Foto portada: Cristina Pardo, prop de l'Estruch, fa uns dies. Autor: J.A.

‘Tast de cultura’. Cristina Tiana: “El teatre és la meva passió”

Alegre, simpàtica i molt decidida, Cristina Tiana, 22 anys, enceta una nova vessant teatral amateur dirigint Carpe diem, adaptació de la famosa novel.la El club de los poetas muertos que anys més tard va ser un èxit al cinema.

S’estrena el dissabte, 21 de novembre a les 21 a l’Estruch. Parlem amb ella sobre el teatre uns dies abans.

De quina manera neix la idea de dirigir una obra de teatre?
Jo vaig començar de ben petita a fer teatre a l’escola, amb quatre anys, de manera que ha format part de la meva personalitat des de sempre. Fa uns sis anys és quan m’hi dedico de manera amateur passant, per aquest ordre pel Centre Sant Vicenç, pel Ciervo, per la companyia Escena i finalment ara m’hi trobo a Kakaiba on he desenvolupat diversos papers com a actriu amb excel·lents obres com Terra Baixa, d’Àngel Guimerà i Plastilina, de la Marta Buchaca. Sempre he estat molt curiosa i mentre actuava observava els diferents espais, els altres actors, l’enllumenat… De manera que em picava la curiositat de ficar-me dins d’una obra al complet. A més, l’arribada a les meves mans de l’adaptació de la novel·la escrita per Nancy H. Kleinbaum feta per Joan Gallart, em va empènyer a fer aquest pas amb el que estic molt il·lusionada i penso que ha sortit prou bé.

Com veus el món teatral a Sabadell?
Jo el veig molt viu, però sempre en els teatres que ja existeixen. Hi ha espais que podrien aprofitar-se per donar a conèixer les noves companyies però, com dic, els que hi ha són patrimoni de les entitats que programen les seves pròpies obres. L’opció de fer bolos és positiva i interessant perquè comparteixes experiències amb gent nova, visites llocs diferents i et dones a conèixer però sempre agrada actuar a la teva ciutat. Molts ajuntaments estan encantats d’obrir els seus teatres a companyies foranes, mentre que a Sabadell és difícil trobar espais per actuar-hi ja que són monopolitzats per dues o tres entitats amb programació estable.

Com valores des del teu punt de vista el públic que va al teatre a Sabadell?
La gent té com a punt de referència teatral Barcelona, potser perquè ara estan molt de moda els musicals. La diferència es troba principalment en el fet que a Sabadell tot el teatre que es fa es amateur i el públic n’és conscient d’això. Per tant és força familiar i tradicional, basant-se gairebé en exclusiva en el boca a orella, que és molt important perquè s’hi acosti gent nova. Al no haver-hi competència professional-amateur, el públic sabadellenc ve a veure allò que es fa a casa i que algú li ha dit que està bé.

T’hi veus dedicant-te d’una manera professional a la direcció teatral?
No (riu). Jo he estudiat pedagogia i és el que m’agrada. M’apassiona el món de l’educació i vull tenir les dues vessants al meu cap. De fet, l’una no és incompatible amb l’altra però cal tenir en compte que és la primera obra que dirigeixo i és massa aviat per plantejar-me el meu futur.

Explica’ns una mica Carpe Diem i les diferències que podem trobar amb la pel·lícula.
Està basada en la novel·la “El club de los poetas muertos” de l’escriptora Nancy H. Kleinbaum i tracta de la vida a una escola on els seus lemes són la tradició, la disciplina, l’honor i la grandesa. L’arribada d’un professor de literatura amb metodologies diferents fa que xoquin amb aquest principis perquè ell intenta que els seus alumnes pensin per sí mateixos i segueixin els seus somnis. Pel que fa a les diferències amb la pel·lícula, és bàsicament que a l’obra hi ha nois i noies a la classe, mentre que a la novel•la es tracta d’un internat masculí. També hem incorporat elements més moderns, com ara els mòbils, per actualitzar-la i perquè el públic més jove s’hi sentís més identificat. A nivell de direcció, des del principi tenia la idea que era important comptar amb la complicitat dels actors i actrius, de manera que se la poguessin fer seva i que no fos només un projecte meu. És realment una obra construïda entre tots. Us esperem a tots el dissabte, 21 de novembre a les 21 hores a l’Estruch.

Foto portada: Cristina Tiana, prop de l’Estruch, fa uns dies. Autor: J.A.