Cultura, habitatge, dinamització econòmica, gestió de residus o la col·laboració entre l’administració i els agents privats han tornat a ser les qüestions més tractades durant la sessió de l’alcaldessa, Marta Farrés, davant el SBD Cercle d’Entitats, en la que ha passat comptes de l’acció municipal del darrer any. La trobada deriva del cicle de debats que es va dur a terme abans de les municipals de l’any 2023. Des de llavors Farrés compareix cada any per rendir comptes davant les entitats.
Farrés ha respost una setantena de preguntes durant dues hores. En relació a l’economia, ha insistit en que “Sabadell va bé”. Apunta que el PIB de la ciutat s’ha incrementat prop d’un 35 per cent des de la seva arribada a l’alcaldia, que les empreses facturen un 10 per cent més que l’any anterior i que les dades d’ocupació ho sustenten: l’atur està en mínims des de l’any 2008 i el nombre d’afiliats ronda els 80.000. El salari mitjà està per sobre de la mitjana catalana. La ciutat guanya població, a un ritme de 2.000 habitants anuals. La majoria venen de Barcelona i el seu entorn. “En molts casos, en contra del que alguns diuen, nous sabadellencs amb poder adquisitiu que reverteix en el comerç i la ciutat”, insisteix. “Anem bé, hem crescut i estem millor”, ha resumit. També ha crescut el pressupost municipal -i els impostos-. Farrés defensa que s’han dimensionat serveis infradotats, com la “neteja”, la “policia” o la “jardineria”.
Pla Ripoll: “respecta la natura”
A menys de 72 hores de la manifestació ecologista en contra d’ampliació dels usos econòmics del riu Ripoll, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha reiterat que el pla respecta l’entorn natural. “No es toca ni un metre de la natura”, ha sostingut: “som absolutament conscients, corresponsables i seria una animalada no entendre que al riu hi ha una part natural que hem de conservar. El que estem fent no té res a veure amb tot això i qui ho digui està mentint perquè estem a un any d’eleccions”, ha assegurat.
HPO en règim de propietat per augmentar el ritme
Pel que fa a l’habitatge, principal preocupació de les entitats, insisteix que cal recuperar l’habitatge públic en règim de propietat. “No tenim un problema de sòl; tenim un problema per finançar la construcció d’habitatge públic”. Fer-lo de venda és l’única forma -diu- per invertir des de l’administració a curt i mig termini ja que es triga massa en recuperar -amortitzar- la inversió d’una promoció de lloguer. “Una promoció de venda es podria amortitzar en dos anys; en lloguer triguem 20 o 25 anys”, ha insistit. “A més a més, l’habitatge en propietat és un factor d’ascensor social”, insisteix. Això sí: l’habitatge públic hauria de ser-ho sempre per impedir l’especulació.
L’Ajuntament preveu construir uns 528 pisos públics abans de 2030. Farrés ha celebrat l’acord amb la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac) per construir 122 pisos de lloguer assequible en sis promocions. Hi confia tant que ha anunciat una segona tongada de promocions en la mateixa línia. “Ens va molt bé perquè ens eximeix del gran problema que tenim: com financem la construcció d’habitatge; ells corren amb aquesta qüestió”, diu. L’Ajuntament cedeix els solars i els pisos van als sol·licitants d’habitatge protegit.
Gestió de residus: la via Donosti
Pel que fa als residus, no li agrada el sistema de recollida porta a porta -poc aplicable a ciutats amb densitat de població elevada- ni el xip obligatori per desbloquejar els contenidors. Però sí el model de Donosti, que va visitar una delegació de regidors fa uns mesos. “Els contenidors tenen un xip però tothom els pot utilitzar. Ara bé, aquells que fan servir l’identificador del xip tenen un descompte en la taxa d’escombraries”, diu. De moment, però, segueix la prova pilot de nous contenidors al Poblenou i Cifuentes. Pel que fa a la recollida de paper i cartró comercial, ha reconegut retards. Es posarà en marxa finalment l’any vinent, segons ha assegurat.
En un altre ordre de coses, Farrés ha apuntat novetats abans que acabi l’any en el projecte de nova seu del Conservatori Municipal de Música. S’ha compromès a fer una exposició pública sobre la globalitat del projecte Sabadell Centre de Cultura, ara pilotat al 100 per cent des de l’administració, tot i que la Fundació Banc Sabadell assumeixi el cost de rehabilitar la Casa Grau i adequar-la. Sobre la negociació per la caserna ha assegurat que “estem en el millor moment dels darrers anys”, sense més concreció. Ha anunciat que l’Ajuntament tornarà a presentar un projecte per Les Termes a la nova Llei de Barris de la Generalitat. Posar en marxa la Ronda Nord permetrà “pacificar” la Gran Via. Això sí: descarta soterrar-la. En un altre ordre de coses, s’ha mostrat favorable a prohibir els supermercats 24 hores i ha assegurat que s’han reduït molt les queixes per plagues des de la posada en marxa de la regidoria específica.
Un centenar de persones han assistit a l’acte, que s’ha dut a terme al Gremi de Fabricants, conduït pel director de l’iSabadell, Jordi de Arriba.
