‘Tast de cultura’: Aleix Saló: viatge satíric a Europa

  • El conegut dibuixant de Ripollet va col·laborar amb el desaparegut diari gratuït Més Sabadell.

  • A Euromalson busca la desapareguda classe mitjana europea després l’èxit de Simiocracia i Españistán.

L’Aleix arriba puntual a la cita amb iSabadell, somrient i disposat a explicar l’èxit aconseguit aquest últims temps. Sembla molt més jove i el seu estil proper, amistós i implicat obre la porta a un món de caricatura, sarcasme i d’intent d’explicació del perquè ens trobem ara en aquesta crisi tan convulsa.

L’autor del llibre Españistan: este país se va a la mierda, convertit des de l’inici en un vídeo il·lustratiu amb més de cinc milions i mig de visites, va néixer a Ripollet al 1983, va fer estudis d’arquitectura i des del 2000 publica vinyetes en premsa, destacant el seu pas per MésSabadell on, d’una manera molt punyent estirava de les orelles a polítics locals. La seva especialitat era bàsicament il·lustrar les relacions de poder, caricaturitzant-les al màxim amb un dibuix de traç senzill, amb blanc i negre, però d’una ferma consistència que els fa peculiarment salonians.

Després de romandre tres anys a Sabadell, treballa a la publicació Directe.cat on desenvolupa amb èxit la tasca d’humorista i dibuixant retratant l’actualitat en forma de sàtira. Després d’Españistán, publica al 2012 Simiocracia on resumeix de manera entenedora i divertida la crisi que pateix Espanya des del 2008, comparant els nostres dirigents directament amb simis i on queda palesa la seva gran ineptitud per a solucionar una situació que patim tots.

Una de les il·lustracions de Saló al 'Més Sabadell'.

Però l’Aleix no para i fa un parell de mesos ens ha sorprès amb Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana, en edició catalana i castellana on expandeix la seva visió econòmica i sociològica cap a les fronteres d’Europa, i on, magistralment, ens fa coneixedors de la veritable creació d’aquest “monstre” que anomena “frankensteinià” i que és el culpable d’aquest malson que ens ofega. Segons l’Aleix, hi havia una manca de relats satírics europeus i ell vol ocupar aquest espai. El llibre, que viatja enrere fins el Neolític per tal d’entendre l’actualitat, fa especial esment a les relacions Nord-Sud i sorprèn amb una molt acurada recerca històrica i on recorda que el terme “Europa” surt per primer cop a un còdex musulmà i on, per si no quedava prou clar, es referma en el convenciment que Europa va néixer a partir d’idees religioses i en contraposició als musulmans.

En l’entrevista concedida a iSabadell, l’Aleix Saló explica que ens trobem immersos en una pel·lícula de terror, on l’intent de fusionar economies tan diverses, amb mercats econòmics tan dispars, amb el nord molt rigorós i el sud poc estalviador, amb tensions monetàries i amb la incapacitat de crear una sola política econòmica, fan que aquest monstre vagi caminant a les palpentes donant-se cops i aixecant-se sense tenir un rumb clar i concís.

Segons Saló, no se sap si acabarà morint però en aquest camí erràtic queden encara moltes sorpreses. De fet, és clar que hi ha xantatge cap a països que no compleixen, però, segons ell, la sortida de l’euro i d’Europa encara és més aterradora i perillosa i proposa com a possible solució la capacitat recaptatòria de la Unió Europea, creant una caixa comuna a tots els països. A més, destaca que cal donar més poder al Parlament Europeu, que els ciutadans veuen llunyà i poc efectiu. És precisament per això que l’Angela Merkel ha omplert el buit de poder del qual no disposen les institucions europees i de moment ningú no és capaç d’invertir aquesta situació. Semblaria que François Hollande podria capgirar o almenys ser l’esperança de la socialdemocràcia europea, però les lluites de poder i la pressió del Banc Central Europeu faran que, de moment, aquest enginy europeu ni es consolidi ni s’acabi, quedant en un punt mig que no plaurà ningú.

Pel que fa als projectes de futur de l’Aleix Saló i després del seu exitós pas per la Feria del Libro de Madrid, confessa que vol continuar treballant amb el tema europeu, creant una sèrie, un vídeo o el que calgui perquè cal ser relatat tot allò que vivim en l’àmbit europeu, de manera satírica i amb format còmic. També es mostra interessat en potenciar un canal de Youtube en diverses llengües, doncs ja han mostrat interès en els seus treballs fora de les nostres fronteres. La seva última publicació, Euromalson podria traduir-se pròximament al grec i al portuguès.

Després de més d’una hora de conversa, l’Aleix ha deixat clares les seves opinions i els seus reptes. S’acomiada amb un somriure que no ha deixat aparcat en cap moment i amb un optimisme elegant, educat i particular que demostren que estem davant d’una promesa de l’humor satíric, del sarcasme i de la ironia i que, malgrat la seva joventut ja és un referent al nostre país. Esperem que aviat també ho sigui a aquesta mena de puzzle anomenat Europa.