Cinc entitats i els tres partits independentistes (ERC, Junts i La Crida) alerten que la llengua catalana està en una situació “molt crítica” i per això presentaran una moció conjunta al ple del febrer, que serà la setmana que ve. El seu objectiu és garantir l’ús del català a les administracions i evitar que el castellà guanyi terreny en l’espai públic. Àngels Folch, de Plataforma per la Llengua, ha assenyalat els tres factors principals que, segons el seu criteri, han potenciat la llengua castellana en detriment del que defineix com “la llengua pròpia de Catalunya” i la resta d’entitats i partits adherits han apuntat com es podria revertir la situació. Tots ells han denunciat l’incompliment del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana, aprovat l’any 2000, i han reivindicat “reactivar el compromís del govern municipal” en aquest afer.
L’activista i membre de Plataforma per la Llengua Àngels Folch considera que “el govern espanyol té una voluntat explícita de diluir el català i, això, sumat a l’hegemonia dels mitjans audiovisuals sense el suport de l’Estat per preservar la llengua catalana, igual que passa en l’educació, ha enviat el català a la Unitat de Cures Intensives (UCI)”. És per aquest motiu que, juntament amb quatre entitats més (Òmnium Cultural, Llengua i República, l’Assemblea Nacional Catalana a Sabadell i el Consell per la República Catalana) i el suport de tres partits municipals (ERC, Junts i la Crida), Plataforma per la Llengua presentarà una moció al pròxim ple per establir que el català sigui la llengua emprada de manera natural a totes les administracions municipals.
Incompliment del reglament lingüístic municipal
Alhora, la moció també vol exposar i denunciar un seguit d’incompliments del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana per part de l’administració pública (incloent-hi càrrecs polítics i empreses proveïdores) amb l’objectiu d’esmenar-los i reforçar el control “del correcte ús lingüístic”, tant en els actes institucionals com en les publicacions a les xarxes socials. Assenyalen almenys tres espais on no s’ha emprat el català com a llengua principal i, per contra, s’ha optat pel castellà: el servei d’atenció de la Biblioteca Vapor Badia, al servei de megafonia de La Bassa o a les piscines Joan Serra.
“Nosaltres creiem que el català ha de ser la llengua per defecte. Per tant, qualsevol actuació que es faci en nom de l’Ajuntament ha de ser sempre en català. Per què? Perquè és la llengua pròpia de Catalunya, i això vol dir que és la llengua natural del país. És molt clar, tenen la mateixa arrel: català-Catalunya, castellà-Castella”, ha reblat Sever Salvador, de Plataforma per la Llengua.
El missatge principal és que l’administració pública, especialment l’Ajuntament, utilitzi la llengua catalana, que etiqueten de “natural” i “pròpia” a Catalunya, en la seva quotidianitat i no la canviïn pel castellà. Però també denuncien que, en algunes ocasions, s’ha vulnerat el reglament lingüístic municipal, que justament té la funció de preservar el català, i insten a respectar-lo d’ara en endavant. Creuen que una manera de fer-ho seria dotant de més pressupost i de més personal el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell per promocionar l’ús de la llengua. Una de les altres solucions que proposen és iniciar una campanya municipal per informar i conscienciar els ciutadans sobre els seus drets lingüístics i sobre com procedir en cas que siguin vulnerats o recuperar la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana.
Què passarà després de presentar la moció?
Tant si s’aprova com si no, els impulsors de la moció continuaran denunciant els incompliments del reglament lingüístic i no descarten fer-ho a altres instàncies, com a través d’una queixa a la Síndica municipal de Greuges. Tot i això, esperen generar sinergies amb la resta de partits del ple i aconseguir aprovar la moció.
Foto portada: foto de família de les entitats i partits impulsors de la moció. Autora: J. Ramon
