Quimi Portet

Quimi Portet (músic): “Tocar a Sabadell és tocar a casa”

El compositor, músic i productor vigatà, de 58 anys, Quimi Portet, és un dels caps de cartell del Festival Embassa’t que arrencarà aquest dijous amb una prèvia al Museu del Gas. Portet, que va formar part d’un dels mítics grups del pop espanyol, El último de la fila, juntament amb Manolo García, presentarà el seu darrer disc, Ós Bipolar, el divendres a les 22 hores a l’escenari principal de l’Embassa’t.

iSabadell ha parlat amb ell abans del seu concert de divendres a Can Marcet.

Començarem pel principi, com es va iniciar en el món de la música?
Vaig començar de petit, a la meva mare li agradava molt la música i tenia un toca-discos molt gros i sempre estava escoltant música moderna, però moderna de veritat. Era una noia avançada a l’època i a casa sempre hem escoltat música molt interessant. Als 7 o 8 anys vaig començar a tocar la guitarra de forma obsessiva, i amb els amics de l’escola anàvem traient les cançons dels Rolling Stones entre altres. A partir dels 15 anys vaig començar a tocar en grups amateurs. Als 18 anys tocava en grups semi amateurs i vam anar fent conjunts. Vaig anar de fracàs en fracàs fins que vaig conèixer al Manolo García, que també vam fracassar durant una temporada, fins que un dia vam crear El último de la fila i vam començar a vendre discos. 10 anys després ens vam dissoldre i vaig començar la meva carrera en solitari i aquí estic, fent discs. També he produït discs, entre ells els del sabadellenc Albert Pla o Adrià Puntí, entre altres.

Sempre ha estat autodidacta?
A la meva època no hi havia una altre opció que ser autodidacta. Els conservatoris de música tenien un concepte molt llunyà de la música que volíem fer nosaltres. Ens agradava la música dels peluts i dels negres i als conservatoris s’ensenyava música amb molt rigor. A més a casa tampoc tenien gaire interès en què aprengués música i es feia el que podies. Molta gent de la meva generació vam aprendre a tocar davant dels tocadiscos, intentant reproduir el què sonava.

Vostè és compositor, músic, productor, però li agrada més que li diguin ‘discaire’, no li sembla una definició un tant estranya?
La trobo divertida. Sóc un tio que fa discos. De fet el què fa discos fa moltes coses, ha de tocar el baix, la guitarra, els teclats, ha de mesclar-ho, ha de fer la feina de productor, de propaganda, tocar en directe… Si sóc ‘discaire’. M’agrada aquesta definició perquè ho engloba una miqueta tot.

Com ha anat el projecte Eternity amb en Joan Sisa i Miquel Oliver?
Molt bé. Som persones que tot i ser molt diferents ens avenim molt. Vam fer el col·lectiu Eternity per fer un sol concert i n’hem fet més de 20. Ha estat un plaer i un honor haver fet aquest projecte amb ells i de moment sembla que ja l’hem acabat.

Quimi Portet
Quimi Portet al Racó del Campanar. Autor: David B.

Quins records té de l’època amb Manolo García i El último de la fila?
Els records que guardo són fantàstics. Amb el Manolo vam arribar a vendre gairebé quatre milions de discs. Hi ha una part de sort, hi ha gent boníssima que no ven un disc i en canvi gent espantosa que ven molts discs. Va ser un plaer fer aquesta feina plegats i amb en Manolo érem amics i ho hem continuat sent des de què ens vam separar i hem col·laborat en diferents coses. Però també guardo bons records de la meva carrera en solitari.

Després de 10 anys de tocar en grup, no es va sentir molt sol a l’iniciar la seva carrera en solitari?
No. Van ser 10 anys molt intensos i va ser un plaer plegar. El primer any després de plegar me’l vaig passar a la platja prenent el sol, que era una cosa que no feia des de feia 10 anys. I vaig fer moltes coses que abans no podia fer, com comprar-me una moto. Després vaig començar a fer discs, com Cançoner electromagnètic, que m’agrada molt i en el que no vaig deixar entrar a ningú a l’estudi, només la meva filla que tenia tres anys.

Darrerament ha tornat amb Manolo García i ha fet reviure al components de los Burros. Com va anar tot plegat?
El començament d’aquesta operació va ser molt curiós. Jo tenia al garatge de casa unes caixes amb unes cintes de El último de la fila de l’any 1995. Tenia 14 concerts gravats en multipista i un dia amb el Manolo vam dir que hauríem de provar el material, si encara sonava. Vam aconseguir que funcionessin i vam començar a mesclar cançons i ens vam començar a esvalotar a l’estudi i ens ho vam acabar passant molt bé. No va ser una operació comercial, més aviat va ser una operació de plaer, que va acabar amb vuit mesos de feina, de concerts i hem editat un material nou, molt ben treballat, amb cançons inèdites de El último de la fila enregistrades en directe en diferents concerts. Hi ha també un disc nou de Los Burros i un disc nou de Los Rápidos.

Fa pocs dies ha presentat el seu novè disc anomenat Ós bipolar, perquè aquest títol?
És un títol ridícul. Però els discs han de tenir títol i de fet els meus discs tenen títols bastant ridículs, com Matem els dimarts i els divendres, La Terra és plana o Hoquei sobre pedres. Tenia la cançó que dóna nom a l‘àlbum a mig fer, i veient un documental a la BBC, sobre milionaris anglesos, una de les milionàries ensenyava el seu pis i tenia un Ós Polar dissecat a la sala i va dir: “aquest es diu Bipolar”. Em va fer molt riure i a partir d’aquí se’m va desencallar la lletra i li vaig posar Ós bipolar.  

Com definiria aquest darrer treball?
És un disc boníssim [somriu]. És més que acceptable [torna a riure]. És un recull de cançons com les que faig jo, però és un disc especial, que comença una nova etapa. És un disc diferent i amb el que he tingut la sort de poder-hi treballar durant quatre anys, a diferència amb els altres discs que estic una any o any i mig. Els meus amics m’han ‘liat’ amb tantes coses que aquest disc l’he anat fent a tongades, fet que li ha donat més aire i hi he treballat amb molta il·lusió i entusiasme. A mi personalment m’agrada, però no sóc qui per avaluar la meva feina.

De fet, en el seu darrer disc Manolo García col·labora en un dels seus temes?
Sí, participa en la cançó Roda el món. El disc es va anar fent en paral·lel amb el projecte amb en Manolo i tard o d’hora havia de passar i hi va posar la veu. És una cançó que ha quedat molt bonica.

Quimi Portet
Portet, en la sava visita a Sabadell. Autor: David B.

Tinc entès que tot i ser vigatà, te una estreta relació amb Sabadell, és així?
Sí, moltíssima. Des de sempre he tingut molts amics a Sabadell, hi he passat alguna temporada, hi he vingut a veure amics. És una ciutat que m’agrada. Una curiositat és que en el disc Viatge a Montserrat, vaig fer una cançó humorística que es diu Sabadell, que no pretén res. L’hem vingut a tocar a l’Estruch amb un públic molt entregat i hem fet performances molt divertides. Estic en deute amb el públic sabadellenc, m’encanta venir a tocar i m’encanta tocar-la en les meves gires perquè la gent embogeix al sentir la cançó Sabadell.

El proper divendres actuarà al Festival Embassa’t com a un dels caps de cartell, en teniu ganes?
En tenim moltes ganes. Serà el sisè concert de la gira. Serà genial venir a actuar al Festival, ja que hi haurà un ambient increïble en un espai meravellós. Encantats de venir a tocar. Actuar a Sabadell, per nosaltres és tocar a casa. Jo sóc vigatà, també barceloní. De fet quan sóc a Barcelona dic que sóc vigatà i quan sóc a Vic dic que sóc barceloní –per fer-me el xulo- i potser al final resultarà que sóc sabadellenc. Els sabadellencs naixem on volem, no?

Què trobarà la gent que s’acosti a l’Embassa’t a veure el vostre concert?
Doncs ens trobarà presentant les cançons de l’Ós bipolar, però aprofitarem per tocar cançons dels anteriors vuit discs. Quines tocarem? Doncs les que ens vingui de gust tocar. En aquest sentit som una miqueta d’art i assaig, i toquem el que ens ‘surt dels pebrots’, de vegades no t’ho planteges, però ens ho passem bé. No crec que ningú vingui enganyat a veure’ns a un concert.

Foto portada. Quimi Portet. Autor: David B.

Comments are closed.