Un dia després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arxivi de forma provisional la investigació sobre els viatges en AVE de l’exdiputada Montserrat Capdevila, la que va ser regidora a Sabadell durant 14 anys ha passat a l’atac.
L’exdiputada i exregidora socialista Montserrat Capdevila assegura que la interlocutòria del magistrat Carlos Ramos deixa palès que “s’ha produït una investigació il·lícita i una vulneració dels meus drets fonamentals”. Una vulneració que el magistrat atribueix a males pràctiques policials (més info: ‘Una mala pràctica judicial fa arxivar el cas contra Montserrat Capdevila‘).
Però l’exregidora i exdiputada també assenyala “l’assetjament polític”. Hi posa noms: “Entesa per Sabadell, EUiA, la CUP, etc. agrupats en una pretesa plataforma ciutadana”. Capdevila es refereix a la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que exerceix l’acusació popular al cas Mercuri. L’entitat va ser formada l’any 2013 per les següents formacions, a més de per persones a títol individual: ICV, EUiA, Entesa, CUP i Esquerra Republicana. Compta amb l’assessorament de l’Associació Lliure d’Advocats de Catalunya (ALLAC). L’exdiputada manifesta el següent:
Durant aquest temps he patit un assetjament polític per part dels partit Entesa per Sabadell, EUiA, la CUP, etc. agrupats en una pretesa plataforma ciutadana que resulta intolerable i inacceptable en termes de dignitat ja que han tingut l’indissimulat propòsit de buscar el meu descrèdit i fins i tot la meva destrucció política i personal”.
L’exdiputada manté que, a l’espera que el sobreseïment de la causa passi a ser definitiu, la interlocutòria confirma el que va dir quan va ser imputada, fa més d’un any i mig.
Segona imputació
Capdevila manté una segona imputació en el cas Mercuri. Fa pocs dies va ser cridada a declarar als Jutjats de Sabadell (més info: ‘Imputada de nou l’exdiputada Capdevila‘ i ‘Capdevila reconeix haver atès a Melquíades Garrido‘). “Confio plenament en la justícia i que la causa encara oberta s’aclareixi ben aviat, amb el convenciment que no he comès cap delicte ni il·legalitat ni en aquest cas ni en cap altre”, ha assegurat a iSabadell.
La Sra Capdevila hauria de considerar que no està en condicions d’acusar d’assetjament polític a la Plataforma SBD LC ni de menystenir-la pel fet d’exercir legítimament l’acusació popular en el conjunt del cas Mercuri.
Recordar-li també que és la persona menys indicada per acusar a ningú de buscar-li la destrucció política, perquè al marge del sobreseïment provisional d’aquesta peça, existeixen suficients indicis d’haver comés un presumpte delicte de malversació fons públics per fer un ús indegut de la tarja del Parlament de Catalunya per fer viatges privats nocturns a Madrid, tal i com ella mateixa va reconèixer i per aquest motiu va retornar els diners al Parlament.
Recordar-li també que està imputada per tràfic d’influències en la peça 21 del cas Mercuri.
Unes imputacions que, cal recordar a la sra. Capdevila, no les ha determinat la Plataforma SBD LC, sinó la jutgessa instructora del cas en base els indicis delictius que disposa.
La dignitat comporta prudència i silenci. Sembla però que no és el cas de la Sra. Capdevila
Parece razonable lo que decís. “prudencia y silencio”.
De hecho ya lo hace… el silenciar cuanto no le conviene y sigue en espera del resultado judicial.
No obstante… el “assetjament polític inacceptable” es muy posible que lo padeciera, y considero bastante difícil el guardar silencio cuando otros dan los “indicis delictius” como seguridades para la descalificación o difamación… y por lo que me respecta, ignoraré hasta el final que relación tanga con la “dignidad” el que deba o no guarde silencio el/la por ahora imputado/a.
Si todo concluye en la separación de la gestión pública, sea por las sentencias o los votos ya expresados, de quienes gobernaron SBD como una… satrapia, diria que bien está lo hecho.
Pero con frecuencia hay quien Afrenta, Befa, Calumnia, Difama, Engaña, Fabula (y cuantas exprexiones se deseen siguiendo con todas las letras del abecedario)… y dada la soberbia en su función inquisitorial y los actos nada inocentes a los que motiva a terceros, por la excitación de pasiones que suscita ese proceder, no me extraña que los así acusados lo consideren y padezcan como un “assetjament polític inacceptable”.
De hecho, el acusador merecería ser encausado cuando no se prueban aquellas insidias que resultaran ser gratuïtes y a las que ha dado toda suerte de difusión. La democracia reclama la denuncia y sanción del abuso, pero también, en justo equilibrio, la sanción y descalificación pública de quien calumnia. ¿Es ese el caso?
Sinceramente, lo ignoro. Por lo que pueda haber participado quien escribe en “la lapidación” o en la “observación morbosa de quien lapida”… solo diré que no tiraré hoy ni la primera piedra ni ninguna otra en esta ronda. Aprovecharé el tiempo para reflexionar, pues mi única neurona masculina no me dija hacer tantas cosas a la vez.
Salud
Que es pagui els viatges d’ “oci” personal a Madrid amb el Capo ella soleta!!!!Que els hi hem pagat tots els catalans!!!