Després de diverses dècades de militància a ICV, Carme Garcia va deixar la formació ecosocialista fa uns mesos. Aquest dilluns ha fet públic el seu suport explícit al candidat d’Esquerra Republicana, Juli Fernàndez, qui desitja que sigui el proper alcalde de Sabadell.
L’exportaveu d’ICV a Sabadell entre 2007 i 2014, la persona qui va dur a Anticorrupció la denúncia que donaria lloc després al cas Mercuri, vol que Sabadell passi pàgina i creu que la millor opció és el candidat republicà..
Vostè va fer públic el seu comunicat aquest dilluns. Quina ganivetada ha donat al partit on ha estat més de mitja vida, no?
Al contrari. És el camí que crec que cal agafar. Tots els polítics haurien d’actuar així. Has d’estar als partits i als projectes mentre te’ls creus i mentre creus que tens un paper en el projecte. El problema és que els partits en general estan en mans de persones que ja no creuen en el projecte, però mantenen el lloc. I això sí és una ganivetada. La gent que està en els projectes sense passió, sense creure en el projecte i sense orgull de pertànyer és gent que fa mal al partit. Però quan dones la cara i marxes, crec que és un acte d’honestedat amb el partit i amb tu mateix.
No tothom ho veu així.
És perillós que deixar un partit continuï sent un drama en una societat en que tots acceptem amb més facilitat que res és per sempre i que es pot canviar de parella, amistats o fins i tot de religió. Jo tinc la mateixa ideologia de sempre, la mateixa que quan vaig començar al PSUC amb 16 o 17 anys. Però he canviat i el partit també. I molt. Quan això passa el més honest és marxar, com he fet.
Carme Garcia busca una cadira a Esquerra?
La resposta fàcil i que agradaria a alguns interessats seria que sí. I a més ho entenc. Seria menys greu per ells que jo em mogués per una cadira. Però no és així. Jo no agafaré el carnet d’Esquerra ni entraré al partit. Ni a Sabadell ni fora. El meu procés de vida política dins les institucions, formant lloc de candidatures, el dono per acabat. I ho faig amb satisfacció. Tinc 38 anys cotitzats, una edat, una experiència, i només 12 estan cotitzats com a càrrec electe. He tornat a la meva vida laboral, sóc funcionària a l’ajuntament de Sabadell i estic satisfeta. Juli Fernàndez no té cap compromís amb mi. Ho sap i li he dit. Ell és completament lliure. Però crec que encara puc ser d’utilitat difonent un missatge positiu per mobilitzar la gent.
Què veu en Juli Fernàndez i el seu equip que no veu en altres?
Per deformació potser m’he agafat totes les llistes i he mirat els seus membres. Els programes són importants però les persones són qui tira els programes endavant. Veig que l’equip d’Esquerra està format per persones que sento normals, amb qui es pot dialogar, preocupades per la ciutat, gent que vol aprendre, gent compromesa i persones amb inquietud. No estan per sobre del bé i del mal, no són polítics amb tics i tenen una gran qualitat humana. Veig que Juli Fernàndez ha sabut escollir un bon equip, he vist capacitat de diàleg i consens, de poder fer de pal de paller. I a Sabadell caldrà molt diàleg i molt consens. A més, venen molt renovats, han estat fora de l’Ajuntament.
El fracàs del 2011 els enforteix el 2015?
Sí. Han fet una travessia del desert i s’han enfortit. Crec que és la candidatura amb gent més capacitada i sobretot amb gent normal, com tu i com jo.
Vostè va protagonitzar tant al 2007 com al 2011 converses fracassades per unir l’esquerra. Com valora el procés actual, amb més candidatures i més problemes interns que mai.
Quan vaig deixar l’acta de regidora, fa un any, ho vaig fer per facilitar l’entesa de les esquerres i de progrés. No ha estat possible un cop més. Vaig veure amb esperança la proposta de Sabadell Guanyarà i em vaig mantenir en silenci i al marge. Ells volien sumar i aglutinar diverses sensibilitats: ICV, EUiA, si hagués estat possible Podemos i altres com Procés Constituent. És un error que no s’hagi pogut fer. Els grups que han posat més dificultats ho pagaran d’alguna manera. Vull treure’m el barret amb ells perquè Sabadell Guanyarà va saber retirar-se per evitar més confrontació.
Però després de retirar-se Sabadell Guanyarà, ha sorgit una nova candidatura: Guanyem Sabadell- Sí se puede.
No tothom ha jugat net. El que ha passat no té antecedents.
Ha sortit una candidatura que juga a la confusió amb els noms, impulsada per la coordinadora local d’EUiA [Marisol Martínez]. Se’m fa difícil entendre que la coordinadora d’un partit munti un partit per fer la competència al seu. Això està passant a Sabadell. I està passant amb el silenci de qui hauria de sortir públicament a dir que és intolerable. Hi ha silenci. I el silenci en política sovint és positiu però sovint és una arma de destrucció massiva de la confiança. Si no s’aclareixen les coses, sembla que ja estan bé. Lamento molt els silencis.
El silenci del coordinador nacional d’EUiA, Juan Josep Nuet?
Sí, però també d’ICV, que es veurà perjudicada per tot plegat. El que ha fet aquesta persona [en referència a Marisol Martínez] no m’ha sorprès.
Creu tot aquest enrenou facilitarà que les coses no canviïn a la ciutat?
Davant la disbauxa, i la decepció, es poden fer diverses coses: quedar-se a casa i no votar, votar en blanc o escollir altres opcions. Demano a la gent decebuda de Sabadell que no es quedi a casa. Demano que vagin a votar i dic que hi ha altres opcions. El 24 de maig la ciutadania de Sabadell ha de demostrar que està preocupada per la ciutat i hi ha una gamma important per escollir. Jo dono la confiança a ERC però hi ha altres forces, com la Crida per Sabadell, que podrien ser dignes de la meva confiança. Hi ha projectes i persones pels que val la pena confiar. El que dic és que la gent ha d’entendre que el 24 de maig ens juguem molt i cal agrupar el vot cap aquestes candidatures. O mirem endavant i només mirem el passat per evitar que torni a passar o tindrem un problema d’ingovernabilitat.
