• “Encara no hem normalitzat que dues persones de dos àmbits polítics diferents arribin a un acord i lluitin per un objectiu comú de ciutat“
• “Si nosaltres no estiguéssim al govern, no hi hauria Oficina de Turisme. Hi hauria una altra cosa”.

El cinquè tinent d’alcaldessa i portaveu municipal de Junts ret comptes del seu primer any a l’executiu de Marta Farrés en aquesta entrevista. Matas defensa la “catifa vermella” per tothom qui vulgui convertir Sabadell en una ciutat “d’oportunitats” tot assegurant que “governo pels 220.000 sabadellencs” i no només per als 6.000 votants de la formació independentista.

Lluís Matas Bertran és portaveu municipal de Junts per Sabadell des de l’any 2021, quan va entrar a l’Ajuntament en substitució de Lourdes Ciuró, que va deixar la política municipal per ser consellera de Justícia del govern de Pere Aragonès. Malgrat la majoria absoluta de Marta Farrés (PSC) a les eleccions de maig de 2023, els dos regidors de Junts per Sabadell van entrar al govern socialista ara tot just fa un any. Aquest és el seu balanç del primer any.

Per què ens cita a la plaça del Mercat?
Primer perquè tinc un vincle familiar, intens i emocional amb el Mercat. Els meus avis hi van tenir parada. Però sobretot perquè em toca gestionar l’àrea de Promoció Econòmica. Els mercats passen per un moment complicat. Hem de fer coses per aturar el seu declivi.

No funcionen?
Tenim el Mercat de Campoamor tancat, el dels Merinals està com està, el de La Creu Alta va a la baixa en parades. I el Mercat Central si abans tenia 100 parades ara en té 70. Espero propostes per canviar de model.

Quin és el seu model?
L’Ajuntament ha hagut d’externalitzar els serveis del Mercat Central i el Mercat de la Creu Alta i el concurs va quedar desert. Això vol dir que el model actual no és prou rendible per cap operador. Intueixo que els paradistes volen més autonomia, més gestió directa i nosaltres els podem oferir una participació més activa.

Volen privatitzar els mercats?
Parlem de col·laboració públicoprivada, aquí i a altres llocs com a Fira Sabadell. No privatitzarem. Nosaltres tindrem l’actiu, l’edifici, i el mercat seguirà sent un espai d’alimentació i gastronomia. No hi haurà una farmàcia o un concessionari. Però podem fer un consorci, tenir-hi veu i que ells ho gestionin. Soc liberal de mena. El lideratge l’han de portar els paradistes, els comerciants. Tindran el vistiplau del govern municipal si la seva proposta és viable.

Diu que és liberal de mena, i s’entén que no li agraden gaire els impostos. L’any 2022 es va felicitar perquè gràcies a Junts el PSC va congelar les ordenances fiscals l’any abans de les eleccions. Però des que vostès han entrat al govern van pujar 15 per cent aquest any i ho faran un 2,7 per cent l’any vinent. Un 18 per cent acumulat en dos anys. Això sense parlar de la nova taxa comarcal de residus. Com li explica a la ciutadania això un liberal de mena?
M’agrada que l’economia generi riquesa. Quan més impostos hi hagi, hi haurà menys activitat privada.

Lluís Matas no és favorable a la pujada d’impostos. Però a la pràctica, quan em poso el barret de tinent d’alcaldessa, el que hi ha és un infrafinançament dels ajuntaments escandalós. Hem de gestionar el dia a dia i mantenir els serveis sense generar dèficit. Al 2025 els impostos pujaran l’IPC, és a dir no pujaran res perquè s’adequaran al cost de la vida i l’Ajuntament ni hi perd ni hi guanya. Sí ho vàrem fer l’any passat perquè veníem d’un dèficit acumulat.

Pel que fa a la taxa comarcal de residus, no li agrada a ningú passar de 300 a 600 euros de taxa de residus. Però és un impost que ve del Consell Comarcal i d’Europa. Tots els ajuntaments ho hauran d’aplicar, si no és al 2024 serà al 2025. Hi ha una cosa que no m’agrada gens. No paga més qui més embruta ni paga menys qui més recicla. Però no podem canviar el model ara per ara perquè no podem saber amb certesa qui embruta més i qui recicla més.

Dit això: en general estem per sota de la mitjana d’impostos que altres municipis de l’entorn. I en molts casos els impostos són progressius, i em sembla bé. Qui més té, més paga.

18 per cent més d’impostos en dos anys. No es podien fer les coses d’una altra manera? No es poden retallar despeses? No es pot optimitzar l’administració?
El problema de base és l’infrafinançament. Fins que l’estat espanyol no el resolgui, el marge de maniobra és petitíssim. Volem prestar serveis i no deixar ningú enrere i això implica pujar els impostos almenys l’IPC.

Seguiran pujant fins a finals de mandat en funció del que ho faci la inflació?
El compromís del govern, si no hi ha cap daltabaix, és que no pujaran més de l’IPC.

Ara fa un any de l’entrada de Junts al govern. A nivell molt general, quina és la impremta de Junts per Sabadell a l’executiu?
El que fa diferent al govern són les persones, que configuren una forma de fer política. Els meus valors són el rigor, la responsabilitat, la coherència. No em sentirà dir gaires coses diferents ni fer gaire soroll. La feina ben feta. Treballar molt. Premiar l’emprenedoria. Facilitar la vida als empresaris. Que els treballadors tinguin oportunitats, i que la ciutat doni oportunitats als seus ciutadans. Això és el que puc aportar jo al govern de Sabadell.

A l’acord pel Sabadell del sí, hi ha diversos aspectes. Li volia preguntar per un al que fa esment el pacte, i que ara gestionarà vostè. És la situació del català. Què han fet en aquest temps que porten al govern per millorar la seva salut?
L’acord té cinc línies i 37 accions. D’aquestes, tenim assolides o en camí d’assolir-se el 80 per cent. Una d’elles és el català. Què hem fet? Des de Promoció Econòmica informem tots els emprenedores que comencen el seu camí dels seus drets i obligacions respecte a la rotulació i relació amb els clients. Però les competències en política lingüística les té la Generalitat. Ara tenim una oportunitat. Per primer cop tenim una conselleria de Política Lingüística. Nosaltres sensibilitzem però no podem sancionar. Pel que respecta al nostre àmbit, estem buscant solucions a la manca d’espais del Consorci de Normalització Lingüística. Necessiten més aules perquè hi ha una gran demanda de cursos i molt poca oferta. És un handicap que solucionarem en els propers mesos. Tothom que vulgui aprendre en català tindrà aula per fer-ho.

En el darrer ple hi havia una proposta al voltant d’un equipament patrimonial i del català. En aquest cas venia de la Crida per Sabadell, que volia rehabilitar la Casa Grau de la plaça del Gas i ubicar-hi la Casa de la Cultura, que venia a substituir el projecte de la Casa de les Llengües, que mai no s’ha fet. Per què no hi van votar a favor?
Ells portaven una proposta tancada, barrejant equipament i usos. Nosaltres solucionarem el problema de la manca d’espais. Però no és el que veiem per aquest equipament de la Casa Grau. Solucionarem el problema de les aules. Però no farem soroll amb el català.

Quin balanç fa de la Capital de la Cultura?
Des de Junts vàrem portar la marca de la capital de la cultura. Va haver-hi un procés de cocreació on tothom va proposar el que va voler a l’hora de fer el programa, que es va concretar. El programa s’ha treballat des de Cultura i des del programa Visit Sabadell perquè ha estat una oportunitat de mostrar-nos cap a l’exterior. En faig un balanç positiu. Teníem una mentalitat de treballar des portes endins i ara s’ha exportat el nostre talent cultural. I de fet encara no hem acabat perquè fins el 25 de gener hi haurà activitats. Precisament acabem de presentar un projecte per digitalitzar les visites a alguns equipaments. Ningú va dir en cap moment que deixaríem cap equipament, com diuen alguns. Vam dir que mostraríem el talent.

Ningú es pot sentir enganyat?
Mai hem dit que deixaríem un teatre, un auditori, una sala de concerts. Mai havíem dit que de la capital de la cultura en quedaria un equipament. Però dit això aquest any hem anunciat que tindrem un Museu de la ciutat.

Crec que no s’enfadarà si li dic que durant molts anys la seva tradició política va ser definida com el partit dels botiguers. Amb vostès al govern, ara hi ha una crisi amb la Fira d’Artesans de Nadal, la FANSA, que la fa perillar després de més de 20 anys. Què ha fallat?
Quan hi ha un problema, sempre és de comunicació entre les dues parts. Ho conec personalment perquè amb la tinenta d’alcaldessa Montse González ho hem treballat. Seguim sostenint que la plaça del Gas és un lloc bo per a la FANSA. No veig els hàndicaps que diuen. És quilòmetre zero, a una cantonada de l’Ajuntament. Passaran més coses que l’any passat. Dit això s’han proposat altres espais. Estem a temps de frenar l’enrenou generat amb el titular de que expulsem els comerciants. Ningú els ha expulsat de cap lloc. Només hem dit que la FANSA no es pot al Passeig.

Hi haurà FANSA aquest Nadal?
Oferirem solucions per una o dues de les ubicacions que els artesans van proposar al quilòmetre zero del centre.

En la darrera reforma del cartipàs provocada per la sortida de Pol Gibert de l’Ajuntament li han encomanat la gestió del Hub Aeronàutic. En què es concreta aquest concepte? Què hi ha més a banda d’una fàbrica de nanosatèl·lits que va amb retard?
Es van generar unes expectatives, uns titulars mediàtics, que ara queden una mica a l’aire perquè l’empresa encara no hi és. Però el Hub no és Celestia o no només és Celestia. El Hub ja el tenim. Són 62 empreses, un miler de treballadors i 190 milions d’euros de facturació. Això no està a Reus. Està a Sabadell. És molt més que Celestia. Hi ha quatre empreses dedicades a l’aeroespacial. Només falta una que és Celestia. La setmana passada vaig estar a la fira New Space Economy Congress, en la que només es parlava d’aeronàutica. La nova secretària de Polítiques Digitals va conèixer el Hub. Li vaig demanar que la Generalitat se sumi.

Però a la pràctica en què es concreta el concepte Hub? Quina línia d’actuació tenen per això?
El Hub ja existeix. L’ecosistema empresarial hi és. L’hem de potenciar. Com? Si tenen un problema d’espai, tenim naus a Sant Pau de Riu-sec o el Polígon Sud-Oest en millora. Tenim els estudis de Gestió Aeronàutica al campus de Covadonga. Facilitarem les relacions amb AENA, l’Aeroclub. Volem que la Generalitat entri al Hub. I que totes les empreses quan pensin en aeronàutica o aeroespacial pensin en Sabadell. Catifa vermella perquè les empreses aeronàutiques i aeroespacials aterrin a Sabadell. Perquè ens fa diferents. Tenim un Aeroport i un riu que ens fa singulars. Altres no tenen ni Aeroport ni riu. El tenim nosaltres. Són el nostre potencial. Ho hem d’aprofitar.

Sobre el Ripoll, el ple va aprovar fa uns dies un nou pas per flexibilitzar els usos del riu. Per què ho entengui tothom: volen que les fàbriques tornin al riu?
Jo parlaria d’empreses més que d’indústries. Però de fet és un parc industrial. L’entorn del Ripoll és incompatible amb empreses logístiques o de gran trànsit de mercaderies. Pensen més aviat en un entorn de coneixement, start-ups. Són indústries? Sí. Indústries 4.0, modernes, de tota mena que valoraran estar en un entorn privilegiat que no tenen en altres llocs. Natura, oci, lleure. Economia moderna. Ara els usos estan limitats només al tèxtil i el ram de l’aigua. I l’entorn està atrotinat i insegur.

Hi ha fàbriques abandonades, plenes de runa, deixalles, en alguns casos amb activitats semiclandestines al voltant. Què fan des del seu govern per netejar totes les naus abandonades?
Doncs endrecem el Ripoll, com estem fent. Per què estan abandonades? Perquè els usos autoritzats ara mateix no faciliten l’activitat. Ara li deixarem als propietaris que tinguin més activitats, que agafin la maleteta i vagin a buscar-se la vida al sector aeronàutic, formatiu, de coneixement.

Però el privat, sempre però també en el mentrestant, té el deure de mantenir les instal·lacions. I la situació del riu és coneguda per tothom. Sobre les activitats abandonades i l’estat de l’entorn del riu, que és bastant lamentable, que és el que estan fent vostès?
Sancionem al Ripoll com ho fem a la resta de la ciutat. Hi ha hagut sancions a empreses que han hagut d’arreglar el seu patrimoni. No li diré noms perquè forma part de la confidencialitat. Però hi ha denúncies i sancions. El patrimoni s’ha de mantenir. També li reconeixeré que tenim patrimoni municipal que hem de mantenir, que ens costa molts diners i per això no el volem tenir en desús.

Em fa venir al cap la situació del castell de Can Feu, que és patrimoni municipal des de fa uns anys. A més des d’aquest any és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Tenen projecte pel castell?
El pla del govern és arreglar l’entorn. Fer el Passeig des de l’estació de Gràcia fins el castell. I ho farem aquest mandat. Pel que fa al castell, intentar que no caigui, que costarà molts diners. Ara mateix és inviable que l’Ajuntament, que se’l va quedar, el pugui refer, mantenir i donar activitat. Costa una milionada. Vaig proposar a l’Associació Cultural Can Feu de recrear i arreglar els jardins modernistes amb visió Visit Sabadell. Ho vaig parlar amb Carlota Segalà perquè els seus avis van fer els jardins. Però el projecte va quedar aparcat fa tres anys i ningú no m’ha dit mai més res. No sé dir-li que podem fer dins del castell. No està en agenda.

Per sobre del riu Ripoll, hi ha un concepte que va patentar vostè, el Rectangle del Coneixement. Què hi ha d’això?
Avançant a bona velocitat. La UAB té l’edifici de l’Artextil i liderarà tot el projecte al voltant del Parc Taulí. L’Artextil és la pota més important però tenim la UAB a Covadonga, Fira Sabadell, l’ESDI. Com amb el Hub, el sistema ja existeix. No hem inventat res. Li posem una marca, l’impulsem i facilitem que les empreses vegin que hi ha un ecosistema favorable al seu aterratge. Tot s’ha de complementar amb la caserna.

Hi ha un contenciós interposat pel ministeri pendent de resoldre.
Em consta que l’alcaldessa ha anat a Madrid a intentar solucionar-ho i entenc que acabarà bé. Estem d’acord els dos que la caserna ha de ser un annex al Taulí.

Per entendre’ns: l’Ajuntament ha de pagar per recuperar la caserna o no?
No sé de lleis. No soc advocat. Alguns diuen que això ja ho hem pagat i altres que cal fer-ho perquè sigui nostre.

Però què diu vostè?
Jo no he mirat el contracte perquè entenc que si fos nostre ja ho tindríem, estaria en obres o tindríem les consultes externes. Si això no passa, entenc que encara no és nostre.

Vostè es va comprometre a tenir redactat un Pla Director dels Polígons Industrials al llarg d’aquest mandat. Com va la redacció?
És un objectiu principal de la meva àrea. Sabadell no té pla director. El necessitem per mirar les fortaleses i les debilitats. Les oportunitats. Per endreçar la situació. Com millorem. Com invertim. I quan tinguem la casa endreçada podrem vendre millor els polígons. És fonamental i és un compromís personal meu, adquirit amb la resta de forces polítiques i especialment amb el senyor Mena. Potenciar el Polígons d’Activitat Econòmica i de Coneixement és primordial. Ara ja tenim una taula de treball entre Espai Públic, Urbanisme i Promoció Econòmica per coordinar els problemes del dia a dia. El següent serà encarregar un projecte extern per començar a treballar la redacció del Pla Director.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el conveni per construir la Ronda Nord Sabadell-Terrassa, o B40. Quan creu que ho veurem?
No depèn de nosaltres però si es fa serà gràcies també als que hem remat a favor. Junts i jo mateix ho hem demanat. Sense Ronda Nord, no hi ha millora de la Gran Via possible. Si hi ha Ronda Nord serà perquè hi ha majoria a Sabadell, a Catalunya i perquè el govern de l’Estat fa dies que diu que sí. Les reticències que hi havia al Govern de la Generalitat i d’alguns que deien que de cap manera hi hauria excavadores al carrer de les Palmeres i que de cap manera es faria la Ronda Nord s’han superat. Tot està a favor. Els calendaris no depenen de nosaltres. Com a ciutat hem de presentar encara el nostre traçat, que Terrassa ja ha presentat. Espero que l’alcaldessa el presenti properament.

S’han fet algunes actuacions als laterals de la Gran Via a través del Programa Gran Via- Ripoll, que vostès van reclamar i liderar. Com valora el resultat? I sobretot, ara què?
De fet tenim la regidoria Gran Via – Ripoll. Al darrer mandat només s’abordava la Gran Via i el Balcó del Ripoll i ara actuarem i abordarem més la situació del riu Ripoll i la seva reforma. Pel que fa a la part de la Gran Via, estem acabant les obres de Quevedo i el carrer Antoni Forrellat. Complirem amb les obres previstes. En tenim tres més dibuixades, que encara s’han d’estudiar i pressupostar. Aquest mandat parlarem de tres obres més. Però no vull fer populisme. No podem actuar sobre l’eix central. Mai hem dit que soterrarem la Gran Via ni que passaran cotxes voladors per sobre. Ens agradarien menys cotxes, més verd i un bulevard a la Gran Via. Però abans cal la Ronda Nord. Sí que farem una cosa: aprofitarem el 50è aniversari de la Gran Via per obrir un gran debat amb especialistes per imaginar i traçar la idea de la Gran Via del futur.

Pel que fa a la seva altra gran àrea, finalment s’ha obert l’Oficina de Turisme, que ve del Pla Estratègic del 2018 però de la que en va fer bastanta bandera el seu partit, tot sigui dit de pas sense que l’alcaldessa ho veiés gaire clar. Un cop oberta, ara què? Obriran més els edificis patrimonials? Hi haurà informadors?
Hi ha molta gent que ens pregunta perquè serveix això. Però el cert és que l’únic que va apostar per l’Oficina de Turisme vaig ser jo. El projecte estava en un calaix. S’havia parlat de fer-la fins en quatre ubicacions diferents. I l’únic que es va ficar tossut en això vaig ser jo sí o sí.

Ningú apostava per l’Oficina de Turisme. Si nosaltres no estiguéssim al govern, no hi hauria Oficina de Turisme. Hi hauria una altra cosa. Que per primer cop hi hagi una regidoria de Turisme i Projecció de la Ciutat i per primera vegada una oficina fa visible d’una vegada per totes el nostre discurs de promocionar els actius de Sabadell, la vessant cultural, empresarial i esportiva, les xemeneies… Moltes altres ciutats (Terrassa, Sant Cugat…) tenen un punt d’informació per la gent de la ciutat i la gent que la visita per comprar entrades, conèixer l’agenda cultural, saber les rutes, saber les activitats de Festa Major, del Manifesta, del museu de paleontologia, de l’astronòmica… tothom ha d’estar present allà. Portem dos mesos, encara falten alguns retocs tecnològics però estic molt satisfet de com està funcionant.

Canviant de tema. Com valora les dades de seguretat, que palesen un increment important de denúncies per delictes, especialment per furts?
Veníem d’unes dades molt bones i ara estem a la mitjana de les ciutats similars a les nostres. Les dades ens situen a la realitat. S’ha fet un esforç important en seguretat: més policies que mai, més càmeres de vigilància que mai, la nova central de comandament de la Policia Municipal. Apostem per la seguretat. Però si la sensació de la gent és que la ciutat és insegura, no servirà de res el que fem. I la sensació és que passen més coses del que diuen les dades.

Hi ha un problema de seguretat, de percepció de seguretat o només de convivència com assegura l’alcaldessa?
No tenim més delinqüència que els nostres entorns. Però sí tenim un problema de sensació de seguretat. Tenim problemes a Sabadell i l’entorn, i des del meu partit vam fer una moció per parlar-ne. Un problema són les ocupacions delinqüencials, que generen inseguretat i problemes de convivència. No hi ha un marc legal tampoc per actuar en la multireincidència, que és un altre problema greu. Si aquí li roben el mòbil a vostè, potser l’agafarem perquè tenim càmeres i més policies. Però al cap de cinc minuts tornarà a sortir. I tornarà a robar un mòbil. O un bolso. A vegades ni se’ls jutja. No queda ni registrat. I és un gran problema. Les ocupacions delinqüencials i la multireincidència dificulten la sensació de seguretat, que és el problema que tenim. Els ajuntaments hem de tenir més marge de maniobra en aquests dos elements.

L’any 2020 Junts per Catalunya va donar suport a la limitació de preus de lloguer. Però fa unes setmanes va fer caure a Madrid un canvi legal per dificultar esquivar la limitació a través de la fórmula dels pisos de temporada o  apartaments turístics. Com volen resoldre vostès el problema del preu de l’habitatge?
No es resol amb una fórmula única. Molts volen centrar-se només en la limitació de preus dels pisos en lloguer. Però tenim pisos tancats. No hi ha oferta. I els preus pugen. Se soluciona topant els preus? Crec que no. Qui té dos o tres pisos per invertir i abans els llogava ara no els posa a lloguer sinó que els vendrà. Els preus de lloguer seguiran pujant, per tant. Com se soluciona la manca d’oferta? L’administració ha de fer més pisos. Ho ha dit el president de la Generalitat i s’hi ha compromès. És una bona notícia. A més és la seva competència.

L’habitatge és un problema gravíssim. Si hi ha més oferta, els preus s’equilibraran. A Barcelona el problema és brutal i l’expulsió de Barcelona també ens arriba aquí, on també tenim el problema. Cal més oferta, del públic també, sobretot de la Generalitat però de VIMUSA també. Tenim el 2 per cent d’habitatge públic només. Hi ha marge per fer més habitatge.
Apuntaré una via de la que ningú parla. Tenim un problema de sous. No pot ser que algú cobri 1.200 euros i pagui 1.000 de lloguer. Jo no entro tant en el mercat d’habitatge perquè el regula l’oferta i la demanda però és escandalós que algú cobri 1.200 euros.

Anem acabant. Vostè defensa apassionadament el Sabadell del sí. Els seus crítics diuen que vostè més aviat practica el Sí a tot a l’alcaldessa. Em podria dir alguna vegada que li hagi dit que no?
Sí. Però no li explicaré.

Que m’ho digués seria una bona manera d’acabar amb la caricatura que li fan.
No em preocupa la caricatura. Un no pot estar al govern per fer oposició. Si s’està al govern és per governar. Entenc que el Sabadell del sí pugui generar caricatura. Però prefereixo que em diguin que soc el del sí abans que em diguin que sóc el del no. Això va amb la meva forma de ser. Hi ha gent que t’atura pel carrer i em diu que el món va fatal i la majoria et diu ‘que bé que ho estan fent’. Cadascú enfoca la vida com vol o pot.

Veig que no troba quan li va dir que no a l’alcaldessa.
És que totes les accions que portem són consensuades. Mai es sotmeten a votació. Jo soc un tinent d’alcaldessa del govern més. No hi ha dos governs, un del PSC i un de Junts. Hi ha coses que m’agraden més i d’altres menys. Creu que m’agrada pujar els impostos? Creu que li agrada a l’alcaldessa? A ella tampoc li agrada. L’alternativa seria dir ‘si no fem això plego i surto del govern’? No. Tenim un full de ruta amb 37 acords i en un any tenim el 80 per cent acomplert o en camí de resolució.

Si en un sol any ja ha complert el 80 per cent del que va demanar, no vol dir això que fa un any va demanar molt poc?
Tenim 37 punts concrets, declinats, que no són públics, i cinc grans blocs. Tenim un matrimoni de no conveniència. Ells no ens necessitaven. Tenien majoria absoluta. Però van acceptar les nostres condicions i nosaltres les seves. Això vol dir entendre’s amb el diferent, intentar ocupar l’eix central de la política, resoldre els problemes de la gent i entendre’ns més enllà de les sigles. Trobo que té un mèrit absolut. Encara no hem normalitzat que dues persones de dos àmbits polítics diferents arribin a un acord i lluitin per un objectiu comú de ciutat.

Senyor Matas, portem mitja vida amb governs de coalició a Catalunya, hi ha hagut governs de coalició a Sabadell i des de fa uns anys també a Espanya. De debò que no hem normalitzat les coalicions?
Digui’m vostès quan hi ha acords si algú té majoria absoluta. Només li sé dir un. A Martorell però a la inversa que aquí. Junts té majoria absoluta i el PSC ha arribat a un acord de govern. Els polítics tendeixen a governar sols. L’esperit d’acord i d’arribar a un objectiu comú que tenim aquí no és gaire habitual. Si no hi hagués afinitat i una forma d’entendre el servei públic, ja no estaríem junts. Ella no em necessita per res i vostè sap que a l’oposició jo viuria més còmode perquè no tindria tants maldecaps. Però no em genera cap incoherència governar en aquesta situació. 37 punts són molts, molt concrets i en àrees molt àmplies. I el 80 per cent acomplerts o en camí de fer-ho.

No em diu quan li ha dit que no a l’alcaldessa.
És que no recordo el ‘no’ concret.

Cap problema. Canviem de tema. Vostè no és un polític a l’ús. Fa bandera de ser autònom i emprenedor. Com va de disciplina de partit?
Avui he anat a veure una empresa. Ahir vaig tenir una reunió amb l’Associació del Polígon Sud-Oest. La setmana passada vaig estar a una fira a Barcelona. Aquesta és la meva feina i el meu compromís. Fa un any l’executiva del meu partit em va donar un mandat per unanimitat per entrar la govern i tirar endavant el projecte, vam signar un acord i estem al govern, on volíem estar. Em vaig presentar a les eleccions dient que ho feia per governar i sempre he dit amb qui em podia entendre i amb qui no em podria entendre. No em vaig amagar mai. I estic fent el que vaig dir. Vam dir que teníem molts punts de trobada amb l’alcaldessa.

Vostè no ha canviat. Però sí ho ha fet l’executiva del seu partit, que és públic i notori que no va en la seva línia.
El mandat que vaig rebre de l’executiva és de l’any passat i és per quatre anys. Se m’haurà de valorar per la feina feta i els objectius assolits. Seria el normal. Li diria que l’entorn que represento fa 25 anys que no governa a la ciutat. Això és una oportunitat també pel meu partit.

Fa 20 anys CiU governava amb el senyor Bustos, que tenia majoria absoluta. I el senyor Maragall i el tripartit van arribar a la Generalitat per primer cop. I Convergència va fer retirar el suport de CiU a tots els governs municipals, entre ells, el de Sabadell. CiU va sortir del govern Bustos. Hi veu coincidències? Què faria vostè arribat aquest cas?
Mai l’entorn de Junts ha estat al govern municipal de la ciutat en els darrers 20 anys. Som al govern de la cinquena ciutat de Catalunya. Vagi vostè a les ciutats grans catalanes i busqui on governa Junts. Enlloc. Estar al govern de la ciutat és una oportunitat per a Junts i perquè la gent visualitzi com pot governar Junts. Tenim un mandat. I seguirem.

Si l’executiva del seu partit no veu aquesta oportunitat i el fan sortir, què farà?
Això és política ficció. Falten tres anys de mandat i en tres anys poden passar moltes coses.

Però la primera avaluació l’ha de passar ara, quan fa un any de l’entrada a govern. Deixi’m llegir-li una piulada del perfil oficial del seu partit a Twitter… “Els regidors de Junts per Sabadell comencen a fer un primer balanç… Aviat s’iniciarà l’avaluació completa de manera conjunta amb l’Executiva Local i l’assemblea d’afiliats com marca el Pla de Mandat de la Executiva local”.
Tenim assemblees cada mes, passem comptes i ara aprofitant l’any de mandat ho farem de nou. Però jo tinc un mandat de quatre anys.

Se sent recolzat pel seu partit?
Tinc el suport dels que em van donar la confiança per tirar endavant un pla de mandat de quatre anys a favor del Sabadell del Sí.

Com pensa redreçar les relacions amb la seva executiva?
La meva feina és fer de tinent d’alcaldessa de l’ajuntament de Sabadell. Jo estic on haig d’estar. Passaré comptes amb el partit a partir dels objectius que ens vam marcar. Queden tres cursos. En portem només un. Les notes es posen a finals de mandat, no ara. Ningú hauria d’estar descontent que el 80 per cent dels acords s’hagin complert o estiguin en camí de complir-se en només un any. No sé que més dir-li.

Vostè diu que no s’ha mogut, que diu el mateix que ha dit sempre.
Soc coherent. I la coherència és un valor que no està a l’alça.

Però potser el partit sí s’ha mogut. O el context. I vostè també es deu al seu partit en certa manera, no? Si el partit li demana a vostè que es mogui, ho farà o no ho acatarà?
Jo governo pels 220.000 habitants, em dec als 6.300 votants i no només a l’executiva. Posem-ho en context tot. Jo no treballo només per una executiva ni només pels que em van votar. Treballo per tota la ciutat. Fa un any em van dir per unanimitat que entrés. Si ara l’executiva és nova, els hi explicaria tot el que hagi d’explicar. No tinc cap problema. Crec que és un debat endogàmic que interessa poc a la gent del carrer. Quan em veuen pel carrer em demanen que els resolgui el problema de la seva plaça, de seguretat, dels arbres, de la neteja. Ningú em pregunta per l’executiva del meu partit. Això no interessa a ningú més que als 100 militants de Junts. Però jo estic en una posició de ser fidel als 220.000 sabadellencs i vaig amb el barret de tinent d’alcaldessa i de govern de Sabadell. No només de Junts. La meva preocupació es aquesta. Anar a veure comerços, empreses, escoltar veïns. I d’aquí a tres anys ja veurem. La resta és política ficció.

Foto portada: el portaveu de Junts a l’Ajuntament i cinquè tinent d’alcaldessa, Lluís Matas. Autor: D.Jiménez.