Salvador Illa va complir el 8 d’agost un any com a president de la Generalitat. Ara acaba de començar el seu segon curs polític al timó del govern català. En clau local, l’arribada del president socialista va obrir una alineació entre els governs municipals de Sabadell i el català. Per una banda havia de facilitar l’entesa i l’encarrilament de qüestions pendents; per l’altra aixecava l’exigència en moltes de les qüestions encallades a la ciutat. Sobre la taula projectes com la Ronda Nord / B-40, els barracons escolars, el Parc de Bombers, la construcció de la primera residència pública, el pol universitari a la Gran Via o l’estat de la sanitat pública.
Poc abans de les vacances d’estiu es va col·locar la primera pedra de la residència del sud. Oxigen per una reclamació que s’allarga més de dues dècades i que ara ja és més que un render o una maqueta. La residència s’està construint. D’acord que en serà la primera, que no arribarà al centenar de llits, i que no solucionarà -ni de lluny- la manca de places per una societat que s’està envellint a pas de gegant. Però un cop les excavadores són a lloc, la residència ja és més real. En principi estarà acabada en un parell d’anys o menys.
Sense notícies als barracons
No hi ha hagut en canvi grans novetats en algunes qüestions pendents. Fa generacions que l’alumnat de Can Llong estudia secundària en mòduls a l’institut Arraona. Seguiran així. També els de l’institut Narcisa Freixas, a l’Eixample. Sense novetats rellevants a l’edifici de secundària de l’institut escola Virolet, també a Can Llong. Tot pendent dels pressupostos i del compliment dels plans dissenyats pel govern de Pere Aragonès. En escala educativa però més macro, tampoc hi ha novetats rellevants en el nou model d’escola bressol ni tampoc en formació professional, amb una possible especialització en FP del Ribot i Serra i l’Agustí Serra.
Illa i Sabadell: debut amb relliscada
Fa sis mesos Marta Farrés va anar a veure Illa a Palau. Li va demanar una relació bilateral, com té reconeguda Barcelona i altres ciutats -entre elles, Terrassa-. No consta que s’hagi pres en compte. Illa també s’ha deixat veure per Sabadell. Hi va estar al novembre de 2024, on va ser rebut a l’Ajuntament abans de prendre mal en la visita a la Fira del Primer Oli de Jaén, que es va celebrar al parc de Catalunya. Li va provocar una allau de queixes dels productors catalans, que va generar un acte de desgreuge posterior i propòsit d’esmena.
Més enllà de la relliscada al parc de Catalunya, bona part de l’executiu Illa ha trepitjat la ciutat, amb recepció oficial o sense. Només començar l’any 2025 la número 2 de l’executiu català, la gironina Silvia Paneque, va visitar l’única promoció d’habitatge públic feta per l’INCASOL en molts anys. 34 pisos de lloguer per a joves. Està a Can Llong, just davant del Punt Blau. Les obres estaven enllestides. Nou mesos després, encara no se n’han entregat les claus.
Durant aquest temps, han fet parada a Sabadell consellers de tots els rangs, començant pel terrassenc i ex de Junts Miquel Sàmper -qui té al sabadellenc Pol Gibert com a número 2 del seu departament-, la badienca Eva Menor -consellera d’Igualtat- o la consellera de Cultura, Sonia Hernández, qui es va afegir amb passió amb projecte del Centre de Cultura de la Fundació Banc Sabadell a la plaça del Gas, però del que no se n’ha concretat encara ni el projecte ni l’aportació de la Generalitat.
Salut s’hi posa bé per comprar la caserna si cal
Més clar, fins i tot sorprenentment clar -i molt ben vist a la plaça Sant Roc-, va ser el posicionament de la consellera de Salut, Olga Pané, a l’estiu: la Generalitat està disposada a pagar -si calgués- per la caserna de la Guàrdia Civil, sempre i quan sigui per ampliar les consultes externes del Parc Taulí. L’hospital viu des de fa anys una ampliació d’espais. A nivell hospitalari, usuaris i treballadors voldria que creixin també els recursos humans i materials per evitar cues, passadissos, llistes d’espera i fugues de cervells. L’any vinent s’hi invertiran 14 milions més per millorar les urgències.
A banda, Farrés -i la Generalitat també- aposta per ampliar encara més el camp de joc de la corporació sanitària. Un pal de paller. Si gestiona l’atenció hospitalària, un equip de primària amb dos centres (Can Rull i Can Llong), una residència a l’antic Nen Jesús, complexos sociosanitaris com l’Albada i el V Centenari o la UDIAT, un centre de recerca i és unitat docent universitària, també es vol que gestioni la residència del sud i el servei d’atenció domiciliària a través d’un nou consorci.
“Rigor i calma” a l’Artextil
Sorpresa van causar les declaracions al maig de la consellera d’Universitats sobre el projecte universitari a l’Artextil, de la mà de la UAB. Ha de ser l’epicentre del món universitari a la ciutat. Quan tot semblava embastat, el govern va frenar demanant “rigor i calma“. Fonts coneixedors de la negociació insisteixen que el projecte segueix en la bona línia però assenyalen a l’Autònoma. Han d’aterrar amb sentit comú la idea en un projecte viable que es pugui finançar sense disparar la inversió.
La vital Ronda Nord
Pel que fa a la Ronda Nord, és vital. Illa va supeditar el seu suport als comptes d’ERC fa un parell d’anys en funció de la seva projecció. Però hi ha poques novetats des del desembre. La Generalitat té el compromís del govern de Pedro Sánchez de rebre 200 milions per fer la connexió entre la B-40 a Terrassa i la carretera de Castellar, al límit amb Sabadell. Els ajuntaments han dissenyats els seus plans. Però són propostes, consells, orientacions.
Ara cal que el govern català es mulli i comenci d’una vegada per totes el procediment administratiu, que és llarguíssim (estudi informatiu, estudis ambientals, projecte executiu, licitació, contractació… una dècada mínim). “No sé en quina teulada està aquesta carpeta ara”, va reconèixer el tinent d’alcaldessa de Junts Lluís Matas fa algunes setmanes, qui va parlar de l’horitzó 2050 que va esmentar Illa al Parlament tot i que “esperem veure-la abans”.
No obstant, pel vallesà Illa la B-40 és primordial. Se sap de la seva tossuderia amb l’obra, no només fins Sabadell -com està pactat al pacte d’investidura- sinó fins a Granollers, com defensen els socialistes, les dretes i l’empresariat. Però també treu pit de ser un home de paraula. “Ho farem fins Sabadell i ho deixarem aquí“, va dir poc abans de ser investit. Ara tocaria passar als fets, però.
Illa i l’OPA
El president de la Generalitat, més que prudent sempre, s’ha mullat en un altre aspecte vinculat amb la ciutat: l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. “Preferiria que no sortís“, va dir a la primavera, després d’uns primers moments en que va evitar concretar el seu posicionament, emparant-se en el respecte a les decisions empresarials.
Foto portada: Salvador Illa signant el llibre d’honor de la ciutat, el 17 de novembre de 2024. Autor: David Jiménez.
