L’Ajuntament proposa traslladar la seu del Consorci de Normalització Lingüística, al Casal Pere Quart, al Museu d’Història per raons d’espai principalment. Això sí: un cop es posi en funcionament el nou Centre de Cultura de la plaça del Gas i es traslladi el Museu d’Història a l’antic Museu del Gas. El calendari, per tant, és indeterminat.
El Consorci de la Normalització Lingüística (CNL) ja fa molts anys que demana agrupar els seus equipaments per a millorar el seu funcionament. A més a més, l’àmplia demanda de la gent que vol aprendre català també dificulta donar un bon servei.
El tinent d’alcaldessa, Lluís Matas, ha posat l’èmfasi amb el projecte de Sabadell, Centre de Cultura, que s’ha presentat recentment i es col·locarà a la plaça del Gas. Un cop entri en funcionament, s’alliberarà l’actual seu del Museu d’Història.
“Un dels projectes que teníem des del govern era donar una segona vida a aquest edifici tan emblemàtic. Havíem de dotar d’uns espais dignes actualitzats a les noves demandes de la gent que vol aprendre català. Estem donant resposta a una demanda històrica, defensem la llengua amb fets i preservem un edifici de gran valor patrimonial”, afirma Matas.
Pel que fa a la trajectòria del CNL al Casal Pere Quart, Elisabet Palomés ha valorat els punts més positius i negatius que han tingut al llarg dels més de 30 anys a l’espai.
“El gran punt positiu és que som al centre de la ciutat. És un bon equipament, però no estava pensat pels usos de despatxos. Hi ha unes escales i quan ens ve una persona amb mobilitat reduïda o una persona amb un cotxet els hem d’atendre a baix. L’espai no reuneix les condicions que tocarien. Sempre hem hagut d’anar a altres llocs a demanar aules”, comenta Palomés.
Quant a terminis, no s’ha donat una data clau, perquè “abans de moure aquestes peces han de passar altres coses”. Quan totes les peces es moguin, es començarà a adaptar la Casa Casanovas, actual seu del Museu d’Història, perquè el consorci tingui un espai adequat. Tot i això, el Museu continuarà essent utilitzat de la mateixa manera.
Cada vegada hi ha més demanda de gent que vol parlar català. Les dades de l’any 2023 diuen que hi ha 2.600 inscripcions i per això Palomés comenta que “és important agrupar els equipaments, per no haver de distribuir els professors i els alumnes en diversos centres”.
La Casa Casanovas
El Museu d’Història es troba al casal que, el 1859, va fer construir el fabricant tèxtil Antoni Casanovas i Bosch. Una construcció mixta formada per un cos d’habitatge i una part industrial al darrere, que dona a un pati interior. Quan l’edifici va perdre la seva funció productiva i residencial, va allotjar diverses institucions: els Jutjats, la Caixa d’Estalvis i l’Escola Industrial. Els propietaris van arrendar l’edifici a l’Ajuntament l’any 1883, per a jutjats i “altres serveis de pública utilitat”.
Va ser destinat íntegrament a Museu l’any 1931. Aleshores encara era propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i l’Ajuntament n’era el llogater. El Ple Municipal del 7 de setembre de 1934 va acordar la compra de l’edifici, que es va materialitzar l’1 d’abril de 1935. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes de condicionament, la més important de les quals data de finals dels anys 60. El museu reunia, principalment, col·leccions de paleontologia, d’arqueologia i d’art. Posteriorment, en separar-se en museus propis les seccions de paleontologia i d’art, quedà constituït com a Museu d’Història, l’any 1971.
Foto de portada: la presentació del projecte de la CNL al Museu d’Història. Autor: M.G
