iSabadell.cat
La UAB ja té la llicència d’obres a l’Artextil

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ja té la llicència d’obres per reformar i rehabilitar la fàbrica Artextil com a centre docent universitari, un dels grans projectes dels darrers anys a la ciutat. La Junta de Govern ha concedit a l’Autonoma la llicència d’obres aquest dilluns. La primera fase tindrà un pressupost de 8 milions, segons va fer públic la UAB en el seu dia. El projecte global de la UAB es pressuposta en prop de 12 milions, segons avança Ràdio Sabadell.

Segons va avançar l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en la darrera trobada amb SBD Cercle d’Entitats les obres han de començar aquest estiu, sigui abans o després de les vacances d’agost. L’Ajuntament va comprar l’edifici per 3,2 milions d’euros l’any 2018 i el va cedir de forma gratuïta durant 50 anys a la UAB. A més l’any 2022 es va aprovar una subvenció de 4 milions d’euros per encarar les obres de rehabilitació.

Simulació d’una aula. Font: UTE Tomàs Morató & Vivas Arquitectos Barcelona SLP / cedida
Simulació d’una aula. Font: UTE Tomàs Morató & Vivas Arquitectos Barcelona SLP / cedida

L’Ajuntament cobrirà amb aquesta subvenció extraordinària la meitat del cost de la primera fase, que la UAB va quantificar en 8 milions el juny de 2024, quan va presentar el projecte i va convocar el concurs en forma de licitació, que ara ja ha rebut la llicència d’obres. El pressupost total, però, s’enfila fins els 11,9 milions, segons ha avançat Ràdio Sabadell. La Generalitat i la UAB hauran de finançar la resta de l’operació. Caldria sumar-li els 800.000 euros que va costar pacificar el carrer de Quevedo generant una plaça interior al recinte.

Campus de Ciències de Vida i de Salut

L’Artextil ha de ser l’epicentre del que fa 20 anys es va dir Gran Via Digital o el que en temps més recent va ser batejat per l’extinent d’alcaldessa Lluís Matas com el “rectangle del coneixement”. Es tracta d’aprofitar la presència d’actius importants a la Gran Via, des de l’Aeroport al sud al Parc Taulí al centre, passant per l’ESDi, el campus de la UAB a Covadonga, l’Artextil i la caserna de la Guàrdia Civil.

Simulació de l'entrada. Font: UTE Tomàs Morató & Vivas Arquitectos Barcelona SLP / cedida.
Simulació de l’entrada. Font: UTE Tomàs Morató & Vivas Arquitectos Barcelona SLP / cedida.

La previsió de l’Autònoma és tenir enllestides les obres al llarg del curs 2027-2028. El primer pas serà instal·lar l’alumnat del Grau d’Infermeria, un centenar de persones, que ja comparteixen aules amb els de Medicina a la Unitat Docent de la UAB a l’hospital de Sabadell. Posteriorment, es plantejarà el trasllat de l’alumnat de Medicina. A la llarga, s’ha deixat la porta oberta a un nou Grau de Fisioteràpia. En paral·lel, la UAB preveu tenir espais d’incubadora a mode de coworking, formació continuada del Parc Taulí i fins i tot diverses branques de formació professional.

A la nau principal s’hi ubicarà el programa formatiu. Als antics despatxos i oficines hi haurà la part administrativa. A la torre annexa, l’antiga sala de cosidores, hi haurà un viver d’empreses i espais de recerca. L’equipament tindrà un espai de plaça interior, perquè cal garantir la integritat del complex.

Artextil

L’Artextil va ser la catedral del tèxtil al Vallès. Va ser construïda als anys 40 del segle passat per l’empresari Josep Garcia-Planas, qui la va encarregar a l’arquitecte racionalista Santiago Casulleras. Bona part de l’edifici està protegida. Durant mig segle s’hi van teixir per a tot el món les millors teles de moda masculina. L’empresa va deslocalitzar la seva producció, malgrat mantenir-hi el centre de disseny i les oficines, fins que es va traslladar a unes altres instal·lacions, a la carretera de Terrassa (on hi ha el gimnàs QWellness).

Vista aèria d'Artextil SA (1956), el gran projecte de Garcia-Planas.
Vista aèria d’Artextil SA (1956)

Una part de la nau es va vendre a la immobiliària del Banc Sabadell, Solvia, en una operació aprovada en l’apogeu del boom immobiliari (2008). En aquell moment, l’Ajuntament es va quedar el 30 per cent de la nau. D’aquella operació n’ha sorgit un gratacels del qual se n’està acabant la construcció. Durant el govern quatripartit l’Ajuntament va comprar un 40 per cent addicional de la nau, garantint la protecció del 70 per cent del complex original. L’equipament que s’ha salvat té una superfície d’uns 7.600 metres quadrats.

Comparteix

Icona de pantalla completa