-
Convergència apel·la a ERC a escollir entre un govern “d’esquerra radical o sobiranista”.
-
Recorden que per canviar l’alcalde també cal el seu vot. “Ens necessitem tots”, diu Rossinyol.
“Esquerra torna a tenir la clau del govern. Esperem que ara l’encertin”. El portaveu en funcions de CiU a Sabadell, Carles Rossinyol, recordava així el paper de frontissa que els republicans van tenir en la formació del primer govern tripartit a la Generalitat, l’any 2003, i li atorgava de nou la mateixa funció, dotze anys després però ara a escala local.
I és que Convergència i Unió considera que Esquerra Republicana té la clau per definir el futur govern de Sabadell. Al parer de CiU hi ha dues opcions: formar un govern amb dotze regidors “d’esquerra radical” amb Unitat pel Canvi (hereus d’ICV-EUiA i Podemos) i de la Crida per Sabadell (el mateix de l’Entesa i la CUP) o per una altra banda formar un govern sobiranista entre CiU i ERC, al que Rossinyol creu que s’hi podria sumar la plataforma Guanyem Sabadell, amb dos regidors, i liderada per la portaveu en funcions d’EUiA a l’Ajuntament, Marisol Martínez.
En tot cas, Rossinyol exhorta Esquerra a prendre una decisió, urgent, en el benentès que se senten exclosos des del primer dia d’un possible però ja descartat govern de 16 regidors formats pels quatre partits següents: Unitat pel Canvi, Esquerra, Crida per Sabadell i CiU. Un executiu ampli, amb majoria absoluta, a qui Unitat pel Canvi i la Crida per Sabadell han tancat les portes per la presència de CiU. “Ens han vetat des del primer dia”, s’ha queixat Rossinyol. “La ciutadania va encomanar un canvi a quatre forces polítiques però només ens hem trobat criteris excloents, prejudicis, i la impossibilitat de fer un govern de consens”, manté Rossinyol.
I l’alcalde?
Ara la federació nacionalista recorda que, tot i que hi hagués un govern d’esquerres, aquest tindria minoria i caldrà pactar el nom de l’alcalde amb ells o amb Guanyem Sabadell. Calen com a mínim 14 regidors a favor el proper dissabte 13 de juny. Si no hi ha acord, serà alcalde el cap de llista de la forma més votada, Josep Ayuso, del PSC. “Hores d’ara, és una lamentable possibilitat”, reconeix Rossinyol, qui recorda sobretot a la Crida, Unitat pel Canvi i la Crida que “ens necessitem”. El portaveu convergent manté que “a les eleccions només va guanyar la voluntat de canvi però no va guanyar ningú més”. “Als qui volen fer un govern d’esquerra radical els diem que haurien de saber que serà alcalde també qui CiU i/o Guanyem vulgui. No ens poden excloure de les meses de negociació i dir-nos qui és l’alcalde que hem de votar”, ha dit el regidor electe i diputat, Toni Font, per acabar.
Tota opinió és legitima, només faltaria, però s’ha d’anar en compte a dir segons què. No formo part de les comissions de negociació entre les candidatures i per tant opinió des del coneixement diferit, però penso que ningú ha “vetat” a CiU a l’hora de formar govern.
La ciutadania va votar el què va votar i amb el seu vot va donar un considerable marge de confiança a les diferents opcions d’esquerres i és des d’aquesta realitat que cal posar damunt la taula de converses els continguts adequats per donar compliment a aquesta confiança ciutadana: assolir un govern d’esquerres.
Per tant no és que es veti o es margini a algú, sinó que es tracta de sumar els esforços necessaris entre les forces que tenen una major coincidència programàtica per a poder aplicar unes polítiques d’esquerres, d’acord amb aquest missatge majoritari de la ciutadania.
En aquest mateix sentit penso que és fals situar el dilema entre haver de triar un govern d’esquerra “radical” o un govern sobiranista. Tot i que les candidatures clarament sobiranistes com ERC i La Crida van tenir un suport important, aquest no ha estat majoritari. En canvi sí que ho estat el d’esquerres. Ara bé, de ser certa la vostra tesi qui tindria la clau de la legitimitat de governar seria La Crida que té l’adn d’esquerra “radical” i sobiranista.
Dit això, la meva opinió absolutament personal és que CiU ha de jugar el seu rol en la reconstrucció de la ciutat i per tant després de facilitar la investidura al nou govern d’esquerres, el nou govern ha tenir a CiU com a soci preferent extern.
La candidatura de los cangrejos, que van “patrás” en vez de “palante”. Qué hacen todos estos perdedores que no han dimitido aún y encima quieren meter con ellos a la Marisol, conocida revienta grupos.
Soc votant de CIU i encara que vaig estar a punt de no fer-ho a Sabadell, finalment vaig tornar a votar el mateix.
Voldria dir un parell de coses. És cert que no comença bé la legislatura. Els sectarismes de la Crida i la coalició de unitat fan molta mala olor.
No ha hagut cap partit guanyador , perdonin però no. Quatre forces han quedat empatades amb quatre regidors, i amb diferències no rellevants. L’Alcalde doncs hauria de ser el de més consens.
No es pot demanar consens per votar l’Alcalde i dir pestes d’aquells que t’han de votar. No s’ha vist en lloc.
No obstant el posicionament de CIU Sabadell em sembla lamentable.
Em pregunto que pinta CIU postulant als dos regidors de Guanyem els quals van sorgit a darrera hora i per la porta fosca del seu partit?
He sentit coses que no m’agraden en les darreres hores.
Sabadell requereix estabilitat, serenitat i capacitat de diàleg i sobretot no poden haver maniobres en mig de la legislatura.
No m’agrada Carles Rossinyol aquestes propostes que fa CIU Sabadell, em generen molts interrogants.
Molts votants de CIU volem a CIU al govern de la ciutat, crec que fora el millor per tothom, però alhora volem, em penso, serietat i transparència, i una bona justificació de la proposta que es fa.
Senyor Manel Calvet,
Jo no sé qui és vostè per dir que hi ha partits què fan pudor. L’únic partit què fa pudor és el P.S.C.
Però posats a diferenciar, pensi en el cas Pujol, el cas Palau, el cas … això sí que fa pudor. Corrupció total i permanent a CiU. Tanta que els jutges els han embargat 15 seus socials. Ja no vull esmentar persones què fa poc teníen com a horitzö les tres banderes; requetés, falange i roji-gualda. Per tant, senyor Manel, respecti els altres . Els de CiU també fan pudor, com els “socio-listos”.
Respecte a Guanyem Sabadell (Marisol) les males llengües parlen d’una financiació de la seva campanya per part de CiU amb l’objectiu de trencar les esquerres . Jo no ho sé. Si ara Rossinyol li demana suport … què hi farà la Sra. Marisol? Donar-li suport -com és lògic-.
Salutacions a la penya.
Crec que CIU ha d’estar també al govern, no obstant Rossinyol hauria de dimitir, està contaminat i ara sols li mou el seu tema personal.
Guanyem Sabadell és una estafa i un risc en potència . Que estigui al govern o no Guanyem tampoc és el més important, no obstant que dimiteixi Marisol Martinez i dongui pas a un altre persona sense la seva carrera arribista és important per la tranquilitat i la credibilitat del govern.
Jo també crec que CIU ha d’estar també al govern, i la dimissió de Rossinyol és imprescindible, està contaminat i ara sols li mou el seu tema personal, ha perdut el seu càrrec a la Diputació no podrà repartir xecs a les entitats, que vist el resultat no li ha servit de res. CIU ha perdut un regidor, malauradament la Sra Roig molt valorada i apreciada per totes les entitats del tercer sector,jo formo part d’una d’elles, desconec la nova regidora però ocupar el lloc de la Sra Roig a la ciutat ho tindrà complicat. Sr Rossinyol, sóc votant de CIU però no de vosté, plegui d’una vegada i dediqyuis al que sap fer a la Sindicatura
Después de tantas expectativas no satisfechas yo veo la situación de la siguiente manera:
1.- Hay tres partidos perdedores, el mayor perdedor es el PP que pierde 2/3. de sus regidores, luego el PSC que pierde 8/13 y por último CIU que pierde 1/5 de sus regidores.
2.- Hay tres partidos ganadores que por orden son: la ERC que gana un 400 por ciento sobre su base d partida que era 0, CIUDADANOS que gana un 300 por ciento sobre su base de partida que también era 0, y por último la CRIDA que gana un 100 por ciento sobre su base de partida que era 2
3.- IVC EUIA, a pesar de lo que algunos creen, pierde la mitad de sus regidores, un 50 por ciento, teniendo en cuenta que partían de 4 en la anterior legislatura, con el agravante de que se les ha metido dentro el caballo de Troya de Podemos que más pronto que tarde acabará dando la puntilla a la coalición.
4.- Por último tenemos Ganemos si se puede que no constituye un proyecto político a medio y largo plazo, sino un proyecto personal de sus impulsores, proyecto que como empieza y acaba en ellos mismos se ofrecerá (ya lo está haciendo) al mejor postor.
SOLUCIÓN. No hay solución. Se avecinan cuatro años imposibles llenos de golpes de mano para hacerse con cuotas de poder y de presencia en los medios, con la ciudad en caída libre, con lo que se perderá el tren de la recuperación económica que otras ciudades (Terrassa p.e) sí aprovechará. Mientras tanto nigún perdedor dimite, ni ningún marrullero se va.