Manuel Morcilo

Manuel Morcilo, cap de la comissaria de la Policia Nacional: “les persones que entren als CIEs han delinquit”

Va néixer a París el 1957, per motius laborals dels seus pares. Va viure a la capital francesa fins els vuit anys, quan la família es va traslladar a Xilxes (Castelló de la Plana). Casat amb una sabadellenca i pare de dues filles, resideix a la ciutat des del 1991. El 2008 va incorporar-se a la Comissaria de Sabadell com a cap d’Estrangeria.

Des de començaments d’aquest any, Morcilo és l’inspector en cap de la comissaria de Sabadell,  en substitució de Juan Manuel Quintela.

D’on prové la seva vocació policial?
La veritat és que tot són casualitats, suposo. No tenia una vocació específica, el que passa és que les coses van venir així. Vaig ingressar al cos al 1982, a l’Escola de Policia d’Àvila i el meu primer destí va ser a Getxo al País Basc.

Vostè és llicenciat en Filologia Catalana. Què li va impulsar a cursar aquests estudis?
Vaig fer la carrera un cop ja havia ingressat al cos policial. Jo sóc valencià, aleshores la meva llengua materna és el català. Era una cosa que m’agradava. Jo tenia una formació tècnica, doncs estava estudiant enginyeria, però m’interessava molt el tema de llengua i em vaig llicenciar a la Universitat Obert de Catalunya (UOC).

Manuel Morcilo

Quina ha estat la seva trajectòria professional?
Després d’estar tres anys a l’escola, vaig anar a Getxo, al costat de Bilbao, on vaig estar un any. Després vaig venir a Ripollet fins l’any 2008. Aleshores, amb la unificació de les comissaries arran del desplegament dels Mossos d’Esquadra, es va canviar la nostra organització per ajuntar les quatre comissaries de Montcada, Ripollet, Cerdanyola i Sabadell. Llavors em trasllado a la comissaria mare que és la de Sabadell i on es van centralitzar els serveis com a cap d’Estrangeria. Al 2011 vaig ascendir a inspector en cap i vaig estar un any a Reus, també com a cap d’Estrangeria, després vaig tornar a Sabadell.

Vostè ha estat destinat al País Basc als anys del terrorisme. Què ens pot explicar d’aquesta experiència?
Molt dura. Van ser anys de constants atemptats terroristes. Fins i tot van matar a un company inspector del grup de la policia judicial de la meva comissaria estant jo allà. Eren anys molts durs.

Quines circumstàncies el van portar a la Comissaria de Sabadell, el van traslladar o va demanar-ho vostè?
Ho vaig demanar jo. Després de l’estada a Bilbao, que va ser una experiència personal i professional, vaig venir cap aquí. Coneixia gent de la meva promoció que havia vingut a Sabadell. Tenia molta vinculació amb Catalunya, perquè tinc família directa aquí. Per a mi era natural demanar el trasllat, també perquè anar a València era més difícil.

Quines responsabilitats va assumir quan va incorporar-se a la Comissaria de Sabadell?
Vaig ser el cap de la Brigada d’Estrangeria.

Fa vora un any van entrevistar al seu predecessor, Juan Manuel Quintela qui ens va explicar molt detalladament el funcionament i les tasques de la Policia Nacional a la ciutat. Vostè es planteja continuar amb la seva línia o introduir modificacions?
Jo ja formava part de l’equip de Quintela. Ha de pensar que una organització com la nostra té diverses persones que hi compten per muntar la feina. Al formar part de l’equip de Quintela la meva opinió ja hi era i que, evidentment, és la mateixa que ara. Quan tot funciona bé, l’únic que has de fer és que continuï funcionant. Per això, en aquest sentit, aposto per la continuïtat.

Al seu parer, quins són els principals reptes de la seguretat a Sabadell?
S’ha de partir de la base que nosaltres no portem els temes de seguretat ciutadana que és responsabilitat dels Mossos d’Esquadra. Des del punt de vista de les nostres competències, tenim competència exclusiva en Estrangeria. Les seves branques són, bàsicament, anar en contra de les xarxes de tràfic de persones que normalment estan dirigides per estrangers i que, sovint, abusen d’ells des del punt de vista sexual, amb la prostitució. També, des del punt de vista laboral, amb xarxes molt ben organitzades. Les seves víctimes són persones desvalgudes i que, un cop aquí, abusen d’elles. Ha de tenir en compte que, quan aquestes persones arriben aquí no saben l’idioma, no tenen arrels de cap mena. No coneixen res. Aleshores, es troben amb grans problemes i acaben en mans de les mateixes xarxes. Treballen per ells amb condicions laborals infames, infrahumanes i moltes vegades ni cobren. Tot això és una de les nostres tasques més importants des del punt de vista de l’estrangeria.

I de quines nacionalitats són aquestes xarxes?
Hi ha de tot. Hi ha gent de Xina que es dedica a tallers tèxtils, hi també paquistanesos, hi ha molt d’Àfrica… la veritat és que està molt repartit. Després en aquesta branca, hi ha tots els delictes relacionats amb les falsificacions relacionades amb adquirir papers. També hi ha organitzacions que cobren a l’immigrant que està en un situació desvalguda. Es tracta de quantitats importants que poden arribar a 6.000 o 10.000 euros que per a un immigrant són una fortuna. Tot per aconseguir papers que la majoria de vegades no obtenen.

Manuel Morcilo

En quines altres àrees treballen?
Des del punt de vista de policia judicial, tenim bàsicament el tema del tràfic de drogues amb incautacions d’importants plantacions de marihuana. Aquí treballem des del punt de vista d’organització. No anem al carrer, sinó als proveïdors d’aquesta droga que després acaba al carrer. Anem pujant fins arribar, en algunes ocasions, al punt d’origen. Tot això forma part del crim organitzat que és la nostra àrea competència bàsica. Dintre d’aquest àmbit, també perseguim els delictes tecnològics. Internet és una eina que està molt bé, però que també es fa servir per delinquir. Aquí treballem en els temes de pornografia infantil i desarticulem xarxes de manera sistemàtica. Hi ha un programa a nivell nacional d’atac a la pornografia infantil. Nosaltres participem sempre en aquestes operacions.

Des del punt de vista contraterrorista, tenim una tasca molt important i que és més discreta. Aquí del que es tracta és que les coses no passin. És una tasca de prevenció. Si ha hagut un atemptat has de buscar qui ho ha fet, però l’ideal seria que no succeís. Centrem molt la nostra feina amb gent que es relaciona que està a fora o que van a fora i que en el món islàmic està a l’ordre del dia.

Com valora la relació de la Policia Nacional amb la resta de cossos policials desplegats al territori?
Molt bona. Per llei estem obligats a entendre’ns, per una cosa molt senzilla, perquè hem de ser eficaços. I la eficàcia passa per entendre’ns. Això ho tenim tots molt clar. Però, a més i a més, el contacte fa la relació. De manera que tenim un contacte molt fluid, treballem junts en molts aspectes, com en molts temes relacionats amb l’estrangeria.

Creu a Catalunya que hi un nombre excessiu de cossos de seguretat al territori?
Sóc un professional de la policia. Per tant, no he d’opinar. Tinc dret a tenir una opinió personal, evidentment, en aquest àmbit. Jo tinc el que tinc. La situació és la que és i haig de treure el màxim d’eficàcia amb els recursos disponibles. I això és en el que em centro. A més, no tinc cap capacitat de decisió en aquest àmbit. La policia som una eina. La societat ha de decidir la manera que vol fer servir aquesta eina. Això sí, procurem ser una eina amb la màxima preparació, amb la màxima implicació en el feina. Però no deixem de ser els que materialitzen el que vol la societat.

El setembre passat van celebrar-se les reunions de la Junta de Seguretat Local i del Consell de Seguretat Local després de tres anys i mig sense fer-les. Quina valoració fa d’aquesta trobada?
Bona. A més, les dades que van sortir allí van ser positives. El fet d’estar reunits les forces de seguretat en un àmbit com aquest trobo que és molt positiu. És cert que fem reunions constantment des del punt de vist operatiu, però aquestes són reunions institucionals que trobo és molt positiu que es facin.

A quins motius atribueix, com va dir el conseller Jordi Jané, que a Sabadell la delinqüència estigui 11 punts per sota de la mitjana catalana?
Es fa difícil de dir. Suposo que es tracta de diversos factors, des del context social. Vull pensar que la nostra feina també influeix. Seria trist que no fos així. Suposo que és un conjunt de factors que incideixen perquè les coses vagin bé. En aquest cas és com una recompensa a la nostra feina.

Per la seva experiència professional, vostè coneix a fons la qüestió de l’estrangeria. Què opina dels CIEs? És partidari del seu tancament? S’hauria de canviar el seu funcionament?
Jo, com a integrant de la policia, únicament em limito a complir les lleis. Si les lleis són d’una manera, les compleixo; si són d’una altra manera, també. En realitat, no m’afecta, des del punt de vista que no puc millorar-ho. No és la meva feina.

Però pot tenir la seva opinió?
En realitat, els CIEs són una eina per tal de poder materialitzar una expulsió. Així tens una persona que legalment se l’ha d’expulsar, però has de fer les gestions administratives i no hi ha temps per fer-les en 72 hores. És per això que estan els CIEs, per tal de materialitzar expulsions. Ha de tenir en compte que la immensa majoria, per no dir la totalitat de persones que passen pels CIEs són tots delinqüents. Els que enviem al CIE des de Sabadell són tots delinqüents, perquè no optem per aquesta fórmula per aquells que no han delinquit. Com he explicat en les Juntes de Seguretat que la quantitat de persones que ingressen en els CIEs tenen cinc o sis detencions de mitjana. No estem parlant de persones que han comès una infracció administrativa, estem parlant de delinqüents que, d’acord, tampoc tenen papers.

Com és percep des de la Policia Nacional el procés sobiranista català?
De vegades dona la impressió que la policia és una organització compacta, en el sentit que tothom opina el mateix. Som persones i suposo que cadascuna tindrà la seva opinió, la seva manera de veure les coses. Aquí hi ha sensibilitats molt diferents. Com a tal organització no veig que hi hagi una percepció específica en cap sentit sobre aquest tema.

Què li va semblar el discurs de l’alcalde, Juli Fernàndez, quan a la darrera celebració de la seva festa patronal va afirmar que la “policia ha de perseguir delinqüents i mai objectius polítics”?
És evident que nosaltres hem de perseguir delinqüents. Únicament li puc dir que nosaltres hem de respectar la llei i fer-la respectar. Nosaltres ens atenem a dues coses: la legalitat vigent i les ordres que ens pugin donar fiscals i jutges. Ja està. D’altra banda, l’haig de dir que el dia de la nostra festa patronal em va honorar que assistís l’alcalde de la ciutat on estem radicats. I així li vaig agrair, ja que va donar una representació institucional molt important per a nosaltres.

Creu vostè que la gestió de l’anterior ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha pogut comprometre la imatge de la Policia Nacional?
Pel que jo percebo, no. Tothom em rep bé, amb cordialitat. D’altra banda, les enquestes que es fan regularment ens valoren molt positivament. Som una de les institucions millor valorades per la ciutadania. Així que, en principi, li haig de respondre que no.

Fotos: David B.

Comments are closed.