Les eleccions de maig i juliol configuren un cicle polític substancialment diferent a la ciutat. La coincidència de les dues conteses, la prevista al maig pel que fa a les municipals, i la precipitada al juliol pel que fa a les generals, comporta alguns canvis de rasant en el taulell polític.
Aquest és l’1×1 de les formacions polítiques.
El PSC, partit refugi
Després d’uns anys en guaret (2014-2018), el Partit dels Socialistes s’ha convertit de nou en l’actor central de la política sabadellenca. Marta Farrés va tenir vots més enllà de les sigles del seu partit al maig, acostant-se al 50 per cent dels vots i als 36.000 suports. Els socialistes també han anat més enllà ara, sigui per frenar un govern PPVox sigui perquè Pedro Sánchez ha capitalitzat bé el seu govern. És a dir, perquè se’ls volia votar o per evitar un mal major, els socialistes han tingut un resultat inèdit en dècada i mitja. Prop de 40.000 vots. Els millors resultats des de les generals de 2008, quan van tocar sostre a Sabadell amb 54.000 vots i el 50 per cent de suports.
Diversos estudis mostren com els socialistes han atret votants de tot arreu, fins i tot independentistes. És a dir, pesquen de tot arreu, un catch up party, que guanya per gran majoria de Can Deu al Centre, i de Gràcia a Torre-romeu.
Els hereus de l’antic PSUC tenen encara públic
Malgrat les baralles intestines, els canvis de noms, les purgues i els errors, l’esquerra a l’esquerra del PSC manté el seu atractiu entre part dels sabadellencs. Joan Mena va reteixir la coalició entre Comuns i Podem i sense gaires dificultats va tornar al consistori amb 5.600 vots i el 7 per cent de percentatge de vot. Suficient per dos regidors.
Dos mesos després, Sumar ha estat segona força a Sabadell, arribant als 15.000 vots i el 15 per cent. L’espai de l’antic PSUC s’havia inflat a guanyar municipals i l’any 2016 va vèncer a les dues generals. La seva desaparició del mapa municipal l’any 2019 no va ser l’extinció del seu espai sinó un mal esborrall. Com els socialistes, tenen suports al llarg i ample de la ciutat, tot i que a anys llum del PSC.
El PP, partit Guadiana
Com un equip ascensor: ara puja, ara baixa. Ara treu el cap. Ara sembla que tot se’n va a orris. El PP ha passat tota una travessa del desert. Va quedar fora de l’Ajuntament l’any 2019. Fins el punt que van abandonar fins i tot la seva seu. Els resultats següents van ser nefastos. Però com l’au Fènix ha reviscolat. Al maig van tornar a Sant Roc. Era el més important i l’únic objectiu real. Això va maquillar que Vox els va passar la mà per la cara avançant-los per la dreta, molt per la dreta, sense avisar, amb dos regidors.
Però a les generals el PP ha concentrat el vot antisanchista i ha estat tercera força superant els 12.000 vots i tocant el 12 per cent de suports. El mai vist des de les generals de 2011, les que va guanyar, de debò i no amb amarga victorià com ara, Mariano Rajoy.
L’estratègia d’ERC té càstig…
ERC és l’actor polític que surt més malparat del doblet d’eleccions del 2023. A les municipals es van deixar pel camí més de la meitat de vots i regidors. Una hecatombe que els situava en moments previs al procés sobiranista. Amb un agreujant sabadellenc: l’equip comandat per Gabriel Fernàndez havia generat expectatives de canvi, enquestes incloses, i havia plantejat les eleccions com un plebiscit entre ells i Farrés. El resultat: 14-3 a favor dels socialistes. Desfeta.
Els republicans tampoc han alçat el cap a les generals. S’han quedat en l’11 per cent de percentatge de vot, igual que al maig, i han perdut la meitat de vots en quatre anys. ERC va guanyar a Sabadell les europees de 2014. Durant un lustre, fins el 2019, van créixer sense parar. Però ara tenen una fuita immensa cap a l’abstenció. I fins i tot cap al vot útil, cap al partit refugi. Per dir alguna cosa positiva, en clau Rufián: si a Catalunya són per poc la formació independentista més votada, a Sabadell tenen una mica més d’avantatge respecte Junts: 2.000 vots. Però l’estratègia grinyola per totes bandes. El seu electorat els ha castigat més que a cap altre partit independentista. I tampoc han fet el sorpasso al PSC a la Catalunya metropolitana, l’altre objectiu de Junqueras quan es volia emmirallar al Partit Nacional Escocès.
I el gen convergent resisteix
Com va passar amb el PSC, no pocs actors havien donat per morta l’antiga Convergència. Però ni ha estat possible ni segurament ho serà. El PDeCAT ha reivindicat més que ningú l’esperit pujolista. Però el votant olora el gen convergent a Junts per Catalunya. En un context molt difícil, sense una estratègica clara, amb batussa interna, expulsant-se del Govern català i pintant poc a Madrid, són el partit independentista que menys baixa. Els seus votants estan reclosos al Centre. Però és l’únic partit que guanya seccions censals als socialistes.
Ara: oblidin allò de ser partit refugi. Ja no són el partit sistèmic de la Catalunya sociovergent. Els voten els independentistes i molt independentistes. A les generals de 2011, CDC van tenir 26.000 vots (25%). 12 anys després, una tercera part (9%).
L’extrema dreta ha emergit… per quedar-se?
Al 2019 van fer aigua però a les autonòmiques de 2021 Vox ja va avisar amb un 7 per cent de vots a Sabadell. A les municipals han ficat la pota a l’Ajuntament amb 5.000 vots i el 6,5 per cent. Les dades parlen: a les generals han tingut els millors resultats de la història a la ciutat: 8.445 vots i un 8,26 per cent. Vox s’ha normalitzat. És inevitable. Són un actor més. Hi són. Els primers mesos a l’Ajuntament deixen clar que tenen un cert sentit institucional (no munten el pollastre) però han vingut a lluitar la seva guerra cultural contra allò que consideren ‘políticament correcte’: emergència climàtica, Agenda 2030, “chiringuitos” polítics, llengua…
La CUP fa més figa que la Crida
Si alguna formació es podria beneficiar de la davallada d’Esquerra és la CUP. A les municipals, amb la marca Crida va treure un pitjor resultat que al 2015 i al 2019. Ni van olorar cap dels quatre regidors que es va deixar pel camí ERC. Però els anticapitalistes van mantenir la posició (8.000 vots i 10 per cent; tres regidors i tercera força).
Ara a les generals s’han enfonsat. Han perdut 5.000 vots en dos mesos i s’han quedat en un exigu 2,6 per cent de vots (a les autonòmiques de 2021 i les generals del 2019 van tenir el 6 per cent). La Crida va més enllà de la CUP.
Per blocs
La suma de suports del PSC i de Sumar a les generals és del 53,92 per cent. És a dir, més de la meitat dels electors sabadellencs han votat per revalidar l’experiment del govern de coalició a Madrid.
L’alternativa al govern de Sánchez, el govern PPVox, va atraure el més del 20 per cent de sabadellencs que volien “derogar el sanchisme”.
El món independentista es va quedar el passat diumenge en el 22,64 per cent comptant ERC, Junts i la CUP i el 23,47 per cent afegint el PDeCAT. Els pitjors resultats en anys: 29,47 per cent a les municipals de maig, 46 per cent a les autonòmiques de 2021, 36,87 per cent a les generals de novembre de 2019, 41,6 a les municipals de 2019, 43,23 a les europees de 2019 o 33,64 per cent a les generals d’abril de 2019). No obstant, l’independentisme serà clau per decidir si Sánchez segueix a la Moncloa o cal tornar a repetir les eleccions.
Foto portada: un votant a l’Enric Casassas, el passat diumenge. Autora: Alba Garcia.
