les eleccions al Parlament, si aquestes s’acaben produint, les municipals i les generals.
Què respondria qui critiquen a ICV per fer seguidisme dels partits nacionalistes?
Nosaltres tenim un perfil propi. Alguns ens reclamaven que estiguéssim al decret de convocatòria i no van anar. No tenim cap interès en anar a actes que creiem són del govern. Nosaltres defensem el dret a decidir, però ho fem a la nostra manera, no com CiU, ERC o CUP. Tot plegat és una mica absurd
Al final el 80 per cent de la gent es situa en el dret a decidir. Nosaltres no ens atansem al dret a decidir amb una postura independentista, ho fem amb una defensa al dret a decidir perquè entenem que el dret a decidir és l’únic que pot desencallar la situació, cosa que és radicalment diferent a com ho estan fent els altres. Segurament aquests que ens fan aquesta crítica són els mateixos que diuen que fent seguidisme però que son capaços de brindar amb cava el dia de la Constitució amb PP, amb Llanos de Luna i amb Ciutadans… Avui la demanda democràtica es situa en el dret a decidir.
I això s’ha de fer compatible amb la crítica ferotge al govern de CiU. Nosaltres no intercanviem cap cromo amb Convergència, som més bel·ligerants que ningú amb CiU quan privatitza l’aigua, cosa que han pogut fer amb els vots de PSC a l’Àrea Metropolitana o quan denunciem la corrupció vinculada a la família Pujol. Avui l’oposició més dura al govern de la Generalitat és la que exerceix ICV-EUiA.
Diversos mitjans de comunicació han publicat que Artur Mas està contemplant la possibilitat de convocar una consulta alternativa organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural. Quina valoració li mereix?
Nosaltres no acceptarem cap succedani. Volem una consulta amb garanties democràtiques. Això implica que hagi pluralitat en el debat, que es faci des de l’administració per esvair els dubtes i que tingui transcendència el dia després. Aquestes són les nostres tres condicions. Nosaltres no avalarem cap succedani, això seria fer-li un favor al PP.
Què opina de les crítiques del Sindicat de Periodistes a la manca de neutralitat dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat?
Trobo a faltar aquesta neutralitat en els informatius i en la manera de comunicar en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Crec que aquestes crítiques són acurades i van en una línia que hauria de fer reflexionar sobre el treball periodístic que s’està fent des de TV3. Nosaltres no podem portar aquest tema al CAC o a la Corporació perquè van ser expulsats d’aquests òrgans pels acords entre PSC i CiU, entre Pere Navarro i Artur Mas, a la legislatura passada.
Què pensa de les propostes de desobediència institucional impulsada des d’ERC i CUP?
Defenso la desobediència en cas que les lleis o les decisions governamentals siguin injustes. Des de la PAH fins a la insubmissió a l’època del servei militar obligatori són casos de desobediència. La desobediència pot ser un instrument individual o col·lectiu, però no hi ha administracions que desobeeixen. La desobediència l’hem de situar respecte a l’objecte en qüestió que en aquest cas no és sobre la independència, sinó sobre el dret a decidir. I per això hem d’estudiar la resposta adequada. Es necessita un marc deliberatiu, democràtic, amb arguments a favor i en contra. Jo no li faig fàstic a la desobediència, però d’acord amb el dret que se’ns està negant que no és a la independència, sinó al dret a decidir.
La setmana passada va haver una llarga cimera dels partits a favor del dret a decidir. Les dirigents que hi van participar van afirmar que s’havia traçat un full de ruta per fer la consulta, però sense donar detalls. Això ha provocat una certa confusió i crítiques per la manca de transparència. Què en pensa d’això?
Uns dels problemes de la política catalana és l’excés de gesticulació. No d’ara, sinó de sempre. No és casual que el Parlament de Catalunya tingui més gent al gabinet de protocol que al de premsa. El que es va definir va ser un full de ruta pels propers dies per sortejar tots els obstacles que es puguin presentar. Encara que no tots es podran sortejar. No és cert dir que el moment és fàcil no és cert al igual que no ho és dir que segur que es pot fer la consulta. Comparteixo la resposta que va donar Oriol Junqueras en un míting a Rubí quan se li va preguntar si podia garantir que es celebraria la consulta i va respondre: ni jo ni ningú podem garantir la consulta.
ICV dona suport a la fórmula Guanyem Barcelona, liderada per Ada Colau?
Estem en un procés de reflexió amb la gent que impulsa Guanyem Barcelona. Cal definir un escenari de confluència i ens agradaria que aquests es materialitzés. Avui per avui això encara no és així. Cadascú ha de caminar per la seva banda amb converses en paral·lel i on nosaltres tenim un voluntat de confluir. Però a dia d’avui aquest escenari de confluència no s’ha materialitzat.
Si aquesta opció és materialitzés seria exportable a la resta de Catalunya?
Seria bo sempre i quan es donessin les condicions materials per fer-ho. Vull dir que tant de bo es pugés realitzar en altres llocs, però això dependrà de cada realitat particular, cada ciutat cada poble és diferent. Ara bé, crec que hem de fer una reflexió: hi ha moments en que has d’aprofitar les oportunitats. El proper cicle electoral, i no parlo només de municipals, no és un moment per irrompre i fer una millor oposició, és un moment per intentar guanyar. Nosaltres quan hem governat sempre ho hem fet amb un paper de subsidiarietat respecte a l’esquerra majoritària que era el PSC. Ara, si ho fem amb altres persones i col·lectius amb qui compartim valors, pot ser una opció que aspiri a ser majoritària o en tot cas, molt més centrada en la societat. Ara es l’hora d’apartar sectarisme, divisions…Nosaltres ho intentarem i sinó és possible plantejarem l’opció d’Iniciativa, d’Esquerra Unida i a ser possible confluint amb d’altres.
Com valora la irrupció de Podemos? Estan cercant fórmules de col·laboració amb aquesta formació?
Valoro positivament l’irrupció de Podemos que espero serveixi per intentar guanyar. No només per irrompre i serveixi per construir una alternativa de govern. Sí, estem en contacte. Estem parlant amb Podemos a nivell d’Estat, aquí Catalunya encara és embrionari. Tant jo com Jordi Guillot tenim una relació molt cordial de fa molts anys amb Juan Carlos Monedero, un dels artífexs de Podemos a Madrid. Ara això no vol dir res, simplement que hi ha una bona interlocució.
Recentment a Sabadell s’han recomposat les relacions entre ICV i EUiA que es van trencar a començaments del mandat. Quines expectatives té la coalició a Sabadell en el proper cicle electoral?
El primer que s’havia de fer era això, recompondre la coalició. Per tant, s’ha fet el primer pas que pot servir per sumar a d’altre gent. Valorem positivament el que s’està fent a Sabadell, creiem que s’està en la bona línia i esperem que es vagi a millor.
ICV i EUiA estan plantejant a Sabadell la formació d’una candidatura unitària a l’esquerra del PSC. Es tracta d’un iniciativa local molt marcada per l’impacte del cas Mercuri o respon a una estratègia general de la coalició.
És una estratègia general, però que a Sabadell té una virtut especial derivada de les especials circumstàncies de la ciutat. Aquí s’ha governat d’una determinada manera que ara està en tela de judici i no només en el sentit polític, sinó en altres sentits. Crec que és el moment d’apartar diferències i pactar per poder guanyar. Això és el que volem intentar. No només per les conseqüències del cas Mercuri, sinó per com ha entomat el PSC el cas Mercuri. D’una forma molt diferent com ho van fer a Santa Coloma de Gramanet amb el cas Pretòria. Jo crec que aquest plantejament unitari és necessari a tot arreu, però encara més a Sabadell.
