El geògraf Maties Serracant ha pres possessió aquesta setmana de la seva acta de regidor. Amb 37 anys però gairebé 20 d’implicació en campanyes ambientals, serà regidor de l’Entesa per Sabadell amb vocació de continuitat el proper mandat. Assegura que ja en el primer ple ha detectat un excés de retòrica i manté que la ciutat encara no s’ha recuperat del daltabaix del cas Mercuri. No ho farà, diu, fins que les relacions entre govern i oposició siguin més saludables.
Serracant assegura que la seva gran escola política ha estat l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (l’ADENC) i en concret la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC). Va arribar-hi amb 18 anys mentre estudiava Geografia a la UAB. L’any 2011 va ser el candidat número 10 a la llista de l’Entesa per Sabadell. Des de dimarts és el segon regidor d’aquesta formació. Fa anys, però, que els seus posicionaments al voltant de l’urbanisme, el paisatge urbà o les infraestructures locals són exposats a les taules de decisió.
Dimarts va viure el primer ple com a regidor. És un canvi important i segur que es veuen les coses diferent des de l’altra banda. Sensacions?
Era un ple d’aterratge i per sort tinc la Virgínia [Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell] al costat i només havia de defensar un punt al ple. Però ja he vist que hi ha massa retòrica i potser tots hauríem d’anar més al gra. Posar-nos tots les piles.
Pren possessió de l’acta de regidor quan falta menys d’un any i mig per a les eleccions. Substitueix qui va ser el número 2 de l’Entesa. I vostè era el número 10. Hi ha gent que no ho entén. Els hi explica?
Entra en una estratègia a mig i llarg termini de l’Entesa.
Una estratègia electoral.
Sí. No vol dir que vulguin que jo vagi de número 1. Però sí hi ha la voluntat de que jo continuï com a regidor el proper mandat. Quan parlem de regeneració, ens ho creiem. Vol dir que hi hagi solapaments entre persones que porten un temps i coneixen com funciona l’Ajuntament i altres amb menys experiència. I tots ens anem formant els uns als altres. Es tractava de consultar les llistes del 2011, veure qui volia tenir més pes i qui tenia il•lusió. Jo ara podia i volia. A més, estava clar que en Juli [Moltó] no seguiria perquè la seva voluntat era ser regidor un mandat.
Després ens tocarà una altra fase: veurem qui encapçala i qui va a les llistes. Però això fins ara no s’ha posat sobre la taula.
En qualsevol cas, la seva predisposició a ser regidor va acompanyada de la disposició a ser cap de llista l’any vinent?
Sí. Jo entenc que puc fer aquesta tasca. Però encara no n’hem parlat. Ni tan sols hem parlat de com s’ha d’escollir el candidat. Buscarem que sigui un procés natural.
També es diu que vostè és el pont perquè l’Entesa i la CUP, també el MPS, vagin junts a les eleccions. Fa mesos que en parlen. La seva aposta és que Entesa i CUP vagin junts?
És un procés que ve de lluny i encara queda molt per fer. Però la majoria dels que estem a les dues o tres bandes veiem com un absurd que l’Entesa i la CUP vagin separades [Serracant recorda que va donar suport a la CUP en les eleccions autonòmiques del 2012]. Hi havia gent que l’any 2011 tenia el cor dividit entre votar a l’Entesa o a la CUP. La gent no entén que dues forces així, que malgrat tot tenen diferències i criteris diferents, perdin l’oportunitat de sumar. I sumar vol dir ser capaços d’alguna cosa més rica que una assimilació. També vol treballar pel projecte el MPS [Moviment Popular de Sabadell], una suma de col·lectius.
Cal generar il·lusió sobre gent nova que encara no s’ha implicat. Que gent que fins ara no s’ha involucrat en la política municipal ara doni el pas. La gent de l’Entesa ha jugat a la implicació al carrer però sobretot a les institucions per tal que alguns discursos que no tenien espai a l’Ajuntament ara en tinguin. Ara necessitem el MPS i la gent de la CUP per fer més força.
És possible un apropament de l’Entesa amb EUiA i fins i tot ICV?
La meva sensació és que és complicat. Com a Entesa tenim clar que nosaltres tenim un programa i un codi ètic i aquesta és la nova base per parlar amb tothom. Ara mateix, hi ha una línia clara per generar espais de treball amb la CUP i el MPS.
Hi ha un marc que està acotat per uns eixos bàsics i uns compromisos lligats amb el codi ètic, que tenim les Candidatures Alternatives del Vallès. ICV i EUiA ara estan en un procés (#araesdemà). També està el Procés Constituent, l’aparició i el creixement del qual veiem amb simpatia. Tenim una proximitat més gran amb el Procés Constituent que no pas amb ICV i EUiA. Procés Constituent és una forma de fer política amb tot un seguit d’elements que també estan a la nostra gènesi: codi ètic, limitació de sous, caducitat i no acumulació dels càrrecs.
En teoria seria fantàstic unir les esquerres a Sabadell. Sí. Però sabem que hi ha diferències de formes, de programa i hem de pensar no només en clau electoral sinó també en la necessitat després de treballar junts.
Continuar amb l’actual fragmentació de les forces d’esquerra a Sabadell no és renunciar a transformar la ciutat des del govern, com per exemple va fer durant 20 anys Antoni Farrés?
[silenci]… Sí en teoria. Sembla que seria l’única opció. Unir, unir, unir. Però per unir-nos, per fer un front comú calen unes circumstàncies: persones que treballin per això i formes de fer comunes. Tan de bo es donessin les circumstàncies. Però ara jo no les veig. A l’Entesa no les veiem. Potser sóc excessivament realista. No ens hem d’enganyar que pugui ser viable una unió d’esquerres més àmplia que la que plantegem.
Durant aquest any i poc que farà de regidor, què vol aportar al seu grup i al consistori en general?
Feina de formigueta. El que m’agrada de l’Entesa i vull reproduir és la dedicació. Mirar expedients. Anar a les reunions. Mirar les coses en detall. Fiscalitzar. Perseguir. Demanar. Preguntar. Fer de corcó. Hi ha gent a qui no els agrada però és el que fem. En quins àmbits? On tinc més coneixement: territori, medi ambient, mobilitat…
M’il·lusiona tenir temps per sortir al carrer i conèixer l’àmbit de la ciutat que no està dins d’Urbanoporosi – Maties Serracant, dins del col·lectiu (Sa)badall, va analitzar els buits urbans de la ciutat fa ara un parell d’anys. El treball fotogràfic i cartogràfic, de gran qualitat i que després es va publicar en format de llibre, es va exposar durant mesos a l’Aliance Française de Sabadell sent el punt de partida sobre una reflexió al voltant de la ciutat i l’urbanisme-. Vull estar en contacte amb la gent i obrir espais perquè les coses que passen a la ciutat arribin al ple. Vivim una època molt potent des del punt de vista de la ciutat i del país.
Considera que la situació política a la ciutat s’ha normalitzat a nivell polític després de l’esclat del cas Mercuri?
El govern ha intentat normalitzar la situació però continuem dient que no és normal que el ple tingui tres imputats o que no s’hagi posat ordre amb els càrrecs de confiança. No és normal la situació. I traspua una sensació: a la ciutat s’ha instaurat durant anys una forma de fer política amb por, amb poc debat, amb decisions fetes d’esquena. Una forma de ser esquerpa, que genera desconfiança, amb desqualificacions cap al contrari. Una forma gairebé ofensiva de tractar a l’oposició.
Ho diu per la repetida acusació del govern Bustos cap a l’oposició de formar ‘el bloc del no’ o la ‘cultura del no’?
És més que això. És anar a reunions i tenir una sensació de menyspreu. S’ha maltractat molt l’oposició. Ens han atacat de radicals i moltes altres coses. Aquestes actituds generen una tensió, que jo he viscut quan he participat de certs debats i m’han vist condicionat per una sigla política, com si la meva opinió professional ja estigués tacada per formar part d’una formació. La normalitat que fa anys que no tenim és dignificar fer política des del govern i des de l’oposició.
Hem de posar una catifa a la gent perquè vingui a explicar el que li passa, els seus problemes i com creuen que els podríem solucionar… Sabadell està plena de gent amb coses a dir que no ha volgut entrar a debats, posicionar-se a la ciutat perquè la forma de fer política se li feia molt feixuga i poc amable.
L’exemple del Passeig en aquest sentit és significatiu. Després d’un procés més o menys ben iniciat fa quatre anys s’ha mostrat la incapacitat del govern d’acabar bé un procés de debat per millorar el Passeig. Després de molts esforços ho hem aconseguit a través de la Fundació Bosch i Cardellach.
Però hem d’aconseguir que tots els projectes siguin resolts traient el suc de la gent de la ciutat que té coses a dir, amb coneixement i que fins ara han estat ignorats o no han volgut entrar quan han vist les formes de funcionar del govern local. D’aquí sortiran les bones idees i no dels quatre que tenim representació al ple. Si a la gent la deixes pensar i participar amb dignitat, pot aportar moltíssim.
Fa dos anys de l’exposicio Urbanoporosi, gairebé una radiografia de l’urbanisme en crisi a Sabadell. Quina és la situació actual?
Si fa no fa estem igual. Però ara cal que fem un balanç de la transformació de la ciutat industrial en aquests 30 anys de democràcia. És una de les coses que necessitem: veure on som i tornar a marcar el rumb.
Parlar del model de ciutat.
Crec que la crisi i el bagatge dels últims 10 anys han situat a la ciutat en un moment interessant que reclama que Sabadell de forma global tingui capacitat per generar debats i propostes, fòrums, dinàmiques que facin créixer el nivell de debat a la ciutat. És un dels reptes que ens planteja la ciutat a dia d’avui: generar debats perquè tothom pugui opinar, fent que entri a participar el màxim de gent possible i aconseguir entre tots dissenyar el Sabadell del futur.
