Juli Fernàndez. Autor: David B.

Juli Fernàndez: “el càrrec d’alcalde fa temps que està a disposició de les forces del govern”

  • Fernàndez exhorta els seus socis a “no fer bogeries que no serien bones per tothom” i assegura que el govern d’esquerres va més enllà del mandat actual.

  • “Hem estat capaços de recuperar la confiança en la institució i trobar vies de solució a projectes de ciutat encallats”, sosté l’alcalde republicà.

El 13 de juny es compliran dos anys de l’elecció de Juli Fernàndez com alcalde de Sabadell. El cap de llista d’Esquerra Republicana es va convertir llavors en el mínim comú denominador de l’esquerra local per desallotjar els socialistes de l’alcaldia, 16 anys i un cas de corrupció després.

Fernàndez va ser investit amb la mateixa majoria que configura el govern des de la tardor del 2015. Un govern de majoria absoluta format per quatre formacions progressistes. En aquesta entrevista analitza els dos primers anys de mandat amb la incògnita que genera l’actual negociació pel relleu a l’alcaldia, un dels compromisos contrets pels socis de govern, i que està provocant diverses interpretacions i acusacions entre socis de govern des de fa setmanes.

Quin balanç fa d’aquests dos anys?
Necessàriament bo. Hem estat capaços de recuperar la confiança de la ciutadania en la institució, de trobar vies de solució a molts dels projectes de ciutat que estaven encallats i de començar a transformar la ciutat. Hem d’estar satisfets amb voluntat de millora.

En dues fases es va configurar un govern coral. Com ha estat fins ara la relació entre els socis de govern?
Tenir un acord programàtic fa que la nostra manera de treballar sigui molt transversal i les relacions entre nosaltres faciliten molt la feina. En governs d’un sol color hi ha més dificultats a l’hora d’arribar a acords que entre nosaltres.

En els darrers dies, hi ha un fort debat sobre el relleu a l’alcaldia. Dos dels seus socis, Unitat pel Canvi i Crida, consensuen que Esquerra està bloquejant el relleu a l’alcaldia. Vostè vol ser alcalde els quatre anys?
L’únic que puc fer és complir els acords signats. El càrrec d’alcalde fa temps que està a disposició de les forces del govern. Però per consumar el relleu cal que 14 regidors i regidores que votin a algú. El que és evident és que fins avui aquesta situació no es dóna. Els quatre regidors d’Esquerra hem posat els nostres vots a disposició.

En el seu darrer comunicat, Unitat pel Canvi exigeix un ple d’elecció d’alcalde. Caldria abans que vostè renunciï. Només renunciarà si hi ha un relleu garantit?
És la cosa més responsable. Ningú es voldria jugar la incertesa que hi pugui haver un alcalde de la llista més votada. El que fa possible que hi pugui haver un relleu és que hi hagi un acord entre tots els membres del govern, signat per tothom, abans de fer bogeries que no serien bones per ningú.

Per tant, sense acord pel relleu la seva previsió seria seguir sent alcalde.
El que hem de fer és ser capaços d’afrontar la situació que hi ha ara mateix, posar sobre la taula la realitat i que hi hagi una continuïtat del govern, de les polítiques de transformació que són el més rellevant. I a partir d’aquí continuar fent la feina des de la situació que ens pertoqui.

Alguna formació posa una data per aquest relleu. Unitat pel Canvi es planteja sortir si no hi ha relleu al juny. Es planteja un govern diferent a l’actual?
Estic convençut que el millor per la ciutat és un govern de transformació que és capaç de tirar endavant polítiques capdavanteres. Ho hem estat fent fins ara i ho seguirem fent fins al final del mandat, i segur que més enllà. Aquest govern no és un projecte d’una legislatura sinó que té més recorregut. Això serà el que tinguem més present tots i totes.

Tots els alcaldes tenen un estil. Com definiria el seu?
No és important ni rellevant, però intento dedicar-hi la meva vida, intento arribar a consensos i acords amb la diversitat d’agents polítics que tenim al govern i d’agents socials i econòmics que tenim a la ciutat. Intento aportar el màxim que puc de mi. Més enllà d’això tenim una gran sort amb la gent que forma part de l’equip de govern. Tots i totes aporten molt per tirar endavant les polítiques del govern.

Algunes persones sostenen que l’alcalde és omnipresent a nivell públic. Què hi diu?
Intento fer la meva feina el millor que puc. Intento dedicar el màxim de la meva vida i el meu temps a la meva feina i la ciutat. Moltes vegades preferiria dedicar més temps als meus fills, la meva família i els meus amics, però la meva feina actual és molt exigent i m’hi dedico el màxim de bé que puc.

Juli Fernàndez. Autor: David B.

Aquests dies s’ha parlat molt de la gestió econòmica. L’Ajuntament va tancar el 2016 amb 34 milions de superàvit. Per què Sabadell té  el triple de superàvit que Terrassa, o gairebé el doble que Hospitalet o Badalona? L’oposició assegura que no saben gestionar.
Hi ha gent que està jugant amb una qüestió molt tècnica i complexa per ser explicada de forma ràpida. Al superàvit hi juguen variables com els romanents acumulats d’exercicis anteriors, que a Sabadell són elevats en els darrers anys. Hi juga si al sector públic hi ha empreses públiques consolidades amb dèficit o sense, com el cas de Terrassa.

La variable que tots tenim és la llei Montoro, la regla de la despesa, que ens condiciona incorporar els ingressos al superàvit. I la que tenim tots sigui quin sigui el color que governi és que volem tenir la màxima capacitat de despesa en el primer moment, no fent incorporacions posteriors. El que fa que tots fem superàvit és la voluntat del govern de l’Estat que el seu dèficit el paguem amb el superàvit dels ajuntaments. 7.000 milions a tot l’Estat. 1.115 milions d’euros a Madrid. Més de 200 a Barcelona, on hi ha una voluntat inequívoca de no tenir superàvit. El govern Trias en feia 100 en èpoques de menys ingressos.

S’està jugant o s’està dient segons quines coses al voltant d’una norma que afecta tots els ajuntaments. I només vol dir que o seràs oposició per sempre i no vols governar o que es vol generar un estat d’opinió a partir d’un tema complex. El rellevant és que aquests diners es reinverteixen en la ciutat en forma d’inversió extraordinària amb tot de  projectes que són clau per a la ciutat.

Pel que fa a ocupació, en aquests dos anys l’atur a Sabadell ha baixat, tot i que segueix alt, i amb una gran precarietat. Quines eines té el consistori per fer-hi front?
Per primer cop des del 2008 estem per sota dels 14.000 aturats. És positiu. El que més ens preocupa és l’elevada temporalitat i precarietat. Aquí el mecanisme principal és doble. Un a llarg termini, a través de l’educació, i aquí hem iniciat una sèrie de línies com vincular la FP amb les empreses, com el projecte de la Conca del Ripoll i la riera de Caldes. Així també potenciar que la FP sigui més coneguda, fent la primera fira d’FP. Volem gent molt formada perquè és gent més resistent a les crisis. Per altra banda, hi ha la potència del Vapor Llonch en formació ocupacional i els recursos que destinem, i que hem incrementat, per plans d’ocupació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya. Com a sector públic l’impacte és més petit però estem recuperant la cobertura de les baixes i incrementant la contractació en la funció pública aquests anys.

Es diu que muntar un negoci o consolidar-lo és complicat a Sabadell. Obertura, llicències, permisos. Quines mesures faran per agilitzar?
L’Ajuntament funciona com una administració dels anys 90. És un repte que tenim: l’administració electrònica no està implantada i aquests instruments no es fan d’un dia per un altre. Els estem implantant i farà un canvi substancial en la relació entre ciutadania i administració. Estem fent un treball perquè l’organització entengui que el ciutadà és el centre i no l’administració.

Juli Fernàndez. Autor: David B.Un dels projectes estratègics de l’anterior govern era el Parc Empresarial de Sant Pau de riu-Sec. Els satisfà en que ha quedat aquella zona?
Tenia moltes potencialitats. En l’espai que resta les segueix tenint. Ha estat un espai comercial fins ara però que al final té poques sinèrgies amb la ciutat perquè des de fora no fa que a la ciutat hi hagi més vida. Sí que hi ha oportunitats per la ubicació en l’àmbit industrial que poden interessar.

Plantegen construir un camp de futbol per substituir la Nova Creu Alta?
No en sé res.

El futur propietari del CE Sabadell ho comenta com una possibilitat. I al cap i a la fi l’estadi actual és municipal.
Si un privat vol fer una inversió en algun lloc de la ciutat, el planejament ho ha de permetre, ha de tenir la capacitat d’inversió i hem de veure si allò és idoni o no. Però no en sé res d’aquest projecte.

Abans de les eleccions del 2015, creia prioritari començar a pensar el Sabadell del segle XXI. Per què no s’ha iniciat la revisió del Pla General en aquests dos anys?
Un nou Pla General és un procés molt llarg. Que no haguem començat no vol dir que no haguem començat a treballar perquè hi hagi un nou Pla General. Hi ha treballs, estudis i projectes que s’han engegat en l’horitzó de tenir un nou Pla General.

Les entitats econòmiques parlen que els polígons estan abandonats. Quines accions s‘han fet?
Els polígons són una part de la ciutat i durant molt de temps l’espai públic no ha tingut aportació pressupostària en manteniments. Recuperar l’espai públic requereix una capacitat d’inversió alta. Nosaltres hem incorporat en el pressupost un milió d’euros per mantenir l’espai públic. Passarem de 50.000 euros a un milió anuals per manteniment. Es veuran, i s’estan veient, actuacions a l’espai públic. En quant als polígons, des de Promoció Econòmica treballem alguns projectes per millorar la rotulació i la gestió d’aquests espais industrials amb els agents econòmics. I també alguns projectes estratègics com la rotonda al polígon d’entrada a Can Roqueta, on treballem amb Barberà, que aviat podrà ser una realitat.

La gent segueix dient que els carrers estan bruts i mal mantinguts, que les voreres segueixen sense arreglar-se i les fonts sense brollar o funcionar del tot bé.
Quan tens una falta d’inversió durant molts anys abordes les urgències acumulades. Aquestes 800 intervencions són qüestions urgents. S’han podat arbres que feia 9 anys que no es podaven. El pla de poda fa que puguem donar la volta a la ciutat en sis anys. L’ideal serien quatre i és on volem anar. Per tant, podríem dir que fem ara les intervencions d’emergència en el manteniment i hi haurà les grans inversions, que es veuran, al parc del Nord, al parc de les Aigües o a la plaça d’Espanya. Grans obres aturades que ara comencen a executar-se. Els ritmes de l’administració no són els que tots voldríem. Des de consignar el pressupost el maig de 2016 per mantenir els carrers fins que va començar l’execució van passar sis mesos. En aquesta segona part del mandat totes aquestes qüestions començaran a veure’s més.

Aquesta lentitud administrativa, inherent a l’administració, és del que més l’ha decebut des que és alcalde?
Sempre recordo quan estava a la Generalitat. Vaig demanar un informe per via d’urgència. Després de dues setmanes vaig trucar reclamant-lo i em van dir que la urgència trigava dos mesos. És a dir, ja coneixia una mica els terminis administratius, que al final cal ser el màxim de garantista i així ha de ser. Però sí que moltes vegades per donar resposta a realitats immediats no ho podem fer tan ràpid com voldríem.

Hi ha alguns projectes desencallats: soterrament Can Feu Gràcia, edificis escolars a Can Llong, CAP Can llong, la sortida a les urgències de l’hospital. Quin projecte creu que pot canviar més les condicions de vida dels sabadellencs?
Si a algú li haguessin dit que tots aquestes projectes els tindríem en vies de resolució i compromesos, ens haurien dit: ‘Sí? De què?? Hem d’estar satisfets que els grans projectes els haguem pogut encarrilar. És un gran èxit. Hi haurà un gran canvi en la vida de la nostra gent i en la millora amb les dues plantes d’urgències del Taulí o en la vida dels veïns de Can Llong. A nivell estratègic de ciutat el Parc del Nord i el soterrament dels FGC ens permeten oportunitats en dues àrees d’entrada a la ciutat per a tenir espais atractius i interessants. Tot són molts esforços de treball i negociació. Amb el tinent d’alcalde d’Educació a la part de Can Llong, perquè és un barri que tindrà tres equipaments compromesos (CAP, institut i escola) a la vegada. Pocs barris estan en aquesta situació. Amb el tinent d’alcalde Serracant vam treballar el soterrament de forma intensa.

Com està la negociació per fer una residència pública al sud de Sabadell?
Treballant. Abans em preguntava com era jo. Hi ha una part que altres no feien així. Ells explicaven i generaven grans expectatives. Jo intento treballar per aconseguir els objectius que ens hem marcat. Amb la residència del sud, treballem. Espero explicar algun dia, aviat, que es farà realitat.

Ha de ser una residència amb un 100 per cent de places públiques?
El compromís és que sigui una residència de gestió pública. I en això treballem.

En breu es presentarà la reforma del Centre. Quines línies mestres tindrà?
Volem que el Centre no sigui un espai de trànsit de pas, sinó que es pugui entrar i sortir. Amb prioritat pel transport públic, vianants i bicicletes, i un espai públic de qualitat i atractiu, amb activitats que atraguin a la gent. Un espai on la gent s’identifiqui una altra vegada amb la ciutat. Tenim una proposta interessant que farà que la ciutat pugui avançar a curt, a mig i a llarg termini. És important actuar en la immediatesa però mirant a llarg.

Per què no s’ha aconseguit que la banca cedeixi pisos buits a l’Ajuntament?
Per què tenim un govern central que iguala la misèria enlloc d’igualar la dignitat. Es carreguen les eines que el Parlament, escoltant la voluntat de la ciutadania, ha aprovat. Ara és molt més complicat fer-ho. Seguim intentant-ho però és evident que teníem una eina [la llei catalana 24/2015, suspesa pel Tribunal Constitucional en tot allò que té a veure amb l’emergència habitacional] que ens començava a funcionar i se l’han carregat.

Quines eines té a la seva disposició el consistori per evitar o mitigar la nova bombolla immobiliària que s’està produint?
La construcció de promocions d’habitatge públic, que ens hi posarem ara, serà positiva. Però cal veure si tenim mecanismes per influir i marcar els nivells de lloguer de preus. És necessari marcar topalls. Es pot fer a través de la LAU, que depèn de l’Estat. A nivell de ciutat veurem si podem incentivar preus de lloguer assequibles.

Al gener l’Ajuntament va denunciar irregularitats de la principal concessionària del consistori. Han passat cinc mesos i no se n’ha sabut gaire més. Què està passant?
Vetllem i som exigents en que la qualitat del servei sigui la millor possible perquè el que volem és que tot els recursos que destinen els ciutadans, més de 18 milions a l’any, al principal contracte de l’Ajuntament, estiguin ben utilitzats. Des dels departaments corresponents treballen en aquest sentit. Quan tinguem alguna cosa més a explicar, l’explicarem.

Es van precipitar al sortir públicament a dir que hi havia cinc milions d’euros amb un ús incorrecte sense tenir tots els informes preparats?
No sé que té a veure tenir un informe amb explicar una situació que t’has trobat. Vam fer el que consideràvem que havíem de fer i ho seguirem fent així sempre que ens trobem situacions similars.

D’aquí a final de mandat venç el contracte de la gestió de les llars d’infants i del transport urbà. Com valora la prestació d’aquests serveis?
Tenen les seves concessions en vigor i segur que l’intenten prestar de la millor manera possible. Nosaltres tenim l’obligació de fer el seguiment i dirigir el servei. Fins al dia d’avui la normalitat és una part important.

La Crida vol recuperar la gestió pública de l’aigua. Quina és la seva opinió?
Em van veure acompanyant l’alcalde [de Terrassa, Jordi] Ballart en una manifestació sobre la gestió pública de l’aigua. És bastant evident la meva posició. Cal veure la realitat de cadascun i respectar els compromisos contrets. A Terrassa s’ha acabat la concessió i han tingut l’oportunitat d’actuar. Una visió final de que alguns serveis els gestioni l’administració és tan legítima i normal com que no ho faci. De fet, fa 30 anys la gestió pública era majoritària. Estem oberts a gestionar tots els escenaris.

Les canonades del servei d’aigües estan antiquades. Es parla de fins a 40 milions d’euros per renovar-les. Qui pagarà la renovació?
L’abastiment d’aigua ha d’estar en bones condicions. Si no ho està deu ser perquè no s’ha invertit mai. Si cal invertir, caldrà fer-ho. Hem de veure quines són les fórmules per fer viable el sistema i que facin el menys gravós possible al ciutadà el que es pugui fer.

Juli Fernàndez. Autor: David B.Una de les patates calentes del mandat ha estat la gestió de la Policia. Es van comprometre a convocar noves places per potenciar la policia de proximitat perquè la plantilla va curta. Compliran la promesa?
El treball en un model de seguretat preventiu està en marxa i funcionant. S’han convocat 17 places en dos anys i la projecció segueix igual. Hi ha un període de formació i apostem que s’incorpori al persona de la Policia amb l’horitzó d’arribar als 250 policies en plantilla. Estem en aquest compromís.

El portaveu del PP no s’explica perquè es va apartar l’anterior cap de la Policia, imputat a Mercuri, i no a l’actual, que està sent investigat segons ell. Per què?
És normal que el senyor Gesa no entengui perquè s’aparta un imputat: el seu partit no els aparta. La veritat però és que l’intendent major Quesada no està imputat en res. Fa la seva feina normalment, no com altres imputats del PP, que segueixen fent la seva feina sense que ningú els hi retiri la seva confiança.

L’equip de govern actual es va comprometre a no tenir cap alt càrrec imputat. I segons publicava fa dies El Mundo, en mantenen cinc (dos imputats a Mercuri i tres al cas Manga). No posa en dubte el compromís del govern contra la corrupció aquesta decisió?
No tinc coneixement de cap imputat pel cas Manga. De la resta, hi ha gent que és funcionària i no està exercint funcions de comandament i alta direcció. Al final també tenen un espai en l’organigrama. Dubtar de la ferma voluntat de que aquest govern vol aclarir-ho tot sobre la corrupció que ha afectat l’Ajuntament es pot fer però és prou evident que som part activa en l’acusació. Això només depenia de nosaltres i ho hem fet.

Quin paper tindrà l’Ajuntament si es convoca un referèndum unilateral d’independència?
Suposo que el que la majoria decideixi. Ningú s’estranyarà que el normal és que la gent voti amb normalitat. El que ha de passar es que es pugui votar.

És igual en espais municipals que en espais de la Generalitat?
Amb normalitat.

Si rep una instrucció judicial impedint la cessió d’espais municipals, què farà? L’obeirà?
Estarem al costat de la voluntat majoritària expressada a les urnes i si aquesta és que es voti, allà estarem al costat.

Es presentarà a les eleccions municipals del 2019 com a candidat d’Esquerra?
La meva feina és estar concentrat en el que hem de fer i els projectes que tenim per davant. En el moment en que es comenci a obrir el debat, que a ERC no s’ha obert, prendré les decisions oportunes.

Té aspiracions polítiques a nivell nacional?
Jo? Jo sóc farmacèutic i faig d’alcalde. Vaig tenir responsabilitats polítiques a nivell nacional durant una fase de la meva vida [va ser director general de Joventut amb els governs tripartits], vaig tornar a fer de farmacèutic, ara faig d’alcalde i quan deixi de fer d’alcalde, com que sóc farmacèutic, segurament em dedicaré a la meva feina professional. I si en algun moment algú em proposa alguna qüestió interessant on pugui ajudar, ho plantejaré amb la meva família, que tindrà força coses a dir. Les meves prioritats són la meva ciutat i la meva professió.

Si arribat el moment Junqueras li demanés ser conseller, deixaria l’alcaldia?
Això és com parlar que la Beyoncé em truqui per anar a sopar amb ella. Primer parlaria amb la meva dona. És igual d’irreal això que Oriol Junqueras em truqui per això [ser conseller]. Quan parlo amb ell el que em diu és que ho faci el millor que pugui a Sabadell.

Foto portada: Fernàndez, aquest dilluns a la plaça Sant Roc. Autor: David B.